19
de març
de
2016, 11:00
Actualitzat:
22
de març,
18:42h
A mesura que pren cos l’opció de Donald Trump com a nominat oficial del Partit Republicà, creix el desconcert en el si de l’stablishment del seu partit, que no té una posició única davant un fenomen que els ha agafat a tots desprevinguts. Ningú el vol, cap de les forces vives organitzades dins del partit el suporta, però no està clar com evitar-lo ni què cal fer si aconsegueix la coronació a la convenció del juliol a Cleveland.
Els mitjans nord-americans s’han fet ressò ampli d’una trobada de gurus republicans per analitzar en fred la situació. Hi eren, entre d’altres, l’activista conservador Erick Erickson, l’antic assessor del president George Bush Bill Wichterman i el columnista Quin Hillyer. Van decidir aixecar una plataforma anomenada Conservatives Against Trump i treballar a fons per impedir que trump surti de la Convenció com a candidat oficial. Això vol dir que no arribi als 1.232 delegats que li calen.
Mentre alguns ja es fan a la idea del triomf inevitable de Trump i consideren que cal adaptar-s’hi i mirar de moderar-lo i controlar-lo, gent com Erickson creu que s’ha perdut ja massa temps i que el partit ha de reaccionar. Les crides que es fan aquests dies perquè els altres dos candidats que queden enfront el multimilionari, Ted Cruz i John Kasich, uneixin forces són contínues. Alguns dirigents alineats amb altres candidats ara opten, majoritàriament, per donar suport a Cruz, a qui ceuen com l’única alternativa realista posible. Kasich només ha guanyat a Ohio i no té possibilitats, ni tan sols matemàtiques, de quedar primer. Això explica que la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley –que havia recolzat Rubio- i el senador del mateix estat Lindsay Graham, aliat de John McCain, ara demanin el vot per a Cruz.
Trump amenaça amb “avalots”
Però un altre interrogant és què fer si Trump no arriba als 1.232 però li falta poc? Aquest escenari és probable. El gruix de la maquinària del partit ho té clar: un ticket Cruz-Kasich amb el suport dels delegats que Marco Rubio va assolir i que s’han quedat sense candidat. Però creix el temor en el si del partit sobre aquesta aposta, encara que fos factible amb els números a la ma. Donald Trump ja ha advertit que si ell arriba amb més delegats que ningú i el Partit Republicà li nega la nominació, pot haver-hi “avalots”.
En l’imaginari de les convencions nord-americanes resta la imatge terrible de la Convenció Demòcrata de Chicago del 1968. Aquell any, un Partit Demòcrata fracturat per la guerra del Vietnam es va reunir enmig de manifestacions pacifistes que protestaven contra el president Johnson. Hi va haver xocs violents entre la policia i els manifestants amb molts ferits i detinguts en una ciutat assetjada. La reacció dels partidaris de Trump en cas que una operació interna barri el pas al seu heroi genera por entre les elits del partit.
Les pressions perquè Kasich es faci a un costat i la carrera quedi reduïda a un combat entre dos són enormes. Molts ho veuen com l’única via perquè Cruz pugui imposar-se. Però Kasich ha mostrat un argument que té base: ell és l’únic que pot guanyar a Hillary Clinton el novembre. Ni Trump ni l’ultraconservador Cruz podrán fer forat en els sectors centristes i moderats de la societat nord-americana, segons els partidaris del governador d’Ohio.
Trump afecta les eleccions al Congrés
Cal recordar que aquest novembre s’elegeix també un nou Congrés: un terç del Senat (54 republicans de 100) i la totalitat de la Cambra de Representants (247 republicans de 435). La designació de Trump pot afectar, i molt, el resultat dels republicans en aquesta altra elecció. Kevin McCarthy, el líder republicà a la Cambra, ha dit que Trump pot aportar al seu partit vots nous, d’extracció popular, i que això pot ajudar els seus candidats.
Però pocs ho veuen així. En aquests moments, hi ha molts representants republicans que preparen la seva reelecció i creuen que aquesta està en perill si són vistos com “els candidats de Trump”. Ja han començat a sorgir veus en aquest sentit. Robert Dold, un republicà d’Illinois, ha estat el primer a assegurar que no pensa donar suport a Trump per molt nominat que sigui. Hi ha indicacions internes perquè cada candidat del partit al Congrés se centri en la seva pròpia campanya, ignorant Trump.
Altres precedents “rebels”
Això ja ha passat altres vegades. Quan en unes primàries un candidat “insurgent” s’ha imposat, amplis sectors de la maquinària li han fet el buit, tot i que formalment se li doni suport. Així va passar l’any 1964, quan els republicans van elegir el molt extremista Barry Goldwater, figures rellevants li van negar el suport i d’altres li van donar de manera aparent. Després, Goldwater va ser derrotat àmpliament pel demòcrata Johnson.
L’any 1972, un demòcrata d’esquerres, contrari a la guerra del Vietnam, va guanyar la nominació. Es deia George McGovern, i tenia tot l’aparell en contra. Va patir un buit considerable i fou derrotat clarament pel republicà Nixon. En aquella campanya, Ronald Reagan, governador aleshores de Califòrnia, va pronunciar una frase definitòria: “En aquestes eleccions hi ha tres partits, el Republicà, el Demòcrata i el de McGovern”. Si Trump és finalment nominat, als Estats Units hi haurà tres partits en campanya: el Republicà, el Demòcrata i el de Trump.
