María Victoria Álvarez, el peó necessari

La vida de María Victoria Álvarez va canviar per sempre el 13 de desembre del 2012, quan va declarar davant la policia contra Jordi Pujol Ferrusola. En una de les múltiples trobades que va mantenir amb el fill gran de l'expresident de la Generalitat, Álvarez va veure al maleter del cotxe -estacionat a l'estació de l'AVE de Lleida- una bossa d'esport amb uns 400.000 euros en metàl·lic, agrupats en bitllets de 500 i 200 euros. La declaració davant les forces de l'ordre era el punt de no retorn d'un camí que s'havia iniciat el 7 de juliol del 2010 en un dinar a La Camarga amb Alícia Sánchez-Camacho, en aquell moment presidenta del PP a Catalunya, que va ser íntegrament enregistrat. Álvarez, fins aquell moment una empresària del sector de les telecomunicacions propera als populars, va saltar a la primera fila política i també a tots els platós de televisió. Potser sense voler-ho, forma part del germen de l'operació Catalunya.

Nascuda a València l'any 1965, als quatre anys va venir cap a Barcelona. Va compartir pupitre amb Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy i un dels que va ordir el dinar de La Camarga. Uns missatges demostren que Moragas estava al corrent de tot el que Álvarez coneixia sobre el fill gran de Pujol i que, amb el temps, va posar els fonaments de la investigació de l'Audiència Nacional contra la família. La seva proximitat amb el PP, però, es va anar desinflant: interpreta que se la va deixar sola un cop havia confessat el que coneixia de la família de l'expresident. Només cal veure l'opinió que té de Sánchez-Camacho per constatar el ressentiment: "És traïdora, dolenta i molt poc responsable". Enrere quedaven les confessions i complicitats de La Camarga.

La relació amb Jordi Pujol Ferrusola i el seu presumpte coneixement de l'entramat familiar la van catapultar com a experta en el cas a tots els mitjans de comunicació, especialment a Madrid. Un dia després de la confessió de l'expresident, el programa La Sexta Noche la va convidar per explicar la seva versió. Asseguda en una butaca blanca al menjador de casa, Álvarez va defensar que Pujol "se'n reia de tothom" amb el comunicat fet públic el 25 de juliol del 2014. La presentació de la col·laboradora es va fer amb la sintonia de House of Cards de fons, equiparant les trames fosques del matrimoni Underwood dins les clavegueres de Washington amb la investigació sobre la família. Álvarez volia jugar-hi un paper protagonista, d'això no en quedava dubte.

La comensal de La Camarga, satisfeta, deia aquella nit que havia treballat "colze a colze" amb la policia, i també treia pit de la investigació periodística "fenomenal" sobre el cas que havien fet "Eduardo i Esteban " des de les pàgines d'El Mundo. Inda, present al plató, va qualificar Pujol Ferrusola de "malnascut" per haver "maltractat" Álvarez, i va insinuar que aquests episodis no van rebre interès per part dels Mossos arran del cognom del presumpte agressor. Ella no en va voler parlar, però va fer saber que ja havia "superat" el que hagués pogut passar. L'examant del fill gran de Pujol va rebre la felicitació també de Francisco Marhuenda, director de La Razón. 

"Queda molt per sortir"

Álvarez, amb el pas del temps, ha anat perdent catxet televisiu. Potser per això ha anat fent revelacions -sense proves, de moment- cada vegada més sucoses, per veure si es reenganxa al circuit dels grans mitjans. El 6 de febrer va aparèixer a 13TV per denunciar que Pujol havia "comprat" els jutges de l'Audiència Nacional de Catalunya -un organisme que, almenys per ara, no existeix- amb mètodes il·legals. "El proper dia portaré un correu sobre com s'han comprat els jutges. Qui ha barrejat política i justícia són Artur Mas i Jordi Pujol", deia l'empresària del sector de les telecomunicacions. Aquell dia, per cert, arrencava el judici contra Mas per la jornada de participació del 9-N.

