15
de març
de
2016, 19:15
Actualitzat:
22:09h
Les primàries nord-americanes d’aquest 2016 són una muntanya russa plena d’esculls. Sempre és així, però potser mai com ara. Avui voten Florida (99 delegats republicans i 246 demòcrates), Ohio (66 republicans i 159 demòcrates), Missouri (52 republicans i 84 demòcrates), Illinois (69 republicans i 182 demòcrates), Carolina del Nord (72 republicans i 121 demòcrates)I, més, els republicans elegeixen nou delegats a les Illes Marianes. A Florida i Ohio qui guanyi s’emportarà tots els delegats en joc, el que converteix les dues places en determinants.
Però Ohio i Florida tenen un factor afegit. A Ohio el governador és John Kasich, candidat a la presidència, i de Florida és senador Marco Rubio, un altre aspirant. Són els seus feus i una derrota allí els deixarà fora de la carrera. Segons les enquestes, Donald Trump té un avantatge clar a Florida, mentre que Kasich apareix en situació de virtual empat amb Trump a Ohio. S’ha imposat un relat dramàtic de les eleccions d’aquest dimarts 15 de març. Si Trump s’endú aquests dos Estats, tindrà la nominació malgrat que encara quedaran més del 40% dels delegats a la Convenció per elegir.
Per ser nominat pel partit republicà, calen 1.272 delegats. Fins al moment, Trump en disposa de 460. Ted Cruz, de 369, Marco Rubio de 163 i Kasich n’ha aplegat 63. L’escenari més factible, ara per ara, és que Trump s’endugui Florida i forci la retirada de Rubio. Si Kasich guanya Ohio, continuarà i els electors republicans es quedaran amb tres opcions pel tram final de les primàries: el populisme xenòfob de Trump, Ted Cruz i el seu reaccionarisme amb invocacions religioses, i el conservadorisme moderat de Kasich, un antic devot de Ronald Reagan a qui el context ha convertit gairebé en un centrista.
Sanders, dur de rosegar
La tensió en les primàries republicanes ha deixat en segon terme la batalla per la nominació demócrata. Hillary Clinton té ara per ara un avantatge clar en delegats de cara a la Convenció demòcrata, però ja es pot afirmar que Bernie Sanders ha resultat ser un candidat molt més dur de rosegar del que es preveia. La seva victòria sorprenent a Michigan li va donar molt de capital polític, i ara pren força a estats com Ilinois i Missouri. Una victòria a un d’aquests estats el mantindria a la carrera les properes setmanes. Un triomf a Ohio seria un cop dur, tot i que els sondejos el deixen a varis punts de distància de Clinton.
Quant a delegats aconseguits fins ara, Clinton en té 767 i Sanders 553. En calen 2.883 per ser designat a la convenció. Però Clinton té assegurada una gran majoria dels anomenats superdelegats, els qui arriben a la convenció a través de l’organització del partit. Són 712 i podrien ser determinants. És clar que si Sanders arriba a la Convenció amb més delegats elegits que Hillary, la posició d’aquesta estaria en entredit. Ara per ara, no sembla un horitzó probable.
Però Ohio i Florida tenen un factor afegit. A Ohio el governador és John Kasich, candidat a la presidència, i de Florida és senador Marco Rubio, un altre aspirant. Són els seus feus i una derrota allí els deixarà fora de la carrera. Segons les enquestes, Donald Trump té un avantatge clar a Florida, mentre que Kasich apareix en situació de virtual empat amb Trump a Ohio. S’ha imposat un relat dramàtic de les eleccions d’aquest dimarts 15 de març. Si Trump s’endú aquests dos Estats, tindrà la nominació malgrat que encara quedaran més del 40% dels delegats a la Convenció per elegir.
Per ser nominat pel partit republicà, calen 1.272 delegats. Fins al moment, Trump en disposa de 460. Ted Cruz, de 369, Marco Rubio de 163 i Kasich n’ha aplegat 63. L’escenari més factible, ara per ara, és que Trump s’endugui Florida i forci la retirada de Rubio. Si Kasich guanya Ohio, continuarà i els electors republicans es quedaran amb tres opcions pel tram final de les primàries: el populisme xenòfob de Trump, Ted Cruz i el seu reaccionarisme amb invocacions religioses, i el conservadorisme moderat de Kasich, un antic devot de Ronald Reagan a qui el context ha convertit gairebé en un centrista.
Sanders, dur de rosegar
La tensió en les primàries republicanes ha deixat en segon terme la batalla per la nominació demócrata. Hillary Clinton té ara per ara un avantatge clar en delegats de cara a la Convenció demòcrata, però ja es pot afirmar que Bernie Sanders ha resultat ser un candidat molt més dur de rosegar del que es preveia. La seva victòria sorprenent a Michigan li va donar molt de capital polític, i ara pren força a estats com Ilinois i Missouri. Una victòria a un d’aquests estats el mantindria a la carrera les properes setmanes. Un triomf a Ohio seria un cop dur, tot i que els sondejos el deixen a varis punts de distància de Clinton.
Quant a delegats aconseguits fins ara, Clinton en té 767 i Sanders 553. En calen 2.883 per ser designat a la convenció. Però Clinton té assegurada una gran majoria dels anomenats superdelegats, els qui arriben a la convenció a través de l’organització del partit. Són 712 i podrien ser determinants. És clar que si Sanders arriba a la Convenció amb més delegats elegits que Hillary, la posició d’aquesta estaria en entredit. Ara per ara, no sembla un horitzó probable.