25
d'abril
de
2017, 20:49
Actualitzat:
26
d'abril,
12:31h
Va ser com un terratrèmol. Va definir-se com a "dinamitzador econòmic", va treure pit de ser "amic íntim" d'Artur Mas i no li va fer cap vergonya fer el llistat de tots els cotxes de luxe que tenia en un garatge de Teià. Carregat amb un plec notable de documentació i amb ganes de marcar territori des del primer segon, Jordi Pujol Ferrusola (Barcelona, 1958) es va apoderar de la sala de grups del Parlament on va comparèixer en el marc de la comissió d'investigació sobre la família. Fins aquell moment, la seva figura havia estat gairebé una llegenda: se li atribuïen tot tipus de negocis foscos en l'etapa del pujolisme, moviments entre bambolines dins de Convergència i episodis sonats -com ara conduir un Ferrari a alta velocitat a la Cerdanya- de tot tipus. L'home tenebrós de la família va sortir a la llum el 23 de febrer del 2015, i ja no s'ha mogut del primer pla.
Ha estat imputat per l'Audiència Nacional, li han escorcollat el domicili particular i ha vist com, progressivament, tots els membres de la família han acabat davant la justícia. De declaracions públiques, això sí, no n'ha fet cap. Cal rebobinar fins al 1993 per trobar un entrecomillat oficial del primogènit de la família. "M'agradaria trobar una empresa catalana que tingués un cert volum de comerç internacional per poder practicar. Considero que a Catalunya el comerç industrial és el més important, tant per a l’economia com per a la subsistència com a nació", deia al diari El País. La seva relació amb els mitjans es va tallar de soca-rel quan el seu pare li va retreure haver parlat amb un periodista. "No posis, mai més, coses en boca meva", li va exigir. Dit i fet.
Jugador de rugbi, amb un caràcter fort des de petit -els seus germans en poden donar fe- i hàbil en el món dels negocis, Pujol Ferrusola va ser capaç de sumar 22,4 milions d'euros en el període 2004-2013. De Gabon a Mauritània, passant per l'Argentina i Mèxic, el primogènit no es va amagar en la compareixença parlamentària de ser un "facilitador" per a empreses gràcies als seus contactes. "Moltes vegades no cal ser especialista en una cosa per fer-ho bé", va proclamar davant l'estupefacció general dels diputats, que es van veure desbordats per l'allau d'informació de Pujol Ferrusola -i per l'escassa preparació documental d'algun d'ells-. "En la meva activitat em venc jo i les meves idees, no tinc res concret", ressaltava. No li va anar malament fins que, després de la confessió de l'expresident, la justícia va començar a actuar.
L'interrogatori dels diputats va semblar que ni el cansava. No es va aixecar per anar al lavabo, no mirava el rellotge i en cap moment es va fer l'ofès amb les preguntes més dures. Els dirigents de l'antiga Convergència van observar la compareixença amb aquell posat de qui sap que rebrà un clatellot en el moment més inesperat. Va arribar a mitja intervenció, quan Pujol Ferrusola va fer saber al Parlament que es considerava un "amic íntim" d'Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat. "Hi penso sovint", va considerar el primogènit de la família. Al llibre Ara sí que toca, del periodista Francesc-Marc Álvaro, s'atribueix a l'actual empresonat un paper rellevant en la successió del seu pare en favor de Mas.
L'expresident, en una compareixença parlamentària anterior a la de Pujol Ferrusola, va negar que tingués una relació sovintejada amb el primògenit de la família. "Les parelles no hem sortit a sopar ni una sola vegada. No sé si això és una relació de gran intimitat", va assegurar en resposta als diputats. L'entorn del president del PDECat assenyala que la relació política entre Mas i els Pujol es va circumscriure al pare -que el va triar com a successor- i a Oriol Pujol, que va acabar deixant la secretaria general de CDC mesos després de ser imputat en el cas de les ITV.
Joventut política i factures pendents
El fill gran dels Pujol, inquiet ja des de jove, va estar directament implicat en la fundació de la llavor de les joventuts de Convergència, però se'n va acabar desmarcant. El GEN, un gurp de caire elitista de joves nacionalistes, també porta el seu segell. És allà on va coincidir per primera vegada amb Joaquim Triadú, que va acabar formant part del cercle de Pujol com a conseller de la Presidència. La relació entre els dos joves mai va acabar de ser bona, i n'hi ha que veuen la mà del primogènit en la destitució de Triadú. A l'exconseller, però, no li ha anat malament: ha fet carrera dins d'una empresa rellevant, PriceWaterhouseCoopers. El Júnior és d'aquells que no oblida, i al Parlament va voler deixar clar que res del que li està passant seria possible en cas que treballés per una gran companyia com "KPMG o Price". Un dard per qui el volgués entendre.
El seu caràcter també el demostra el fet que arribés a disposar d'una còpia de la gravació de la conversa entre María Victoria Álvarez i Alícia Sánchez-Camacho a La Camarga. En un gest teatral, Pujol li va entregar al president de la comissió d'investigació, David Fernàndez, un DVD amb la gravació que se li havia fet arribar al seu despatx. El seu nom apareixia en diverses ocasions, amb qüestions no només relacionades amb la política o bé amb les presumptes bosses de diners amb bitllets de cinc-cents euros Andorra. La seva vinculació sentimental amb Álvarez ja va rascar la superfície de privacitat en què vivia envoltat el primogènit de la família.
