07
de març
de
2016, 18:11
Actualitzat:
08
de març,
7:05h
Aquest dimarts, l’atenció informativa sobre les eleccions primàries als Estats units es trasllada a l’Estat de Michigan. És una plaça important, la més rellevant entre el Superdimarts i els grans estats que votaran el 15 de març. Els sondejos mostren Hillary Clinton i Donald Trump com a favorits, però ara ja tothom s’agafa les enquestes amb molta prudència.
La cursa electoral no s’atura als Estats Units i ofereix cada dia titulars que obliguen a reescriure els guions. Aquest cap de setmana hi ha hagut eleccions a diversos estats. Els republicans van celebrar dissabte eleccions a Luisiana, Kentucky (tots dos per a Donald Trump), Kansas i Maine (aquests dos per a Ted Cruz). Aquest diumenge, Puerto Rico va donar una victòria a Marco Rubio, qui està convertint-se en el gran perdedor d’aquesta fase de les primàries.
Entre els demòcrates, Hillary Clinton es va endur Luisiana amb més del 70% dels vots, però Bernie Sanders es va imposar a Nebraska (oest), Kansas (mig oest) i Maine (Nova Anglaterra). L’avantatge de Clinton quant a delegats a la Convenció és enorme, però a hores d'ara Sanders té garantit, com a mínim, emergir com una veu amb la qual s’ha de comptar dins del seu partit.
Com sol passar durant unes eleccions primàries en què hi ha un candidat segon fort, com és el cas de Sanders, ja s’especula amb la possibilitat que una Clinton guanyadora però amb un vot de contestació interna important, pugui proposar a Sanders anar amb ella de candidat a la vicepresidència. Això hagués semblat inimaginable fa uns mesos, però ara no. Sobretot si Trump és el candidat republicà i es mostra amb capacitta per arrossegar votants nous, especialment de segments populars. Una campanya entre un Trump heterodox i populista i una Hillary Clinton que és el rostre de l’statu quo, atemoreix els demòcrates. Sanders podria aleshores ser un aliat preciós per Clinton.
Histèria contra Trump
En el si dels republicans, es viu amb l’ai al cor. Pitjor no li poden anar les coses al nucli dur del partit. La càrrega contra Trump ja comença a ser considerable, amb el comitè d’acció política (PAC) Ours Principles llançat a emetre anuncis contra el candidat en els estats que han de celebrar primàries aviat. El dirigeix Katie Packer, persona propera a Mitt Romney. Sembla que ja ha gastat deu milions de dòlars en anuncis, però com repeteixen aquests dies els més pessimistes dins del Partit Republicà: “És massa poc i massa tard”.
Les desgràcies mai vénen soles. En els Estats que han votat aquests darrers dies, Trump ha perdut una mica de percentatge, però potser el resulta hagi estat pitjor, al preu de donar força a Ted Cruz, el senador de Texas a qui la direcció del partit detesta. Cruz és un home de l’extrema dreta religiosa, que assegura que creu en el maligne i ha estat fins ara un indisciplinat al Senat. Sigui com sigui, és l’únic que ha aconseguit derrotar Trump en una colla d’Estats. De Marco Rubio se n’esperen cada hora que passa menys bones notícies. El dia 15 de març, si ell i John Kasich no obtenen algun Estat important, els cantaran les absoltes.
La cursa electoral no s’atura als Estats Units i ofereix cada dia titulars que obliguen a reescriure els guions. Aquest cap de setmana hi ha hagut eleccions a diversos estats. Els republicans van celebrar dissabte eleccions a Luisiana, Kentucky (tots dos per a Donald Trump), Kansas i Maine (aquests dos per a Ted Cruz). Aquest diumenge, Puerto Rico va donar una victòria a Marco Rubio, qui està convertint-se en el gran perdedor d’aquesta fase de les primàries.
Entre els demòcrates, Hillary Clinton es va endur Luisiana amb més del 70% dels vots, però Bernie Sanders es va imposar a Nebraska (oest), Kansas (mig oest) i Maine (Nova Anglaterra). L’avantatge de Clinton quant a delegats a la Convenció és enorme, però a hores d'ara Sanders té garantit, com a mínim, emergir com una veu amb la qual s’ha de comptar dins del seu partit.
Com sol passar durant unes eleccions primàries en què hi ha un candidat segon fort, com és el cas de Sanders, ja s’especula amb la possibilitat que una Clinton guanyadora però amb un vot de contestació interna important, pugui proposar a Sanders anar amb ella de candidat a la vicepresidència. Això hagués semblat inimaginable fa uns mesos, però ara no. Sobretot si Trump és el candidat republicà i es mostra amb capacitta per arrossegar votants nous, especialment de segments populars. Una campanya entre un Trump heterodox i populista i una Hillary Clinton que és el rostre de l’statu quo, atemoreix els demòcrates. Sanders podria aleshores ser un aliat preciós per Clinton.
Histèria contra Trump
En el si dels republicans, es viu amb l’ai al cor. Pitjor no li poden anar les coses al nucli dur del partit. La càrrega contra Trump ja comença a ser considerable, amb el comitè d’acció política (PAC) Ours Principles llançat a emetre anuncis contra el candidat en els estats que han de celebrar primàries aviat. El dirigeix Katie Packer, persona propera a Mitt Romney. Sembla que ja ha gastat deu milions de dòlars en anuncis, però com repeteixen aquests dies els més pessimistes dins del Partit Republicà: “És massa poc i massa tard”.
Les desgràcies mai vénen soles. En els Estats que han votat aquests darrers dies, Trump ha perdut una mica de percentatge, però potser el resulta hagi estat pitjor, al preu de donar força a Ted Cruz, el senador de Texas a qui la direcció del partit detesta. Cruz és un home de l’extrema dreta religiosa, que assegura que creu en el maligne i ha estat fins ara un indisciplinat al Senat. Sigui com sigui, és l’únic que ha aconseguit derrotar Trump en una colla d’Estats. De Marco Rubio se n’esperen cada hora que passa menys bones notícies. El dia 15 de març, si ell i John Kasich no obtenen algun Estat important, els cantaran les absoltes.