Una de les qüestions no resoltes dins l'independentisme parlamentari és quan cal aprovar la llei de transitorietat jurídica, que és la norma que detalla l'ordenament legal que hi haurà a Catalunya en cas de victòria del sí en el referèndum previst per a l'1 d'octubre. La norma ni tan sols s'ha registrat -la pressió del PDECat en va ajornar la presentació pública- i segueix generant un fort debat entre els integrants de Junts pel Sí -nacionalistes, ERC i independents- i la CUP.

En principi, la qüestió estava ajornada fins a la tornada de les vacances, a mitjans d'agost, però aquests dies encara hi ha reunions per tractar la tramitació de la llei de transitorietat, segons fonts consultades per NacióDigital. L'assumpte de fons és si cal aprovar-la a mitjans de setembre, fet que podria coincidir amb l'inici de la campanya oficial del referèndum un cop convocat.

Segons totes les fonts consultades, ERC i la CUP sostenen que la norma ha d'estar ja aprovada en el moment que els catalans vagin a votar. "Això dona credibilitat a la votació i en detalla les conseqüències", sosté un alt dirigent republicà. "Aquests dies ens trobem davant d'una paradoxa: els votants del no saben perfectament què passa si guanyen , però els del sí encara no tenen tots els detalls", manté un membre de la direcció de Junts pel Sí. La posició oficial del PDECat, segons la direcció executiva, és que "ningú es pot distreure" del referèndum i que seria "estrany" aprovar la transitorietat abans de conèixer el resultat de la votació.
 
Aquest és l'argumentari que ha traslladat el nou president parlamentari de Junts pel Sí i dirigent del PDECat als seus companys de grup. Es tracta d'una posició "de partit" consensuada després de tractar la qüestió amb Marta Pascal, coordinadora general de la formació. Els partidaris d'aprovar la norma de transitorietat sostenen que es tractaria d'un "element mobilitzador del 'no'" perquè deixaria clar que el resultat és vinculant. En tot cas, seria una aprovació amb una clàusula evident: el contingut de la llei no entraria en vigor en cas de derrota de l'independentisme a les urnes.

Les discrepàncies, però, no són noves. En un primer moment, la llei de transitorietat englobava -concretament en el punt setè- el referèndum, però les dues qüestions es van segregar. En el moment de la separació, ERC i CUP es van posicionar a favor de fer registre conjunt, però no hi va haver acord global entre Junts pel Sí i els anticapitalistes. La llei del referèndum es va registrar per la via d'urgència "extraordinària" dilluns d'aquesta setmana, i en principi ha de ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament en la reunió prevista per al 16 d'agost.

L'avís de la CUP

La setmana passada ho van fer en privat, i ahir ho van fer públic. El diputat anticapitalista Benet Salellas va avisar que la CUP registraria la llei de transitorietat en solitari si no s'assolia un acord amb Junts pel Sí. "Ho fan perquè saben que ERC està a favor d'impulsar-la ja, i això posa la pressió en el PDECat", sosté un coneixedor de les negociacions. "Per a nosaltres i per a una part important de l'independentisme, la llei de transitorietat ha d'estar aprovada abans l'1 d'octubre perquè aquesta norma és el que fa vinculant el referèndum", ha defensat Salellas en una entrevista a Europa Press.

Els partidaris d'aprovar la llei de transitorietat al setembre assenyalen que donaria encara més credibilitat al referèndum perquè s'explicarien millor quines són les conseqüències d'una victòria independentista

La norma està tancada, i inclou aspectes com la revalorització de les pensions, la llei de pobresa energètica tombada pel Tribunal Constitucional (TC) i també la creació d'una "Sala de Garanties" que substitueix, precisament, l'alt tribunal espanyol. El redactat ha estat validat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que fa setmanes van polir-ne els detalls. Hi apareixen els tràmits per obtenir la nacionalitat catalana, que s'escurcen en relació als actuals per disposar de l'espanyola, i també s'hi estableixen tots els passos que ha de seguir el procés constituent, culminat amb noves eleccions.

TC, urnes i cens

L'escenari ideal de l'independentisme és aprovar la llei del referèndum en el ple del sis de setembre, tot i que la suspensió de la reforma del reglament del Parlament per part del Constitucional complica els plans. El govern espanyol ja ha avisat que es pot mobilitzar -via reunió extraordinària del consell de ministres, com va anunciar Mariano Rajoy dimecres- per aturar l'admissió a tràmit de la norma, i la situació seria calcada en el moment de registrar la llei de transitorietat. Com en bona part del procés, el debat de fons és en quin moment cal començar a desobeir l'Estat.

"No només estem d'acord , sinó que ho exigim", ha destacat aquest dijous el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, durant la presentació de la campanya unitària pel sí que arrencarà oficialment el 15 de setembre a la matinada. Nosaltres, com a ANC, no entenem cap altra opció que l'aprovació per part del Parlament , legítimament i legalment escollit", ha destacat Sànchez, que ha indicat que Puigdemont ja va fer unes "declaracions no desmentides" en què assegurava que les urnes ja estaven en mans de l'executiu. El Govern és extremament hermètic amb aquesta qüestió.

El Govern ja ha comunicat a la CUP que disposa del cens de l'1-O i també els ha comunicat d'on surt, però encara no es farà públic

També ho és amb el cens, que segons ha explicat Salellas ja està completament definit. "Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d'on surt, el que passa és que no ho faré públic. És dramàtic, però és així", ha lamentat el diputat anticapitalista en l'entrevista a Europa Press. La idea de l'executiu és que cada ciutadà rebi una targeta censal a casa, com si es tractés d'una convocatòria habitual. Aquest cop, però, amb un afegit: el compromís inequívoc de proclamar la independència.