Els mitjans nord-americans s’han fet ressò ampli d’una trobada de gurus republicans per analitzar en fred la situació. Hi eren, entre d’altres, l’activista conservador Erick Erickson, l’antic assessor del president George Bush Bill Wichterman i el columnista Quin Hillyer. Van decidir aixecar una plataforma anomenada Conservatives Against Trump i treballar a fons per impedir que trump surti de la Convenció com a candidat oficial. Això vol dir que no arribi als 1.232 delegats que li calen.
Mentre alguns ja es fan a la idea del triomf inevitable de Trump i consideren que cal adaptar-s’hi i mirar de moderar-lo i controlar-lo, gent com Erickson creu que s’ha perdut ja massa temps i que el partit ha de reaccionar. Les crides que es fan aquests dies perquè els altres dos candidats que queden enfront el multimilionari, Ted Cruz i John Kasich, uneixin forces són contínues. Alguns dirigents alineats amb altres candidats ara opten, majoritàriament, per donar suport a Cruz, a qui ceuen com l’única alternativa realista posible. Kasich només ha guanyat a Ohio i no té possibilitats, ni tan sols matemàtiques, de quedar primer. Això explica que la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley –que havia recolzat Rubio- i el senador del mateix estat Lindsay Graham, aliat de John McCain, ara demanin el vot per a Cruz.
Trump amenaça amb “avalots”
Però un altre interrogant és què fer si Trump no arriba als 1.232 però li falta poc? Aquest escenari és probable. El gruix de la maquinària del partit ho té clar: un ticket Cruz-Kasich amb el suport dels delegats que Marco Rubio va assolir i que s’han quedat sense candidat. Però creix el temor en el si del partit sobre aquesta aposta, encara que fos factible amb els números a la ma. Donald Trump ja ha advertit que si ell arriba amb més delegats que ningú i el Partit Republicà li nega la nominació, pot haver-hi “avalots”.
En l’imaginari de les convencions nord-americanes resta la imatge terrible de la Convenció Demòcrata de Chicago del 1968. Aquell any, un Partit Demòcrata fracturat per la guerra del Vietnam es va reunir enmig de manifestacions pacifistes que protestaven contra el president Johnson. Hi va haver xocs violents entre la policia i els manifestants amb molts ferits i detinguts en una ciutat assetjada. La reacció dels partidaris de Trump en cas que una operació interna barri el pas al seu heroi genera por entre les elits del partit.
Les pressions perquè Kasich es faci a un costat i la carrera quedi reduïda a un combat entre dos són enormes. Molts ho veuen com l’única via perquè Cruz pugui imposar-se. Però Kasich ha mostrat un argument que té base: ell és l’únic que pot guanyar a Hillary Clinton el novembre. Ni Trump ni l’ultraconservador Cruz podrán fer forat en els sectors centristes i moderats de la societat nord-americana, segons els partidaris del governador d’Ohio.
Trump afecta les eleccions al Congrés
Cal recordar que aquest novembre s’elegeix també un nou Congrés: un terç del Senat (54 republicans de 100) i la totalitat de la Cambra de Representants (247 republicans de 435). La designació de Trump pot afectar, i molt, el resultat dels republicans en aquesta altra elecció. Kevin McCarthy, el líder republicà a la Cambra, ha dit que Trump pot aportar al seu partit vots nous, d’extracció popular, i que això pot ajudar els seus candidats.
Però pocs ho veuen així. En aquests moments, hi ha molts representants republicans que preparen la seva reelecció i creuen que aquesta està en perill si són vistos com “els candidats de Trump”. Ja han començat a sorgir veus en aquest sentit. Robert Dold, un republicà d’Illinois, ha estat el primer a assegurar que no pensa donar suport a Trump per molt nominat que sigui. Hi ha indicacions internes perquè cada candidat del partit al Congrés se centri en la seva pròpia campanya, ignorant Trump.
Altres precedents “rebels”
Això ja ha passat altres vegades. Quan en unes primàries un candidat “insurgent” s’ha imposat, amplis sectors de la maquinària li han fet el buit, tot i que formalment se li doni suport. Així va passar l’any 1964, quan els republicans van elegir el molt extremista Barry Goldwater, figures rellevants li van negar el suport i d’altres li van donar de manera aparent. Després, Goldwater va ser derrotat àmpliament pel demòcrata Johnson.
L’any 1972, un demòcrata d’esquerres, contrari a la guerra del Vietnam, va guanyar la nominació. Es deia George McGovern, i tenia tot l’aparell en contra. Va patir un buit considerable i fou derrotat clarament pel republicà Nixon. En aquella campanya, Ronald Reagan, governador aleshores de Califòrnia, va pronunciar una frase definitòria: “En aquestes eleccions hi ha tres partits, el Republicà, el Demòcrata i el de McGovern”. Si Trump és finalment nominat, als Estats Units hi haurà tres partits en campanya: el Republicà, el Demòcrata i el de Trump.