L'entrada a presó del Júnior, el cas Pujol agafa una nova volada. És el primer membre de la família que hi ingressa, i suposa un dels punts clau des de la confessió de l'expresident. Una de les teories que més circula en entorns convergents és que aquell document del 25 de juliol del 2014 va ser per "protegir" la família, però ni tan sols el seu membre més acostumat a la foscor se n'ha sortit. La seva rellevància privada era tal que mantenia una relació excel·lent -passejades i sopars habituals- amb l'avi Florenci, de qui provenia la presumpta deixa que està al centre de totes les preguntes. Qui la gestionava, a partir dels noranta? Se n'encarregava, sí, Jordi Pujol Ferrusola.
Ha estat imputat per l'Audiència Nacional, li han escorcollat el domicili particular i ha vist com, progressivament, tots els membres de la família han acabat davant la justícia. De declaracions públiques, això sí, no n'ha fet cap. Cal rebobinar fins al 1993 per trobar un entrecomillat oficial del primogènit de la família. "M'agradaria trobar una empresa catalana que tingués un cert volum de comerç internacional per poder practicar. Considero que a Catalunya el comerç industrial és el més important, tant per a l’economia com per a la subsistència com a nació", deia al diari El País. La seva relació amb els mitjans es va tallar de soca-rel quan el seu pare li va retreure haver parlat amb un periodista. "No posis, mai més, coses en boca meva", li va exigir. Dit i fet.
Jordi Pujol Foto: Adrià Costa
Jugador de rugbi, amb un caràcter fort des de petit -els seus germans en poden donar fe- i hàbil en el món dels negocis, Pujol Ferrusola va ser capaç de sumar 22,4 milions d'euros en el període 2004-2013. De Gabon a Mauritània, passant per l'Argentina i Mèxic, el primogènit no es va amagar en la compareixença parlamentària de ser un "facilitador" per a empreses gràcies als seus contactes. "Moltes vegades no cal ser especialista en una cosa per fer-ho bé", va proclamar davant l'estupefacció general dels diputats, que es van veure desbordats per l'allau d'informació de Pujol Ferrusola -i per l'escassa preparació documental d'algun d'ells-. "En la meva activitat em venc jo i les meves idees, no tinc res concret", ressaltava. No li va anar malament fins que, després de la confessió de l'expresident, la justícia va començar a actuar.
L'interrogatori dels diputats va semblar que ni el cansava. No es va aixecar per anar al lavabo, no mirava el rellotge i en cap moment es va fer l'ofès amb les preguntes més dures. Els dirigents de l'antiga Convergència van observar la compareixença amb aquell posat de qui sap que rebrà un clatellot en el moment més inesperat. Va arribar a mitja intervenció, quan Pujol Ferrusola va fer saber al Parlament que es considerava un "amic íntim" d'Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat. "Hi penso sovint", va considerar el primogènit de la família. Al llibre Ara sí que toca, del periodista Francesc-Marc Álvaro, s'atribueix a l'actual empresonat un paper rellevant en la successió del seu pare en favor de Mas.
L'expresident, en una compareixença parlamentària anterior a la de Pujol Ferrusola, va negar que tingués una relació sovintejada amb el primògenit de la família. "Les parelles no hem sortit a sopar ni una sola vegada. No sé si això és una relació de gran intimitat", va assegurar en resposta als diputats. L'entorn del president del PDECat assenyala que la relació política entre Mas i els Pujol es va circumscriure al pare -que el va triar com a successor- i a Oriol Pujol, que va acabar deixant la secretaria general de CDC mesos després de ser imputat en el cas de les ITV.
Joventut política i factures pendents
El fill gran dels Pujol, inquiet ja des de jove, va estar directament implicat en la fundació de la llavor de les joventuts de Convergència, però se'n va acabar desmarcant. El GEN, un gurp de caire elitista de joves nacionalistes, també porta el seu segell. És allà on va coincidir per primera vegada amb Joaquim Triadú, que va acabar formant part del cercle de Pujol com a conseller de la Presidència. La relació entre els dos joves mai va acabar de ser bona, i n'hi ha que veuen la mà del primogènit en la destitució de Triadú. A l'exconseller, però, no li ha anat malament: ha fet carrera dins d'una empresa rellevant, PriceWaterhouseCoopers. El Júnior és d'aquells que no oblida, i al Parlament va voler deixar clar que res del que li està passant seria possible en cas que treballés per una gran companyia com "KPMG o Price". Un dard per qui el volgués entendre.
El seu caràcter també el demostra el fet que arribés a disposar d'una còpia de la gravació de la conversa entre María Victoria Álvarez i Alícia Sánchez-Camacho a La Camarga. En un gest teatral, Pujol li va entregar al president de la comissió d'investigació, David Fernàndez, un DVD amb la gravació que se li havia fet arribar al seu despatx. El seu nom apareixia en diverses ocasions, amb qüestions no només relacionades amb la política o bé amb les presumptes bosses de diners amb bitllets de cinc-cents euros Andorra. La seva vinculació sentimental amb Álvarez ja va rascar la superfície de privacitat en què vivia envoltat el primogènit de la família.
L'entrada a presó del Júnior, el cas Pujol agafa una nova volada. És el primer membre de la família que hi ingressa, i suposa un dels punts clau des de la confessió de l'expresident. Una de les teories que més circula en entorns convergents és que aquell document del 25 de juliol del 2014 va ser per "protegir" la família, però ni tan sols el seu membre més acostumat a la foscor se n'ha sortit. La seva rellevància privada era tal que mantenia una relació excel·lent -passejades i sopars habituals- amb l'avi Florenci, de qui provenia la presumpta deixa que està al centre de totes les preguntes. Qui la gestionava, a partir dels noranta? Se n'encarregava, sí, Jordi Pujol Ferrusola.