06
d'abril
de
2016, 07:50
Actualitzat:
08
d'abril,
7:41h
Aquestes són les primàries més apassionants de les darreres dècades, tret potser de les demòcrates del 2008, que van veure el duel entre Hillary Clinton i Barack Obama. Cada elecció introdueix variacions en l’escenari. Ahir, les primàries de Wisconsin ho van tornar a demostrar. En el camp republicà, on la temperatura és més elevada, Ted Cruz va assolir un resultat molt bo, emportant-se un espectacular 48% i derrotant Donald Trump de manera àmplia. Entre els demòcrates, Bernie Sanders va sumar una nova victòria.
En un estat on el guanyador no s’emporta tots els delegats en joc però es veu beneficiat en el repartiment si guanya en la majoria dels comtats, Ted Cruz s’ha endut el 48% dels sufragis i 33 dels 36 delegats en joc, davant del 34% de Trump, que només s’ha pogut fer amb 3 delegats. John Kasich, el tercer en discòrdia, s’ha quedat amb el 14% dels vots i sense cap delegat.
Cruz torna a confirmar que és l’únic que pot parar els peus a Trump. El gruix dels dirigents republicans estan amb ell. El governador de Wisconsin, Scott Walker, que va ser candidat en l’inici de les primàries, li ha donat tot el seu suport. Després de Wisconsin, l’equip de Cruz asegura que el seu objectiu ja no és només impedir que Trump arribi als 1.237 delegats que calen per ser nominat, sinó fins i tot arribar primers. Ara en té 739, per 502 de Cruz. Kasich n’ha aconseguit 143 i en queden d’altres que van ser elegits en favor de candidats ja retirats.
Per Cruz, aquesta campanya ha canviat totes les normes del joc dins del partit. Fins l’aparició de Trump, el senador texà era vist com un incordi per l’aparell, un candidat estrambòtic, arrelat en la dreta extrema evangèlica que no podia guanyar enfront els demòcrates. Això continua sent, probablement, cert, però el pànic a Trump ha convertit Cruz en una opció respectable. Així són les coses de la política.
La pressió sobre Kasich perquè es faci a un costat és enorme. Però el governador d’Ohio, un moderat dins del Partit Republicà, vol romandre a la carrera per arribar a la convenció formalment com a candidat i poder negociar –potser la vicepresidència- amb Cruz.
Creix l’emoció entre els demòcrates
Sanders obté 56% dels vots i 45 delegats en joc, enfront el 43% de Clinton i els seus 31 delegats. Des de l’inici, la candidatura de Sanders ha desmentit tots els pronòstics. De ser una opció testimonial i alhora respectada, ha passat a ser una possibilitat. Representa una alternativa seriosa dins del seu partit i serà molt difícil, però sobretot erroni, per part de la direcció demòcrata reduir Sanders a una posició marginal.
En aquests moments, Clinton té 1.274 delegats per 1.025 de Sanders. No és gaire distància, però l’exsecretària d’Estat juga amb el suport de 469 superdelegats (no elegits però que voten a la convenció com a càrrecs del partit). Només una trentena de superdelegats estan amb Sanders. L’estratègia d’aquest és quedar a un pam de Clinton i forçar el canvi de vot d’una part dels superdelegats mostrant-se com un candidat capaç de guanyar el novembre. És molt difícil que ho aconsegueixi, però impossible és una paraula que no es pot emprar en aquesta campanya.
Mirant a Nova York
Dissabte vota Wyoming, Estat de l’oest, no gaire significatiu tot i que en aquestes eleccions cada elecció té el seu valor. Però tothom mira ja cap a un dels grans estats que voten properament: Nova York, 19 d’abril. Entre els republicans, Trump –que ha construït el seu personatge a Manhattan- és el favorit i en les enquestes apareix com a vencedor de carrer. Però Cruz ha agafat empenta i caldrà veure l’impacte allí de Wisconsin i el momentum que ha pres la seva candidatura.
