Fi al buit legal de les associacions cannàbiques

Des del carrer es fa difícil reconèixer les associacions cannàbiques. No es poden anunciar ni donar-se a conèixer públicament com ho fan altres tipus de locals. En entrar-hi, la primera salutació ve de l'olor d'"herba", tant característica. La sala principal és un ambient amb música i estil chill out ple de sofàs i taules baixes. Malgrat l'ambient distès, les regles són estrictes. "Si no portes el carnet no entres!", comenta Carme S., sòcia del club que ha pogut visitar NacióDigital en motiu de la regulació creixent d'aquest tipus d'espais.

En el seu interior, cadascú va al seu aire. "A la gent li aniria bé fumar cànnabis, relaxa i treu la tensió del cos", segueix dient la Carme, a la vegada que explica que l'ambient és molt divers. "A vegades ve gent que surt de treballar una estona, amb traje i tot", assenyala. Per anar-hi, ser fumador no és obligatori, com tampoc ho és fumar només marihuana. "Jo sovint he vingut a veure el futbol amb gent que el que vol és poder fumar tabac", diu una altra sòcia, Caro G., tot afegint: "Avui en dia és difícil trobar locals on es pugui fumar".

Aquestes dues testimonis podran seguir visitant el seu club amb la mateixa assiduïtat amb què ho havien fet fins ara. L'Ajuntament de Barcelona va aprovar divendres passat un pla especial urbanístic per regular-los. La normativa va veure la llum verda amb els vots a del Govern municipal (Barcelona en Comú i PSC), ERC i la CUP, l'abstenció de Ciutadans i els vots contraris de CiU i el PP.

Entre d'altres, el principal requisit que s'estableix és que en un radi de 100 metres no hi hagi cap escola o institut, centre d'atenció i seguiment de drogodependències o altres equipaments com hospitals, biblioteques o poliesportius. Aquesta distància també s'aplica entre les associacions, i en el cas de Ciutat Vella, Gràcia i nuclis antics, creix fins a 150 metres a causa de la major densitat dels seus carrers.
 
La presidenta de l'associació freqüentada per Carme S. i Caro G. es mostra satisfeta amb aquest nou pla. "La situació era de completa inseguretat i de desemparament legal a l'hora de gestionar l'associació", explica, destacant que en el seu cas ja respiraven amb certa "tranquil·litat" després de "dues inspeccions i d'entregar tota la documentació". Ara bé, segueix trobant a faltar una "normativa que tracti aspectes sobre salut".

De la norma municipal a la ILP del Parlament

El pas següent per a aquest tipus d'associacions és aconseguir una llei catalana. Eric Asensio, portaveu de la Federació d'Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFac), preveu que Parlament de Catalunya reguli "condicions de salut pública" relacionades amb els clubs cannàbics si finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) acceptada a tràmit l'abril passat és aprovada per la cambra catalana. 

Tot i això, la norma municipal és important. Segons Asensio, "el mes de juny s'acabava la moratòria de l'alcalde Xavier Trias i aleshores el consistori hauria estat tres anys sense poder regular", fet que hauria implicat que es poguessin instal·lar associacions per la ciutat "sense que l'ajuntament tingués la possibilitat de fer-hi res". 

"Ara Barcelona ha establert distàncies i requisits tècnics urbanístics", explica el portaveu de la CatFac, entitat que xifra en 160 les associacions de persones usuàries de cànnabis instal·lades a la ciutat de Barcelona. D'altra banda, "la ILP regularà el seu funcionament, com l'edat mínima de 18 anys per ser soci", afegeix sobre aquest possible marc legal que tindria efectes a tot el Prinicipat.

Un dels redactors d'aquesta ILP coneguda com "La Rosa Verda", l'advocat Martí Cànaves, també defensa la necessitat d'aquesta "regulació específica" perquè fins ara les  activitats que duen a terme les associacions cannàbiques només estaven establertes per "resolucions judicials", és a dir, jurisprudència que com a tal pot canviar d'un dia per l'altre. O, en paraules seves: "Cada tribunal és un món".

La normativa es basa en el principi segons el qual "el cultiu per al consum propi" es permet "sempre que es faci de forma no visible per al públic perquè és una activitat privada". D'aquí, Cànaves conclou que és perfectament legal l'articulació d'un "circuit tancat de persones que s'organitza a través d'una associació per proveïr-se de cànnabis", cosa que inclouria el transport, el cultiu i el consum en el local social o els domicilis.
 
Els requisits per ser soci que contempla el projecte són ser-ne consumidor, major d'edat i tenir l'aval d'un altre membre de l'associació. Així, tenir un marc legislatiu no només hauria de donar seguretat jurídica a aquestes associacions, sinó que també hauria de "permetre a les autoritats que no hi hagi desviaments cap al mercat il·legal". 

Política de "reducció del risc"

La norma també incorpora mecanismes de control del consum abusiu. En primer lloc, es limita el que pot fumar cada soci fins a 80 grams de cànnabis i s'estableix que les associacions col·laborin amb el departament de Salut i entitats especialitzades per informar i reduir el risc dels socis "així com de detecció precoç, seguiment i derivació de consums problemàtics". 

Alguns d'aquests criteris van ser proposats pel propi departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en una resolució del gener de 2015. Joan Colom, responsable de la subdirecció general de drogodependències, assegura que la seva aposta per la regulació va ser fer-ho "des d'un punt de vista preventiu"."No afavorirem mai el consum de cànnabis, no es bo per la salut", declara.

De fet, el web del departament deixa ben clar que si bé els efectes d'aquesta droga són "eufòria, benestar, relaxació, ansietat, riure fàcil o loquacitat" els riscos de consumir-ne impliquen "símptomes paranoides, pànic, alteracions de la memòria a curt termini, dificultat en la concentració, pitjor rendiment en els estudis i major conflictivitat". 

Tanmateix, per a Colom, "la penalització no porta enlloc". "Els mercats il·legals completament desregulats són un campi qui pugui amb una alta conflictivitat social", assegura, per remarcar que els "deixats a la lliure disposició són altament problemàtics per a la salut pública".

Entre aquests dos extrems es voldria situar la ILP catalana actuant mitjançant una "política de reducció del risc" i evitant que els consumidors de cànnabis hi hagin d'arribar "comprant drogues a les cantonades" sense conèixer la potència i tenint accés a altres substàncies. "Quan entres al mercat negre igual et venen marihuana que et poden vendre cocaïna o heroïna", manifesta.

Amb aquesta situació s'ha trobat un dels usuaris de l'associació visitada per aquest diari. Roberto E. és de Galícia, lloc on no hi ha la mateixa regulació que a Barcelona. "Allà et veus obligat a anar a 'pillar' al carrer", comenta, per acabar lamentant: "No ens hauríem de veure abocats a consumir anant a veure un camell".