Flavia Company i «Haru», la història d'una vida sencera

L'aventura editorial de Catedral comença amb bons designis, amb una energia disposada a tot. Un dels primers llançaments és Haru, la darrera novel·la de Flavia Company (Buenos Aires, 1963), un llibre es llegeix ràpid, que embolcalla des de les primers pàgines i que mostra un ingent intent de depuració del llenguatge. "Dir coses que importen de manera que sembli que no dius res és molt difícil", explica l'autora, que viu el naixement d'aquesta novel·la amb la màxima il·lusió, conscient que és una aposta de risc on hi ha vessat tota l'ànima, de dalt a baix.
 
"Volia que a Haru desaparegués el meu jo –afirma, apassionada–, pel que vaig establir un procés d'escriptura conscient cap a la desaparició total de l'ego". Una voluntat de deixar-te de donar importància a tu mateix. "Les persones que es donen importància solen parlar de manera complicada i recargolada, perquè quedi clar que són molt llestos. Però jo no en tinc, d'importància, sinó que en tenen les coses que dic". I aquesta depuració, convertida en consigna vital i literària, és el que dóna sentit a les accions d'una història que enganxa, fins i tot abans de llegir, amb un disseny magnífic, minimalista, amb regust artesà i molt oriental. "Catedral m'ha permès tractar el llibre com una peça única, i aquesta és la raó per la qual no podia sortir a cap altra editorial".
  
Un llibre que és una atmosfera
 
Company, en aquest sentit, afirma que tot el que passa al voltant de Haru és molt especial, com si la novel·la tingués un sisè sentit d'atracció. Pur magnetisme, proper a la mística. "Haru és un miracle, una conjunció astral. M'ha arribat a la vida en el moment en què jo necessitava llegir-lo". Un llibre deutor de la meditació, de tota una vida "escoltant música, escrivint i navegant", d'intentar fer possible aquella focalització indestructible en un sol fet i un sol objecte. El fruit n'és la història, però també tot el que l'envolta: un Booktrailer amb música composada per la pròpia autora, com el dibuix de colofó, que també ha fet ella mateixa.
 
"El llibre és una globalitat, una atmosfera", que s'uneix a aquella màxima que diu que tots els llibres són un somni, però que aquí és absolutament cert. "Quan el fas, el llibre s'assembla molt al teu somni. Però aquesta obra no s'assembla al meu somni: és el meu somni", afirma, categòrica. "És el cas d'una harmonia absoluta, amb el valor de ser la vivència del present, aquí i ara", refermant la idea global d'una creadora vitalista i expansiva com Company, que toca el piano, recita, és professora d'escriptura i actua, sempre amb el verí de l'art i de l'apassionament inoculat.
Orient i la integració de les diferències
 
"La nostra societat, i ara més que mai, és producte de la por a desaparèixer. Estem totalment aferrats a allò material", explica. "La meva opció es fer coincidir el que penso amb el que dic i amb el que faig". La novel·la té a veure amb un estat de pau al qual Company ha arribat als cinquanta-dos anys, l'edat que té. "Enguany es reeditarà la meva primer novel·la, escrita amb disset anys. I m'ha sorprès veure-hi tots aquests elements. Aleshores ja estava en un estat de confiança amb l'intuïtiu". Des de llavors, l'autora ha dedicat tota la vida a escriure. "Arriba un punt –subratlla– en què la metàfora d'aquesta novel·la, l'estudi i pràctica del tir amb arc, és una metàfora de la creació literària: tota la vida posant-te en la postura adequada, en l'estat adequat, mirant que no sigui més important l'arc que l'arquer o la distància". Una novel·la on tot és un balanç al punt just, "com si s'hagués escrit sola".
 
Un fet al qual se li afegeix l'ambientació Oriental, fent plausible la proposta d'integració de les diferències culturals, "d'intentar construir la nostra identitat no a partir del grup, sinó acostant-nos cada vegada més a nosaltres mateixos per veure que, al capdavall, som com els altres", rebla. "Aquest camí cap al coneixement de nosaltres mateixos és el que et porta a conèixer els altres, perquè tu ets els altres". Una suma que fa de Haru una història d'històries. "En cap moment no es fa explícita la política ni la ideologia, no volia fer un pamflet". La lectura permet, al final del llibre, entendre una trajectòria, arribant a tenir punts de comparació amb El nom de la rosa o Les mil i una nits, malgrat les diferències.
 
Un llibre "que t'estima"
 
La contraportada de la novel·la afirma que "després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d'una altra manera". Més enllà de la proclama publicitària, hi ha  un pòsit de raó. "Ho crec totalment. Vam ser incapaços, ni l'editorial ni jo, de crear una sinopsi de l'argument. Per explicar-la s'hauria de tornar a escriure la novel·la. La pots resumir e moltes maneres, però et quedes sense el 90% de la història!", exclama. "Aquest és un llibre que t'estima. És La història d'una vida sencera", que farà que siguis al moment que siguis, sempre trobis algun moment per identificar-te". Haru teixeix fils i es entoma la complexitat de tancar-los.
 
Una història de vuit companys, de vuit com l'infinit, jugant a les metàfores al llarg de tot el llibre, destil·lant l'estil d'escriptura que Flavia Company sempre ha exercit. "Amb Haru és com si hagués aconseguit fer la suma de tots els elements que he anat treballant al llarg de la meva trajectòria". Presentat als lectors en forma de regal, de llibre veritablement especial, la darrera novel·la de Company demostra que és possible l'escriptura d'una filosofia literària –o literatura filosòfica– que expliqui la vida i que ens interpel·li directament sobre assumptes que no són irrellevants. Un nom a tenir molt en compte aquest Sant Jordi.