En el Partit Demòcrata, ja ningú s’atreveix a fer pronòstics tancats. Clinton hauria de sumar Nova York, on té una de les seves principals bases polítiques i on el pes organitzatiu de dones i col·lectius racials li ha de ser favorable. Allí ha estat senadora durant anys. Però Sanders pot fer-ho bé en un estat liberal, progressista, entre un públic urbà i format.
En un estat on el guanyador no s’emporta tots els delegats en joc però es veu beneficiat en el repartiment si guanya en la majoria dels comtats, Ted Cruz s’ha endut el 48% dels sufragis i 33 dels 36 delegats en joc, davant del 34% de Trump, que només s’ha pogut fer amb 3 delegats. John Kasich, el tercer en discòrdia, s’ha quedat amb el 14% dels vots i sense cap delegat.
Cruz torna a confirmar que és l’únic que pot parar els peus a Trump. El gruix dels dirigents republicans estan amb ell. El governador de Wisconsin, Scott Walker, que va ser candidat en l’inici de les primàries, li ha donat tot el seu suport. Després de Wisconsin, l’equip de Cruz asegura que el seu objectiu ja no és només impedir que Trump arribi als 1.237 delegats que calen per ser nominat, sinó fins i tot arribar primers. Ara en té 739, per 502 de Cruz. Kasich n’ha aconseguit 143 i en queden d’altres que van ser elegits en favor de candidats ja retirats.
Per Cruz, aquesta campanya ha canviat totes les normes del joc dins del partit. Fins l’aparició de Trump, el senador texà era vist com un incordi per l’aparell, un candidat estrambòtic, arrelat en la dreta extrema evangèlica que no podia guanyar enfront els demòcrates. Això continua sent, probablement, cert, però el pànic a Trump ha convertit Cruz en una opció respectable. Així són les coses de la política.
La pressió sobre Kasich perquè es faci a un costat és enorme. Però el governador d’Ohio, un moderat dins del Partit Republicà, vol romandre a la carrera per arribar a la convenció formalment com a candidat i poder negociar –potser la vicepresidència- amb Cruz.
Creix l’emoció entre els demòcrates
Sanders obté 56% dels vots i 45 delegats en joc, enfront el 43% de Clinton i els seus 31 delegats. Des de l’inici, la candidatura de Sanders ha desmentit tots els pronòstics. De ser una opció testimonial i alhora respectada, ha passat a ser una possibilitat. Representa una alternativa seriosa dins del seu partit i serà molt difícil, però sobretot erroni, per part de la direcció demòcrata reduir Sanders a una posició marginal.
En aquests moments, Clinton té 1.274 delegats per 1.025 de Sanders. No és gaire distància, però l’exsecretària d’Estat juga amb el suport de 469 superdelegats (no elegits però que voten a la convenció com a càrrecs del partit). Només una trentena de superdelegats estan amb Sanders. L’estratègia d’aquest és quedar a un pam de Clinton i forçar el canvi de vot d’una part dels superdelegats mostrant-se com un candidat capaç de guanyar el novembre. És molt difícil que ho aconsegueixi, però impossible és una paraula que no es pot emprar en aquesta campanya.
Mirant a Nova York
Dissabte vota Wyoming, Estat de l’oest, no gaire significatiu tot i que en aquestes eleccions cada elecció té el seu valor. Però tothom mira ja cap a un dels grans estats que voten properament: Nova York, 19 d’abril. Entre els republicans, Trump –que ha construït el seu personatge a Manhattan- és el favorit i en les enquestes apareix com a vencedor de carrer. Però Cruz ha agafat empenta i caldrà veure l’impacte allí de Wisconsin i el momentum que ha pres la seva candidatura.
En el Partit Demòcrata, ja ningú s’atreveix a fer pronòstics tancats. Clinton hauria de sumar Nova York, on té una de les seves principals bases polítiques i on el pes organitzatiu de dones i col·lectius racials li ha de ser favorable. Allí ha estat senadora durant anys. Però Sanders pot fer-ho bé en un estat liberal, progressista, entre un públic urbà i format.