Meritxell Serret: «Sense els nous pressupostos podríem arribar al col·lapse»

Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975) ha passat a la història per ser la primera consellera d'Agricultura de la Generalitat. El seu salt a la primera línia política el va fer el passat mes de gener des de l'Assemblea Nacional Catalana, on havia estat membre del secretariat nacional i coordinadora d'incidència política. Com a responsable de la cartera d'Agricultura, Serret ja viu en primera persona la complexitat dels sectors agraris, ramaders i pesquers i les dificultats per donar resposta a les seves reclamacions. NacióDigital l'ha sotmès a examen per saber quina és la línia a seguir de la conselleria en aquesta curta legislatura. L'objectiu, estructures d'estat. La urgència, pressupostos. A continuació, un avanç de l'entrevista completa que es publicarà aquest divendres.

- El Departament d’Agricultura ha patit des del 2010 una davallada pressupostària del 47%. La Generalitat retallarà més partides de la seva conselleria en els nous comptes?

- Estem treballant molt per canviar aquesta tendència descendent. Vull ser optimista i pensar que podrem augmentar la dotació de pressupost, que espero que n'hi hagi. De moment, però, el que puc dir és que aturarem la tendència a la baixa.

- Per tant, el pressupost d’Agricultura no baixarà per primer cop en cinc anys?

- No baixarà.

- Fins a quin punt són necessaris uns nous pressupostos per Agricultura? Prorrogar els del 2015 castigaria molt la seva conselleria?

- Necessitem uns nous pressupostos com l’aire que es respira. L’evolució negativa dels anys anteriors i les minvants aportacions de l’Estat espanyol ens han posat en una situació molt complexa. Hem de pensar que el sector agrari necessita inversió constant, perquè l’entorn és canviant i la societat ho exigeix. És vital per al país que hi hagi diners per a l’agricultura, la ramaderia o la pesca, i amb una pròrroga estarem pitjor que ara. El Govern ha adquirit compromisos que s’han d’anar cobrint, i en els propers mesos se'n signaran de nous que també s’hauran de complir. D’altra banda, també es van entomant cada any les ajudes de la Unió Europea que han de ser cofinançades per nosaltres. Si no som capaços de fer nous pressupostos que ens permetin adaptar-nos a les necessitats de cada moment, patirem molt i fins i tot podríem arribar al col·lapse. No vull ser dramàtica, però la situació és aquesta.  

- Creu que la CUP és conscient d’aquest panorama?  No sembla que tinguin massa problema en defensar una pròrroga dels pressupostos...

- Crec que sí que en són conscients, i si cal, en parlarem de nou. Una altra cosa és que els arguments de cadascú encaixin més o menys amb els dels altres, però penso que ara mateix no hi ha cap grup parlamentari que digui que la pròrroga pressupostària no és un problema. Dono per fet que a mesura que anem posant propostes sobre a taula es farà més evident la necessitat d’aprovar els nous pressupostos. Explicarem casos concrets per fer veure que són imprescindibles. La modernització dels regadius, la gestió forestal, la lluita contra les plagues... de casos n’hi ha molts.

- Sobta que l’Estat espanyol deixi que es perdin ajudes de la UE pel fet de no aportar el cofinançament. Des de Madrid es posen pals a les rodes pel desenvolupament agrari de Catalunya?

- No ho diria així. Aquesta política que ha fet l’Estat en els darrers anys ha afectat totes les comunitats per igual, i tinc la sensació que això és una estratègia per continuar amb la recentralització. Dir que no poden assumir aquestes ajudes és el millor argument que tenen per agafar-les des de Madrid, i això seria negatiu pel territori, ja que perdríem capacitat de desenvolupament.