10
de juny
de
2016, 12:59
Actualitzat:
16:30h
Pocs dies després de les eleccions del 26-J, Convergència Democràtica celebrarà el seu congrés de refundació, que suposarà el certificat de defunció del vell partit. Però, paradoxalment, la darrera campanya de les sigles CDC estan centrades en la recuperació dels senyals d’identitat més pròpiament convergents. Els dirigents del partit parlen d’orgull convergent, de valors convergents. La paraula Convergència ha estat la més escoltada en els actes previs a la campanya i en el míting d’inici. Això i una crida explícita, sense gaires matisos, al “català emprenyat”… amb la CUP caracteritza el punt de partida de la cursa de CDC cap a les urnes.
La CUP, amb el PP
La derrota dels pressupostos ha encrespat la cúpula de CDC. També la d’ERC i a tots els altres components de Junts pel Sí. Però el cas de Convergència és diferent, perquè van haver de sacrificar la figura d’Artur Mas. Aquest “pecat original” de la CUP la tenien guardada i el rebuig als comptes del Govern ha decidit als qui tallen el bacallà a Còrsega a intentar treure el Cristo gros. L’expresident de la Generalitat Artur Mas és qui encapçala aquest discurs, i ahir ho va fer, no tant en el que deia, sinó en el com expressava el seu sentiment envers aquells que el gener el van fer a un costat i ara, des de la perspectiva de CDC, poden ensorrar el seu successor.
Francesc Homs va equiparar l’esquerra anticapitalista amb el Partit Popular. No pas perquè defensin el mateix, sinó perquè comparteixen “extremisme”. I Convergència, la de tota la vida, representa la Catalunya que, sobiranista, és alhora moderada. Els atacs al PP foren explícits, però Francesc Homs no va dubtar a posar en el mateix hemisferi extremista els qui ataquen a Catalunya, amb la seva imputació per posar les urnes inclosa, amb els qui van rebutjar els pressupostos.
La campanya més convergent
Han passat només uns mesos des de les eleccions del 20-D, però les coses han experimentat alguns canvis. La direcció del partit es va presentar aleshores sota la marca Democràcia i Llibertat, una fórmula nova en què hi eren també Demòcrates de Catalunya, els democristians sorgits sorgits de la crisi d’Unió, a banda d’altres grups menors com Reagrupament. Fa la sensació que després de comprovar les mancances de la nova marca (8 diputats, per sota dels 9 d’ERC), s’ha optat per fer-se fort en el vot de tota la vida.
Puigdemont mostra els seus colors
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un capital polític de gran magnitud que el seu partit vol aprofitar al màxim. És “l’home nou” que pot encarnar com ningú el procés de refundació que s’ha engegat. Com a president, ho és per la coalició Junts pel Sí i poques vegades se l’ha escoltat parlant com a home de Convergència. Però ahir a la nit va ser diferent. En el míting a Girona, Puigdemont va emfasitzar la seva adscripció a CDC, dient i repetint que quan les coses es posen magres, només milloren quan un convergent és al davant.
“Valors convergents”
La direcció del partit ha repetit aquests dies la idea de recuperar els millors valors de CDC. Francesc Homs ha parlat de “valors que són tan convergents com catalans: la feina, la cultura de l’esforç i la solidaritat”, i en referència a la CUP, “el compromís amb la paraula donada”. La insistència en els valors és també un senyal de rearmament ideològic.
Girona i Lleida, places clau per Convergència
L’esforç de CDC en aquestes eleccions descansa sobre dues potes: el que els estrategues de campanya defineixen com “Eix Transversal” –en referència a l'autovia C-25- a l’hora de captar escons, i “àrea metropolitana” pel que fa als vots. Un objectiu clau és mantenir el lideratge a les dues circumscripcions on van guanyar el 20-D: Girona i Lleida.
En el cas de Girona, Democràcia i Llibertat va obtenir el 20-D un 25,03% (82.000 vots) enfront el 23,44% d’ERC. Totes dues forces van treure dos escons (per un d’En Comú Podem i un del PSC).
A Lleida, DL va recollir 64.000 vots en les espanyoles de desembre (24,28%) per davant del 22,6% d’ERC, amb una diferència de 4.000 vots. Van quedar a uns 1.250 vots de treure un segon diputat. Els 4.800 vots de Josep Maria Pelegrí, d’UDC, estan en el focus dels estrategues convergents.
DL va quedar cinquè a Barcelona i quart a Tarragona. Però cal dir que en un mapa molt fragmentat i a molt poca distància entre diverses formacions. A Barcelona, tan sols a 9.000 vots darrera de Ciutadans (13,25% pel 13,55% de la força taronja). A Tarragona, DL va quedar per sota del PSC per uns 1.800 vots.
Aquestes mínimes diferències de vot en diverses circumscripcions és una de les raons per les quals a Còrsega creuen que els resultats els poden ser més favorables. Asseguren que la moral de la militància i els quadres convergents han canviat molt els darrers mesos. I una dada cal consignar: el procés de debat intern ha mobilitzat milers de persones i el "superdissabte" ha estat valorat molt positivament per la direcció. Confien, tot i la majoria de les enquestes, en què encara no s’ha dit la darrera paraula sobre Convergència Democràtica. El congrés del juliol no volen anar a un funeral, sinó al baptisme d’un renaixement. Amb l’ajuda de la CUP, és clar.
