13
de març
de
2016, 14:00
Actualitzat:
14
de març,
19:02h
Donald Trump ha aconseguit convertir-se ser el gran protagonista de la campanya electoral nord-americana. Però no només això. Si no es produeixen canvis en el procés, si els seus rivals, tant els demòcrates com els republicans, no són capaços de trobar un to guanyador enfront l’aspirant multimilionari. Les eleccions d’aquest 2016 poden acabar sent un plebiscit entorn Donald Trump.
Fa dos dies, un xoc entre partidaris i detractors de Trump a Chicago (Illinois), amb intervenció de la policia, va forçar a suspendre un míting del candidat republicà. Ahir, en un acte a Dayton (Ohio), un incident confús va dur encara més tensió a l’ambient, quan algú del públic va advertir Trump a crits d’un intent d’atac i membres del servei secret van envoltar Trump en previsió d’algun incident, que no es va produir.
El president Barack Obama va fer ahir una crida a la serenitat entre els diversos candidats, a evitar els insults i les mentides, i a centrar-se en els missatges constructius per millorar les condicions de vida dels nord-americans. Però el cert és que Trump ha estat incendiant la campanya des de fa mesos, amb els seus discursos agressius contra les minories –especialment els hispans d’origen mexicà-, contra les elits i també contra els seus rivals del Partit Republicà.
La violència no és aliena a les campanyes electorals nord-americanes. Hi ha hagut episodis sagnants en algunes campanyes. La de 1968 va quedar trasbalsada per l’assassinat de Robert Kennedy, candidat aquell any. En la de 1972, un candidat, George Wallace, va patir un atemptat que el va deixar en cadira de rodes. El president Gerald Ford va patir un intent d’atemptat quan preparava la seva campanya de 1976. Però això queda enrere. Eren anys d’enorme tensió social en una nació dividida per la guerra del Vietnam i la lluita contra el segregacionisme. Res feia preveure aquest 2016 una campanya més crispada de l’habitual.
Els republicans aguanten la respiració
Mentre pel costat demòcrata, Hillary Clinton i Bernie Sanders continuen la seva pugna, dura però respectuosa, en el si del Partit Republicà tot són nervis. Dimarts 15 de març hi ha eleccions en estats importants, bàsicament Illinois, Ohio i Florida. Qui guanyi s’emportarà tots els delegats en joc, el que converteix aquest dia en crucial de cara a la nominació republicana. Donald Trump apareix com a favorit i si s’emporta els tres estats, ja tindrà coll avall la candidatura del partit. Ben Carson, candidat derrotat que va retirar la seva candidatura fa uns dies, ha demanat el vot per Trump. Però res està decidit encara perquè s’estan produint moviments de forces en el partit.
Ahir, el senador de Florida Marco Rubio, que s’ho juga tot dimarts que ve, va fer una crida perquè els votants d’Ohio votin John Kasich, governador de l'estat, per parar els peus a Trump. És un anunci del tot extraordinari que diu molt de la preocupació existent entre els dirigents republicans davant l’empenta de la candidatura de Trump.
Aquest dissabte van votar els republicans de Wyoming i Washington D.C. Malgrat que s’elegien pocs delegats, Ted Cruz va imposar-se clarament a Wyoming amb més del 60% dels vots, i a Washington capital, Rubio va obtenir un 37% dels vots, un 1% més que Kasich. Són senyals, tot i que petits, que una part significativa dels republicans no volen Trump com a cap de cartell el novembre. La setmana que comença demà serà de les més decisives d’aquesta campanya.
Fa dos dies, un xoc entre partidaris i detractors de Trump a Chicago (Illinois), amb intervenció de la policia, va forçar a suspendre un míting del candidat republicà. Ahir, en un acte a Dayton (Ohio), un incident confús va dur encara més tensió a l’ambient, quan algú del públic va advertir Trump a crits d’un intent d’atac i membres del servei secret van envoltar Trump en previsió d’algun incident, que no es va produir.
El president Barack Obama va fer ahir una crida a la serenitat entre els diversos candidats, a evitar els insults i les mentides, i a centrar-se en els missatges constructius per millorar les condicions de vida dels nord-americans. Però el cert és que Trump ha estat incendiant la campanya des de fa mesos, amb els seus discursos agressius contra les minories –especialment els hispans d’origen mexicà-, contra les elits i també contra els seus rivals del Partit Republicà.
La violència no és aliena a les campanyes electorals nord-americanes. Hi ha hagut episodis sagnants en algunes campanyes. La de 1968 va quedar trasbalsada per l’assassinat de Robert Kennedy, candidat aquell any. En la de 1972, un candidat, George Wallace, va patir un atemptat que el va deixar en cadira de rodes. El president Gerald Ford va patir un intent d’atemptat quan preparava la seva campanya de 1976. Però això queda enrere. Eren anys d’enorme tensió social en una nació dividida per la guerra del Vietnam i la lluita contra el segregacionisme. Res feia preveure aquest 2016 una campanya més crispada de l’habitual.
Els republicans aguanten la respiració
Mentre pel costat demòcrata, Hillary Clinton i Bernie Sanders continuen la seva pugna, dura però respectuosa, en el si del Partit Republicà tot són nervis. Dimarts 15 de març hi ha eleccions en estats importants, bàsicament Illinois, Ohio i Florida. Qui guanyi s’emportarà tots els delegats en joc, el que converteix aquest dia en crucial de cara a la nominació republicana. Donald Trump apareix com a favorit i si s’emporta els tres estats, ja tindrà coll avall la candidatura del partit. Ben Carson, candidat derrotat que va retirar la seva candidatura fa uns dies, ha demanat el vot per Trump. Però res està decidit encara perquè s’estan produint moviments de forces en el partit.
Ahir, el senador de Florida Marco Rubio, que s’ho juga tot dimarts que ve, va fer una crida perquè els votants d’Ohio votin John Kasich, governador de l'estat, per parar els peus a Trump. És un anunci del tot extraordinari que diu molt de la preocupació existent entre els dirigents republicans davant l’empenta de la candidatura de Trump.
Aquest dissabte van votar els republicans de Wyoming i Washington D.C. Malgrat que s’elegien pocs delegats, Ted Cruz va imposar-se clarament a Wyoming amb més del 60% dels vots, i a Washington capital, Rubio va obtenir un 37% dels vots, un 1% més que Kasich. Són senyals, tot i que petits, que una part significativa dels republicans no volen Trump com a cap de cartell el novembre. La setmana que comença demà serà de les més decisives d’aquesta campanya.