26
de maig
de
2016, 13:13
Actualitzat:
14:55h
La consulta de Tortosa rosega, amb raó, la memòria dels vençuts. Les velles temences perviuen. L’Ebre encara du remor dels vencedors. Ho ha explicat Josep Cruanyes: fa uns dies, un dels néts de Josep Rodríguez, alcalde republicà de Tortosa afusellat per Franco, li va explicar que la seva mare l’advertia amb por que “no t’hi fiquis en això. Deixa-ho estar”.
“Justícia pels crims del franquisme. Alliberem pobles i ciutats de simbologia feixista” és el lema que aquest dijous ha congregat un seguit d’entitats memorialistes que, liderades per Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat, han reclamat fer net a places i carrers de símbols feixistes i restes de la dictadura. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el de la Comissió, Josep Cruanyes, han exposat el document en què es demana la retirada definitiva de presència franquista de tot espai públic i a només dos dies de la consulta de Tortosa.
La polèmica entorn el monument franquista a la capital del Baix Ebre ha decidit a les entitats memorialistes a fer un pas més en defensa de la memòria democràtica i de les víctimes, i d’extirpar residus feixistes. Sobre la consulta a Tortosa, el president d’Òmnium ha reafirmat la posició de l’entitat, que considera una "consulta-trampa" que tampoc resoldrà el problema i li ha negat legitimitat.
Cruanyes ha recordat la Llei sobre la memòria històrica aprovada pel Parlament el 2007, que exigeix la retirada de símbols i monuments públics. Tots dos presidents han reclamat a la Generalitat i les institucions que intervinguin en el debat encetat a Tortosa i facin complir el que diu la Llei de memòria històrica. Cruanyes ha explicitat la voluntat de les entitats perquè “les nostres institucions assumeixin les seves responsabilitats” i que “el Govern i els ajuntaments han de completar el procés de retirada de símbols i monuments que resten”.
Entre les entitats presents, a banda d’Òmnium i la Comissió de la Dignitat, hi ha, entre d’altres, Amical de Mauthausen, ANC, l’Associació Catalana d’expresos polítics, l’Institut de Drets humans de Catalunya, CCOO i CGT.
La consulta, una ferida
La consulta d'aquest dissabte a Tortosa és vista com una ofensa. En el document de les entitats, s’afirma que veuen fora de lloc la consulta pública i insisteixen en què un cas així seria inimaginable en països com Alemanya o Itàlia.
Cuixart ha fet una referència al rebrot feixista que es viu en alguns llocs d’Europa, esmentant Àustria. En aquest context, cal ser encara més exigent i vigilant, ha dit, i “tota banalització dels símbols feixistes l’hem d’evitar”.
Les entitats recorden que els símbols responen als valors culturals i socials d’una societat i “els monuments commemoratius dedicats a l’exaltació de fets del franquisme han de ser retirats”. Demanen que “quan es retiri un monument que tingui relació amb les víctimes de violència indiscriminada ocorreguda al nostre país, cal que s’actuï de manera adient i amb un protocol que que hauria d’establir i guiar el Memorial Democràtic”. També assenyalen que “els espais i edificis relacionats amb el franquisme o el moviment d’oposició, especialment amb la repressió, de construccions fetes amb ma d’obra forçada o bé camps i llocs de concentració, entre d’altres, han de ser senyalitzats i contextualitzats indicant-ne els fets que hi van ocórrer i la seva significació”.
“Justícia pels crims del franquisme. Alliberem pobles i ciutats de simbologia feixista” és el lema que aquest dijous ha congregat un seguit d’entitats memorialistes que, liderades per Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat, han reclamat fer net a places i carrers de símbols feixistes i restes de la dictadura. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el de la Comissió, Josep Cruanyes, han exposat el document en què es demana la retirada definitiva de presència franquista de tot espai públic i a només dos dies de la consulta de Tortosa.
La polèmica entorn el monument franquista a la capital del Baix Ebre ha decidit a les entitats memorialistes a fer un pas més en defensa de la memòria democràtica i de les víctimes, i d’extirpar residus feixistes. Sobre la consulta a Tortosa, el president d’Òmnium ha reafirmat la posició de l’entitat, que considera una "consulta-trampa" que tampoc resoldrà el problema i li ha negat legitimitat.
Cruanyes ha recordat la Llei sobre la memòria històrica aprovada pel Parlament el 2007, que exigeix la retirada de símbols i monuments públics. Tots dos presidents han reclamat a la Generalitat i les institucions que intervinguin en el debat encetat a Tortosa i facin complir el que diu la Llei de memòria històrica. Cruanyes ha explicitat la voluntat de les entitats perquè “les nostres institucions assumeixin les seves responsabilitats” i que “el Govern i els ajuntaments han de completar el procés de retirada de símbols i monuments que resten”.
Entre les entitats presents, a banda d’Òmnium i la Comissió de la Dignitat, hi ha, entre d’altres, Amical de Mauthausen, ANC, l’Associació Catalana d’expresos polítics, l’Institut de Drets humans de Catalunya, CCOO i CGT.
La consulta, una ferida
La consulta d'aquest dissabte a Tortosa és vista com una ofensa. En el document de les entitats, s’afirma que veuen fora de lloc la consulta pública i insisteixen en què un cas així seria inimaginable en països com Alemanya o Itàlia.
Cuixart ha fet una referència al rebrot feixista que es viu en alguns llocs d’Europa, esmentant Àustria. En aquest context, cal ser encara més exigent i vigilant, ha dit, i “tota banalització dels símbols feixistes l’hem d’evitar”.
Les entitats recorden que els símbols responen als valors culturals i socials d’una societat i “els monuments commemoratius dedicats a l’exaltació de fets del franquisme han de ser retirats”. Demanen que “quan es retiri un monument que tingui relació amb les víctimes de violència indiscriminada ocorreguda al nostre país, cal que s’actuï de manera adient i amb un protocol que que hauria d’establir i guiar el Memorial Democràtic”. També assenyalen que “els espais i edificis relacionats amb el franquisme o el moviment d’oposició, especialment amb la repressió, de construccions fetes amb ma d’obra forçada o bé camps i llocs de concentració, entre d’altres, han de ser senyalitzats i contextualitzats indicant-ne els fets que hi van ocórrer i la seva significació”.