28
d'agost
de
2017, 13:30
Actualitzat:
16:17h
Què passa si els partidaris de la independència guanyen el referèndum previst per a l'1 d'octubre? Les conseqüències són múltiples, i una de les més rellevants és l'obertura d'un procés constituent "democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l'objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República". Aquest serà el procés que se seguirà per dotar l'estat català d'una normativa suprema.
1. Procés participatiu
La norma de transitorietat preveu la creació d'un fòrum social constituent, format per representants de la societat civil i dels partits polítics. Aquesta primera fase durarà sis mesos i es basarà en un procés "deliberatiu" a nivell sectorial i territorial. El Govern, a banda, crearà un consell assessor format per experts acadèmics, a nivell nacional i internacional, per tal de guiar la fase deliberativa constituent.
El fòrum social constituent, encarregat de recollir les conclusions que sorgeixin a l'entorn del debat ciutadà, ha de formular un conjunt de preguntes sobre els principis generals de la futura Constitució. Això haurà de ser resolt per la ciutadania "mitjançant un procés de participació ciutadana". El resultat serà un mandat que vincula políticament l'Assemblea constituent, la qual els articula jurídicament.
2. Assemblea Constituent
Quan acabi la fase ciutadana, el president de la Generalitat dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. Els diputats que surtin escollits seran integrants de l'Assemblea Constituent, que també estarà formada per 135 representants. S'escolliran amb el règim electoral "ordinari", segons la llei de transitorietat.
Aquest organisme té "plens poders" per fer una proposta de Constitució, que s'ha d'aprovar amb una majoria de 3/5 parts. Si no l'aconsegueix, n'hi ha prou amb la majoria absoluta en una segona votació. "Cap de les decisions de l'Assemblea Constituent, en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal", sosté la llei. Aquest organisme, a banda, és responsable de triar president de la Generalitat.
3. Ratificació via referèndum
Un cop la Constitució surti de l'Assemblea Constituent, ha de ser validada a través d'un referèndum. Si la proposta és ratificada per la ciutadania, aquest organisme es dissol de manera immediata i es procedeix a convocar eleccions per a la "conformació del nou sistema institucional".
Fins que això passi, la diputació permanent "fiscalitza la creació del nou entramat institucional i assumeix transitòriament les funcions, facultats i obligacions del Parlament".
1. Procés participatiu
La norma de transitorietat preveu la creació d'un fòrum social constituent, format per representants de la societat civil i dels partits polítics. Aquesta primera fase durarà sis mesos i es basarà en un procés "deliberatiu" a nivell sectorial i territorial. El Govern, a banda, crearà un consell assessor format per experts acadèmics, a nivell nacional i internacional, per tal de guiar la fase deliberativa constituent.
Debats territorials i sectorials aplanaran el camí del debat constituent, que després haurà de rebre forma jurídica
El fòrum social constituent, encarregat de recollir les conclusions que sorgeixin a l'entorn del debat ciutadà, ha de formular un conjunt de preguntes sobre els principis generals de la futura Constitució. Això haurà de ser resolt per la ciutadania "mitjançant un procés de participació ciutadana". El resultat serà un mandat que vincula políticament l'Assemblea constituent, la qual els articula jurídicament.
2. Assemblea Constituent
Quan acabi la fase ciutadana, el president de la Generalitat dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. Els diputats que surtin escollits seran integrants de l'Assemblea Constituent, que també estarà formada per 135 representants. S'escolliran amb el règim electoral "ordinari", segons la llei de transitorietat.
Cap de les decisions de l'Assemblea Constituent serà "susceptible de control" per part de cap altre poder, jutjat o tribunal
Aquest organisme té "plens poders" per fer una proposta de Constitució, que s'ha d'aprovar amb una majoria de 3/5 parts. Si no l'aconsegueix, n'hi ha prou amb la majoria absoluta en una segona votació. "Cap de les decisions de l'Assemblea Constituent, en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal", sosté la llei. Aquest organisme, a banda, és responsable de triar president de la Generalitat.
3. Ratificació via referèndum
Un cop la Constitució surti de l'Assemblea Constituent, ha de ser validada a través d'un referèndum. Si la proposta és ratificada per la ciutadania, aquest organisme es dissol de manera immediata i es procedeix a convocar eleccions per a la "conformació del nou sistema institucional".
En cas que la Constitució sigui validada per la ciutadania en referèndum, immediatament després es convoquen noves eleccions
Fins que això passi, la diputació permanent "fiscalitza la creació del nou entramat institucional i assumeix transitòriament les funcions, facultats i obligacions del Parlament".
Lluís Corominas, Benet Salellas i Gabriela Serra, durant la presentació de la llei de transitorietat. Foto: ACN