La tesi d'Álvarez és que "queda molt per sortir". No només sobre els Pujol, sinó sobretot el que va envoltar el dinar de La Camarga. En la compareixença que va fer al Parlament el 10 d'abril del 2015 va deixar anar que la gravació la van pactar Sánchez-Camacho i José Zaragoza, diputat del PSC i explenipotenciari secretari d'organització dels socialistes catalans la dècada passada, en un moment "d'oci relaxat". "Ja ens entenem", va afegir amb tota la subtilitat de què va ser capaç. Segons ella, existeix un acord signat entre Francisco Marco, director de l'agència de detectius Método 3 que va gravar la conversa, i l'expresidenta del PP a Catalunya que custodia l'advocat Cristóbal Martell, advocat dels Pujol i molt cobejat investigats per frau fiscal.
 
Zaragoza, segons ella, va aturar-se a parlar amb ella en un vagó de l'AVE. Li va confessar -sempre segons la seva versió- que ell era qui "més havia perdut" en tot aquest afer. Pujol Ferrusola, quan va saber que Álvarez confessaria, li va restar importància: "Viu la vida, jo estic a Miami". Es van conèixer en un vol que sortia de Madrid en el qual l'empresària va agafar el diari El Mundo per llegir. "Què, ets la típica que agafa El Mundo per llegir?", li hauria preguntat el primogènit dels Pujol per encetar conversa. La relació es va allargar durant dos anys, segons Álvarez, i es va edificar sobre una presumpta mentida: que Pujol Ferrusola estava separat de la seva dona.

"A negocis molt fins no es dedicava", sosté Álvarez sobre l'activitat econòmica del fill gran de l'expresident. En diverses entrevistes s'ha referit als seus hàbits, com ara que bevia champagne perquè el cava és de "pobres", o bé que li deixava menjar pernil amb certa "condescendència". També s'ha encarregat de relatar les amenaces que ha rebut, incloses unes "roses negres" al seu cotxe pel Sant Jordi del 2013. "Això és el que t'espera", deia una nota, segons va publicar El Mundo. La versió d'Álvarez, a qui també se li va espiar la casa amb robatori d'ordinador inclòs, és que cada Sant Jordi rebia un ram de Jordi Pujol Ferrusola. Aquell cop, però, va arribar amb un toc macabre.

Agraïments i serveis prestats

Álvarez assegura que confessar tot el que sabia l'ha portat a la ruïna, i que amb prou feines pot anar traient quantitats de diners a través de tasques que tenen a veure amb les seves responsabilitats anteriors. Això sí: se sent satisfeta en termes generals. "La gent m'atura pel carrer per donar-me les gràcies". Fins i tot assenyalava, en una entrevista al diari El Mundo, les revelacions que va fer sobre els Pujol li van permetre sortir-se'n d'un control policial mentre anava amb un cotxe sense haver passat l'ITV. "Creiem que ja ha fet bastant per aquest país", diu que li van dir els agents.

Aquest dilluns ha tornat al Parlament en el marc de la comissió que investiga l'operació Catalunya, un organisme diluït arran de les incompareixences de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Jorge Moragas, entre d'altres. Álvarez ha assenyalat que va conèixer l'excomissari José Villarejo -protagonista del Salvados d'aquesta setmana- quan aquest es feia passar per periodista d'El Mundo, i no ha considerat que existeixi cap problema si la feina del policia era investigar corruptes. Preguntada sobre per què no va anar a la Fiscalia a denunciar els Pujol, ha respost: "Vostè es pensa que denunciar-los és com anar a renovar el DNI?". El llenguatge efectista és un dels seus trets principals.

Amb el pas del temps ha renegat d'Alícia Sánchez-Camacho, amb qui va compartir confessions de tot tipus dinant a la Camarga: "És traïdora, dolenta i molt poc responsable"

"El 90% dels catalans celebrem que s'hagi intervingut a Catalunya", ha defensat aquesta tarda al Parlament, amb aquell aire de qui està realment convençut -en base, o no, als fets- del seu discurs. Álvarez ha vist com passava de l'anonimat a primera fila i com, paulatinament, s'ha anat allunyant dels circuits mediàtics més rellevants. Se sent traïda pel PP, dispara sense pietat contra José Zaragoza -un esport que a Catalunya té pocs practicants- i manté que encara hi ha molt per conèixer sobre els Pujol. Ella va ser fonamental per desemmascarar les activitats econòmiques del fill gran, però el personatges i les circumstàncies se l'han acabat menjant. Era un peó necessari, això sí, per posar en marxa l'operació Catalunya. No estava sola.