11
de febrer
de
2016, 15:55
Actualitzat:
18:21h
La diplomàcia catalana es desplega. Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau. Intervindran el mateix president, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el degà del cos consular i cònsol del Paraguai, Juan Alfredo Buffa. Hi serà present també Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement.
La recepció al cos diplomàtic s’inscriu en una dinàmica habitual. Aquest cop, però, el context polític és molt diferent. La creació del nou departament que dirigeix Raül Romeva és una aposta estratègica del Govern. L’executiu de Mariano Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova conselleria, tot i que la impugnació sembla destinada a un recorregut efímer.
Dimarts passat, el conseller Romeva va comparèixer davant de la comissió d’Acció Exterior del Parlament per explicar les línies d’actuació del departament. Va deixar clar que l’àrea de política internacional “és la primera estructura d’Estat”. L’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals. En l’acte el conseller va deixar clar que “les institucions catalanes avancen cap a un nou model de representació a l’exterior, en un món més dinàmic, flexible i interdependent”. El curs, que seguiran prop d’una vintena de tècnics de la funció pública, està dirigit per un acadèmic reconegut, Carles Boix, format a Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a Princeton.
Diplocat, tres anys d’èxit
La política catalana ha viscut, des de les eleccions del 27-S, tres mesos de bloqueig, ja superats. Però això no ha afectat la diplomàcia catalana. Diplocat és un consorci públic-privat que ha continuat fent la tasca que du a terme des de fa prop de tres anys. El seu secretari general, Albert Royo, ho explica a NacióDigital: “Hem desenvolupat una estratègia triangular: acadèmica, en premsa i parlamentària”.
En el pla acadèmic, Royo assenyala que “hem accedit a les principals universitats i "think-tanks" d'Europa i els Estats Units per explicar la realitat catalana, convidant els millors analistes a seguir el procés. Hi ha un argument fort que incideix en els interlocutors. En el segle XX, s’ha passat d’una cinquantena d’Estats independents a prop de dos-cents. Molts d’aquests estats han nascut de forma traumàtica. Catalunya és un cas exemplar de procés sobiranista civil i democràtic”.
Pel que fa a la presència del cas català en la premsa estrangera, Albert Royo explica que “en poc més de dos anys, hem aconseguit inserir uns seixanta articles del president i de responsables polítics en els mitjans més prestigiosos del món, com Le Monde, The Guardian, The New York Times o Frankfurter Allgemeine.
Finalment, hi ha hagut una
diplomàcia parlamentària molt activa. Royo recorda que delegacions catalanes han anat a explicar les aspiracions de Catalunya a molts parlaments: Dinamarca (on es va aprovar una moció demanant al govern espanyol que negociés), Bèlgica, Suècia, Irlanda… Al Congrés dels EUA, els representants de la Generalitat van ser rebuts per la subcomissió d’Afers Europeus.
La diplomàcia espanyola no fa la seva feina
Diplocat organitza visites de periodistes estrangers a Catalunya. En el circuit de contactes que fan, s’inclouen trobades amb el Govern català, però també amb les forces de l’oposició, de manera que els visitants puguin accedir a tota la informació de la realitat catalana. Això respon a una visió d’Estat del qual ha de ser la feina diplomàtica. Albert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”.
Quan es tracta de comparar el comportament de la diplomàcia espanyola amb la dels altres països, la comparació és sempre odiosa. Royo explica que durant la campanya del referèndum a Escòcia, el Foreign Office va actuar d’una manera molt diferent del ministeri d’Exteriors espanyol: “Els funcionaris britànics explicaven als seus interlocutors les diferents posicions enfrontades davant la consulta, en una actitud suprapartidista pròpia d’un gran Estat democràtic com el Regne Unit”. En això, malauradament, Espanya continua molt "diferent".
La recepció al cos diplomàtic s’inscriu en una dinàmica habitual. Aquest cop, però, el context polític és molt diferent. La creació del nou departament que dirigeix Raül Romeva és una aposta estratègica del Govern. L’executiu de Mariano Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova conselleria, tot i que la impugnació sembla destinada a un recorregut efímer.
Dimarts passat, el conseller Romeva va comparèixer davant de la comissió d’Acció Exterior del Parlament per explicar les línies d’actuació del departament. Va deixar clar que l’àrea de política internacional “és la primera estructura d’Estat”. L’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals. En l’acte el conseller va deixar clar que “les institucions catalanes avancen cap a un nou model de representació a l’exterior, en un món més dinàmic, flexible i interdependent”. El curs, que seguiran prop d’una vintena de tècnics de la funció pública, està dirigit per un acadèmic reconegut, Carles Boix, format a Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a Princeton.
Diplocat, tres anys d’èxit
La política catalana ha viscut, des de les eleccions del 27-S, tres mesos de bloqueig, ja superats. Però això no ha afectat la diplomàcia catalana. Diplocat és un consorci públic-privat que ha continuat fent la tasca que du a terme des de fa prop de tres anys. El seu secretari general, Albert Royo, ho explica a NacióDigital: “Hem desenvolupat una estratègia triangular: acadèmica, en premsa i parlamentària”.
En el pla acadèmic, Royo assenyala que “hem accedit a les principals universitats i "think-tanks" d'Europa i els Estats Units per explicar la realitat catalana, convidant els millors analistes a seguir el procés. Hi ha un argument fort que incideix en els interlocutors. En el segle XX, s’ha passat d’una cinquantena d’Estats independents a prop de dos-cents. Molts d’aquests estats han nascut de forma traumàtica. Catalunya és un cas exemplar de procés sobiranista civil i democràtic”.
Pel que fa a la presència del cas català en la premsa estrangera, Albert Royo explica que “en poc més de dos anys, hem aconseguit inserir uns seixanta articles del president i de responsables polítics en els mitjans més prestigiosos del món, com Le Monde, The Guardian, The New York Times o Frankfurter Allgemeine.
Finalment, hi ha hagut una
diplomàcia parlamentària molt activa. Royo recorda que delegacions catalanes han anat a explicar les aspiracions de Catalunya a molts parlaments: Dinamarca (on es va aprovar una moció demanant al govern espanyol que negociés), Bèlgica, Suècia, Irlanda… Al Congrés dels EUA, els representants de la Generalitat van ser rebuts per la subcomissió d’Afers Europeus.
La diplomàcia espanyola no fa la seva feina
Diplocat organitza visites de periodistes estrangers a Catalunya. En el circuit de contactes que fan, s’inclouen trobades amb el Govern català, però també amb les forces de l’oposició, de manera que els visitants puguin accedir a tota la informació de la realitat catalana. Això respon a una visió d’Estat del qual ha de ser la feina diplomàtica. Albert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”.
Quan es tracta de comparar el comportament de la diplomàcia espanyola amb la dels altres països, la comparació és sempre odiosa. Royo explica que durant la campanya del referèndum a Escòcia, el Foreign Office va actuar d’una manera molt diferent del ministeri d’Exteriors espanyol: “Els funcionaris britànics explicaven als seus interlocutors les diferents posicions enfrontades davant la consulta, en una actitud suprapartidista pròpia d’un gran Estat democràtic com el Regne Unit”. En això, malauradament, Espanya continua molt "diferent".