09
de gener
de
2017, 12:28
Actualitzat:
10
de gener,
14:32h
Si una app ha tret fum aquestes festes, és sens dubte WhatsApp. Amb tanta imatge i text amunt i avall, és especialment perillós l'anunci que algú ha posat en circulació dos virus a WhatsApp. Es difonen amagats en documents Word, Excel i .PDF, ataquen els telèfons Android, Iphone no. No fan mal al telèfon però roben tota la informació personal dels seus propietaris, incloses les contrasenyes que hi hagi emmagatzemades.
La manera d'evitar infectar-nos és no obrir documents que ens arribin per WhatsApp. Cal aclarir que aquests virus en concret només s'han vist a l'Índia. Els seus objectius són militars i policies d'aquell país. Però això no vol dir que en qualsevol moment arribin al nostre país. Cal parar atenció i no obrir documents ni respondre a missatges estranys perquè, amb els seus més de mil milions d'usuaris actius mensuals, WhatsApp és el lloc ideal per a tota mena d'estafadors i delinqüents que busquen moltes víctimes d'una tacada.
Precisament abans de festes se sabia que 2,5 milions de persones a Espanya havien estat estafades via WhatsApp per tres desaprensius d'Alacant i València. Enviaven missatges SMS i WhatsApp a les seves víctimes, prou atractius -falses entrevistes de feina, ofertes sexuals, multes- perquè les víctimes responguessin. Quan ho feien, per cada missatge de resposta se'ls cobraven 1,2 euros.
Ara bé, les xarxes socials són un perill no només pels espavilats que hi busquen fer negoci fora de la llei, sinó també pels propietaris d'aquestes xarxes, desesperats per treure'n rendiment amb accions que a vegades traspassen línies vermelles. Ara hem sabut que Facebook compra dades personals a brokers, per conèixer la vida fora d'Internet dels seus usuaris. Les dades que interessen a Facebook són sobretot financeres: quants diners guanyem, quantes targetes de crèdit tenim, a quins restaurants mengem, etc.
Facebook ja recopila moltes dades sobre què fem i diem quan soma la seva xarxa social. La raó per recopilar dades també sobre les nostres vides offline és millorar la personalització de la publicitat que ens ensenya. Aquesta personalització és el seu principal actiu davant els anunciants, que els permet crear campanyes dirigides a segments molt concrets de la població.
Qui va descobrir fins on arriba l'espionatge de Facebook sobre els seus usuaris va ser ProPublica, una agència de notícies sense ànim de lucre que ha creat una eina on podem descobrir què sap Facebook de nosaltres. Precisament quan treballava a millorar l'eina, revisant la plataforma publicitària de la xarxa social, ProPublica va descobrir gairebé 600 categories d'informació, majoritàriament financera, "proporcionada per tercers". Creuant les dades que agafa dels seus usuaris i les que compra sobre la seva vida offline, Facebook pot tenir perfils molt acurats, que afirma utilitzar només per finalitats publicitàries però és sabut que els ven a empreses i governs.
També el principal botí dels delinqüents que fiquen virus i publicitat fraudulenta als mòbils són les nostres dades, que igualment es venen al millor postor. Mentrestant, la gent segueix sense donar-hi importància perquè diuen: "Jo no sóc important i les meves dades tampoc". Fins el dia que en passarà una de grossa i, després, correm-hi tots!.
La manera d'evitar infectar-nos és no obrir documents que ens arribin per WhatsApp. Cal aclarir que aquests virus en concret només s'han vist a l'Índia. Els seus objectius són militars i policies d'aquell país. Però això no vol dir que en qualsevol moment arribin al nostre país. Cal parar atenció i no obrir documents ni respondre a missatges estranys perquè, amb els seus més de mil milions d'usuaris actius mensuals, WhatsApp és el lloc ideal per a tota mena d'estafadors i delinqüents que busquen moltes víctimes d'una tacada.
Precisament abans de festes se sabia que 2,5 milions de persones a Espanya havien estat estafades via WhatsApp per tres desaprensius d'Alacant i València. Enviaven missatges SMS i WhatsApp a les seves víctimes, prou atractius -falses entrevistes de feina, ofertes sexuals, multes- perquè les víctimes responguessin. Quan ho feien, per cada missatge de resposta se'ls cobraven 1,2 euros.
Ara bé, les xarxes socials són un perill no només pels espavilats que hi busquen fer negoci fora de la llei, sinó també pels propietaris d'aquestes xarxes, desesperats per treure'n rendiment amb accions que a vegades traspassen línies vermelles. Ara hem sabut que Facebook compra dades personals a brokers, per conèixer la vida fora d'Internet dels seus usuaris. Les dades que interessen a Facebook són sobretot financeres: quants diners guanyem, quantes targetes de crèdit tenim, a quins restaurants mengem, etc.
Facebook ja recopila moltes dades sobre què fem i diem quan soma la seva xarxa social. La raó per recopilar dades també sobre les nostres vides offline és millorar la personalització de la publicitat que ens ensenya. Aquesta personalització és el seu principal actiu davant els anunciants, que els permet crear campanyes dirigides a segments molt concrets de la població.
Qui va descobrir fins on arriba l'espionatge de Facebook sobre els seus usuaris va ser ProPublica, una agència de notícies sense ànim de lucre que ha creat una eina on podem descobrir què sap Facebook de nosaltres. Precisament quan treballava a millorar l'eina, revisant la plataforma publicitària de la xarxa social, ProPublica va descobrir gairebé 600 categories d'informació, majoritàriament financera, "proporcionada per tercers". Creuant les dades que agafa dels seus usuaris i les que compra sobre la seva vida offline, Facebook pot tenir perfils molt acurats, que afirma utilitzar només per finalitats publicitàries però és sabut que els ven a empreses i governs.
També el principal botí dels delinqüents que fiquen virus i publicitat fraudulenta als mòbils són les nostres dades, que igualment es venen al millor postor. Mentrestant, la gent segueix sense donar-hi importància perquè diuen: "Jo no sóc important i les meves dades tampoc". Fins el dia que en passarà una de grossa i, després, correm-hi tots!.