Iannis Ritsos i Ezra Pound, poetes clàssics pel nou segle

Adesiara Editorial naixia l'any 2007 amb una vocació claríssima, la d'apropar als lectors catalans joies de la literatura que, per diverses raons, no es podien degustar en la nostra llengua. Ara, prop de la celebració del desè aniversari, la inquietud segueix tan ferma com el primer dia, amb una proposta que s'ha consolidat, volum a volum, gràcies a títols com Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, d'Erasme de Rotterdam; el Cançoner de Ripoll, en traducció de Jordi Raventós; l'Art d'enamorar, d'Ovidi; les Converses de meuques, de Llucià de Samòsata; els Retrats de l'exili, de Domènec Guansé; o el recent El llibre dels disbarats, d'Eward Lear, l'iniciador dels poemes sense sentit.

L'editor Jordi Raventós persisteix en l'escomesa fundacional amb la construcció d'un catàleg que sigui coherent i sempre proposi alguna aportació de pes, rellevant a les lletres del país. És el cas de Persèfone / Àiax / Filoctetes (Iannis Ritsos) i d'Els cantos pisans (Ezra Pound), publicats a l'uníson el darrer mes de juny. "Dels 52 volums de la col·lecció d'Ací d'Allà, 14 són de poesia –subratlla Raventós–, i gairebé un 30% és clàssica i antiga, sense comptar els grecs, llatins i l'Agustí Bartra". Un segell que té la singularitat de no separar per gèneres. "Tenim Georg Trackl, el primer recull de Bertolt Brecht, el rus Aleksandr Blok o la traducció de T.S. Eliot", com a mostra d'un ventall ric i divers.
 
El tercer volum dedicat a Iannis Ritsos
 
Persèfone / Àiax / Filoctetes és el tercer volum de Iannis Ritsos que publica Adesiara, pertanyent a la Quarta Dimensió. Ritsos deixa algunes fites de la seva excel·lència poètica amb una subversió que fa actual el mite antic. "I si Persèfone no va ser raptada per Hades, sinó que s’hi va lliurar sense oposar resistència, captivada per la virilitat del déu?", planteja. "I si Àiax, el gran heroi, s’hagués plantejat la inutilitat dels combats, sabedor que els honors no valen res?", mentre ens delectem amb les diverses versions de l'antigor, tot subratllant que els mites no són uniformes.
 
La lectura detinguda de les tres noves propostes ens fa arribar a una pregunta: ha valgut la pena tot això que hem fet? I la resposta és en la tria de Ritsos, tan i tant actual a través del monòleg líric que acostuma a escriure, en un diàleg entre la tragèdia antiga i la voluntat d'escriure. El poeta es planteja el per què de la vida amb l'excusa del mite, una idea que es reforça amb la possibilitat que els textos siguin representats. "En part, Ritsos encarna el dogma de la continuïtat", explica Ernest Marcos professor de la UB que explica la feina de traducció de Joan Casas. "Els grecs tenen la creença que tenen la millor via d'accés als clàssics".
 
Ezra Pound, el punt de lligam entre tradicions
 
Els Cantos pisans és una obra que marca una inflexió en l'obra d'Ezra Pound, ja de per si prou monumental. Traduïda per Francesc Parcerisas –que ja havia fet alguna versió dels cantos–, l'obra és escrita quan és tancat en un camp d'internament a Pisa. "Fruit del seu temps, Pound va arribar a dir que Mussolini era el millor del món", tal i com explica Parcerisas. "Es va equivocar, del tot, i se'n va adonar". Malgrat això, el volum és vital. "És un llibre dur, però que trenca amb la poesia que estem acostumats a veure. No és un llibre per a no iniciats", rebla el traductor.
 
Pound planteja a Els cantos pisans el poema total: hi barreja llengües, juga amb les eines de la poesia i té la intenció d'abocar tot el saber. "Intentar trobar una tradició per la literatura nord-americana moderna", explica Parcerisas. "La seva literatura no en té, de tradició, perquè els contemporanis se'n van a Europa. No hi ha ningú a qui se li acudís que la tradició podia ser la dels indígenes". I, aleshores, busquen enllaçar amb un passat europeu i Pound busca a la tradició greco-llatina. "Amb l'afegit que ell hi afegeix la tradició oriental", convertint-se en la baula d'un cert orientalisme propi de la generació dels beatniks.
 
Al llarg de la seva vida, l'autor estatunidenc acumula un gran cabal de saviesa i de coneixements, la seva curiositat el fa estudiar els Trobadors, els clàssics grecs, el confucianisme, i ho fa sent un "anti-acadèmic", com explica Parcerisas. "Personalment, ho comparo amb Joyce pel que fa a novel·la", afirma el traductor. "La societat de Pound té una necessitat de lligam. Al museu de Nova York és on hi ha les tombes dels reis, la tapisseria de l'alicorn, la reixa de la Catedral de Valladolid. Ells ho compren tot, perquè busquen una tradició". Un autor que vol tot això i, alhora, fer-ho de nou, en una obra que ha esdevingut, com la de Iannis Ritsos, un clàssic de la poesia que és plenament vigent al segle XXI.