La CUP, amb el PP
La derrota dels pressupostos ha encrespat la cúpula de CDC. També la d’ERC i a tots els altres components de Junts pel Sí. Però el cas de Convergència és diferent, perquè van haver de sacrificar la figura d’Artur Mas. Aquest “pecat original” de la CUP la tenien guardada i el rebuig als comptes del Govern ha decidit als qui tallen el bacallà a Còrsega a intentar treure el Cristo gros. L’expresident de la Generalitat Artur Mas és qui encapçala aquest discurs, i ahir ho va fer, no tant en el que deia, sinó en el com expressava el seu sentiment envers aquells que el gener el van fer a un costat i ara, des de la perspectiva de CDC, poden ensorrar el seu successor.
#presidentMas:"Tant difícil era aprovar pressupostos, jugar-se-la per la gent i fer alguna cosa pel país?" #fetsxcathttps://t.co/S3LS4LUMqs
— Convergència - CDC (@ConvergenciaCAT) 9 de juny de 2016
Francesc Homs va equiparar l’esquerra anticapitalista amb el Partit Popular. No pas perquè defensin el mateix, sinó perquè comparteixen “extremisme”. I Convergència, la de tota la vida, representa la Catalunya que, sobiranista, és alhora moderada. Els atacs al PP foren explícits, però Francesc Homs no va dubtar a posar en el mateix hemisferi extremista els qui ataquen a Catalunya, amb la seva imputació per posar les urnes inclosa, amb els qui van rebutjar els pressupostos.
La campanya més convergent
Han passat només uns mesos des de les eleccions del 20-D, però les coses han experimentat alguns canvis. La direcció del partit es va presentar aleshores sota la marca Democràcia i Llibertat, una fórmula nova en què hi eren també Demòcrates de Catalunya, els democristians sorgits sorgits de la crisi d’Unió, a banda d’altres grups menors com Reagrupament. Fa la sensació que després de comprovar les mancances de la nova marca (8 diputats, per sota dels 9 d’ERC), s’ha optat per fer-se fort en el vot de tota la vida.
Puigdemont mostra els seus colors
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un capital polític de gran magnitud que el seu partit vol aprofitar al màxim. És “l’home nou” que pot encarnar com ningú el procés de refundació que s’ha engegat. Com a president, ho és per la coalició Junts pel Sí i poques vegades se l’ha escoltat parlant com a home de Convergència. Però ahir a la nit va ser diferent. En el míting a Girona, Puigdemont va emfasitzar la seva adscripció a CDC, dient i repetint que quan les coses es posen magres, només milloren quan un convergent és al davant.
“Valors convergents”
La direcció del partit ha repetit aquests dies la idea de recuperar els millors valors de CDC. Francesc Homs ha parlat de “valors que són tan convergents com catalans: la feina, la cultura de l’esforç i la solidaritat”, i en referència a la CUP, “el compromís amb la paraula donada”. La insistència en els valors és també un senyal de rearmament ideològic.
Girona i Lleida, places clau per Convergència
L’esforç de CDC en aquestes eleccions descansa sobre dues potes: el que els estrategues de campanya defineixen com “Eix Transversal” –en referència a l'autovia C-25- a l’hora de captar escons, i “àrea metropolitana” pel que fa als vots. Un objectiu clau és mantenir el lideratge a les dues circumscripcions on van guanyar el 20-D: Girona i Lleida.
En el cas de Girona, Democràcia i Llibertat va obtenir el 20-D un 25,03% (82.000 vots) enfront el 23,44% d’ERC. Totes dues forces van treure dos escons (per un d’En Comú Podem i un del PSC).
A Lleida, DL va recollir 64.000 vots en les espanyoles de desembre (24,28%) per davant del 22,6% d’ERC, amb una diferència de 4.000 vots. Van quedar a uns 1.250 vots de treure un segon diputat. Els 4.800 vots de Josep Maria Pelegrí, d’UDC, estan en el focus dels estrategues convergents.
DL va quedar cinquè a Barcelona i quart a Tarragona. Però cal dir que en un mapa molt fragmentat i a molt poca distància entre diverses formacions. A Barcelona, tan sols a 9.000 vots darrera de Ciutadans (13,25% pel 13,55% de la força taronja). A Tarragona, DL va quedar per sota del PSC per uns 1.800 vots.
Aquestes mínimes diferències de vot en diverses circumscripcions és una de les raons per les quals a Còrsega creuen que els resultats els poden ser més favorables. Asseguren que la moral de la militància i els quadres convergents han canviat molt els darrers mesos. I una dada cal consignar: el procés de debat intern ha mobilitzat milers de persones i el "superdissabte" ha estat valorat molt positivament per la direcció. Confien, tot i la majoria de les enquestes, en què encara no s’ha dit la darrera paraula sobre Convergència Democràtica. El congrés del juliol no volen anar a un funeral, sinó al baptisme d’un renaixement. Amb l’ajuda de la CUP, és clar.