05
de juliol
de
2017, 14:13
Actualitzat:
07
de juliol,
11:16h
Jordi Cornet té cops amagats. Ahir, el dia que es va presentar la llei del referèndum, el delegat de l'Estat a la Zona Franca va participar en una sessió dels Dinars que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona i va fer diverses referències a la política catalana, tot i que estava previst que tot el contingut de la seva intervenció se centrés en la situació econòmica. Cornet va dir que "una persona que incompleix la llei va a la presó. Doncs aquests sembla que no".
Les paraules de Cornet van sorprendre l'auditori, ja prou trasbalsat per la situació de bloqueig polític. Cornet va afirmar que "els inversors saben, com tothom, que no passarà res", tot dient que el que volen els empresaris és "un govern que els ajudi a invertir, no que generi incerteses". Amb la seva referència a la presó, Cornet s'afegeix al discurs més dur que aquests dies es fa des de les altes instàncies governamentals. Però en el seu cas no és només el delegat a la Zona Franca qui parla, sinó també un dels dirigents més importants del PP dels darrers anys.
Un antic vidal-quadrista
L'avui delegat a la Zona Franca va començar a pujar posicions dins del partit a inicis dels anys noranta, com a gerent al carrer d'Urgell. Aleix Vidal-Quadras va entrar en l'escenari dels populars catalans gràcies a una brillantor innegable i es va fixar en un Cornet disciplinat i silenciós. I se'l va endur al grup municipal de Barcelona, on Vidal-Quadras va ser regidor durant una legislatura i Cornet s'hi quedaria quinze anys, fins al 2010.
Vidal-Quadras va passar. Va ser defenestrat el 1996, quan José María Aznar va necessitar els vots de la CiU de Jordi Pujol i va fer-se imperiós apartar del mig el líder del PP català, molt agressiu contra el nacionalisme. Van tornar els Fernández Díaz a dirigir la nau del partit, però Cornet es va adaptar als canvis. Va estar sempre en un segon pla, però en llocs decisius. Va coordinar diverses campanyes electorals de la formació i es va fer càrrec finalment de la secretaria general del partit.
El gener del 2012, amb el PP a la Moncloa, Cornet va ser designat delegat de l'Estat a la Zona Franca. Problemes de salut, sortosament superats, van posar en qüestió la seva continuïtat. Però només els canvis produïts en la cúpula del PP català podien haver amenaçat la seva posició. Com a secretari general, els darrers anys va acabar personificant el continuisme i la pervivència d'una època dominada pel fernandisme i, finalment, per la presidència d'Alicia Sánchez-Camacho, etapa que ja ha arribat a la seva fi. La seva amistat política amb Dolors Montserrat (mare de l'actual ministra de Sanitat) el va enfrontar durant un temps amb Alberto Fernández Díaz. Les seves relacions amb Albiol han estat sempre dolentes.
Responsable de la campanya del 27-S
A Cornet li va tocar coordinar la campanya electoral del PP Jordi Cornet, al costat de Jorge Fernández Díaz i Alicia Sánchez-Camacho.retari d'organització del PPC, Pere Calbó català en les eleccions del 27-S del 2015. Va ser un dels pitjors moments del partit, que va passar de tenir 19 diputats al Parlament a només 11. Sobre la direcció, en aquell moment encara en mans d'Alicia Sánchez-Camacho, van caure moltes crítiques internes. Un nou lideratge, amb Xavier García-Albiol, demanava pas. Allò va ser el senyal del declivi de Cornet dins del partit.
Quan en les vigílies del congrés del PP que va entronitzar Xavier García-Albiol es parlava de la necessitat de fer una àmplia renovació de la direcció i els quadres de la formació, tothom sabia que un dels al·ludits era Cornet. Però perdre poder en l'estructura partidària no vol dir que no segueixi sent un dels actors en el firmament popular català. L'executiu de Rajoy el va confirmar fa uns mesos en el seu càrrec a la Zona Franca per a aquesta legislatura.
Les paraules de Cornet van sorprendre l'auditori, ja prou trasbalsat per la situació de bloqueig polític. Cornet va afirmar que "els inversors saben, com tothom, que no passarà res", tot dient que el que volen els empresaris és "un govern que els ajudi a invertir, no que generi incerteses". Amb la seva referència a la presó, Cornet s'afegeix al discurs més dur que aquests dies es fa des de les altes instàncies governamentals. Però en el seu cas no és només el delegat a la Zona Franca qui parla, sinó també un dels dirigents més importants del PP dels darrers anys.
Un antic vidal-quadrista
L'avui delegat a la Zona Franca va començar a pujar posicions dins del partit a inicis dels anys noranta, com a gerent al carrer d'Urgell. Aleix Vidal-Quadras va entrar en l'escenari dels populars catalans gràcies a una brillantor innegable i es va fixar en un Cornet disciplinat i silenciós. I se'l va endur al grup municipal de Barcelona, on Vidal-Quadras va ser regidor durant una legislatura i Cornet s'hi quedaria quinze anys, fins al 2010.
Vidal-Quadras va passar. Va ser defenestrat el 1996, quan José María Aznar va necessitar els vots de la CiU de Jordi Pujol i va fer-se imperiós apartar del mig el líder del PP català, molt agressiu contra el nacionalisme. Van tornar els Fernández Díaz a dirigir la nau del partit, però Cornet es va adaptar als canvis. Va estar sempre en un segon pla, però en llocs decisius. Va coordinar diverses campanyes electorals de la formació i es va fer càrrec finalment de la secretaria general del partit.
El gener del 2012, amb el PP a la Moncloa, Cornet va ser designat delegat de l'Estat a la Zona Franca. Problemes de salut, sortosament superats, van posar en qüestió la seva continuïtat. Però només els canvis produïts en la cúpula del PP català podien haver amenaçat la seva posició. Com a secretari general, els darrers anys va acabar personificant el continuisme i la pervivència d'una època dominada pel fernandisme i, finalment, per la presidència d'Alicia Sánchez-Camacho, etapa que ja ha arribat a la seva fi. La seva amistat política amb Dolors Montserrat (mare de l'actual ministra de Sanitat) el va enfrontar durant un temps amb Alberto Fernández Díaz. Les seves relacions amb Albiol han estat sempre dolentes.
Responsable de la campanya del 27-S
A Cornet li va tocar coordinar la campanya electoral del PP Jordi Cornet, al costat de Jorge Fernández Díaz i Alicia Sánchez-Camacho.retari d'organització del PPC, Pere Calbó català en les eleccions del 27-S del 2015. Va ser un dels pitjors moments del partit, que va passar de tenir 19 diputats al Parlament a només 11. Sobre la direcció, en aquell moment encara en mans d'Alicia Sánchez-Camacho, van caure moltes crítiques internes. Un nou lideratge, amb Xavier García-Albiol, demanava pas. Allò va ser el senyal del declivi de Cornet dins del partit.
Quan en les vigílies del congrés del PP que va entronitzar Xavier García-Albiol es parlava de la necessitat de fer una àmplia renovació de la direcció i els quadres de la formació, tothom sabia que un dels al·ludits era Cornet. Però perdre poder en l'estructura partidària no vol dir que no segueixi sent un dels actors en el firmament popular català. L'executiu de Rajoy el va confirmar fa uns mesos en el seu càrrec a la Zona Franca per a aquesta legislatura.