Rafael Manzano: «Érem inexperts però teníem la sensació que fèiem història»

El desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori va començar a Osona ara fa poc més de 20 anys -l'1 de desembre de 1994-. La comarca va ser l'escollida per iniciar la substitució de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil pel nou cos de seguretat català. Un procés que va culminar el 2008.

El model amb el qual es va començar era "bàsic, comptava només amb una unitat de seguretat ciutadana -les patrulles-, una d'investigació on hi havia la policia científica i una oficina de denúncies”, explica des de la comissaria de Vic Francesc Hernández, el cap actual de l'Àrea Bàsica Policia d'Osona dels Mossos d'Esquadra.

 Aquesta estructura, poc a poc, ha anat evolucionant i s'ha adaptat a les noves necessitats ciutadanes, amb l'objectiu "d'aproximar-se a les persones". Un exemple, la introducció de les patrulles de proximitat i les rurals, que permet als agents fer un millor seguiment de les diferents zones de la comarca i donar resposta de manera més immediata.

Osona és un territori relativament tranquil, amb un nivell de delinqüència mitjà, força més baix que el registrat a l'àrea metropolitana, segons Hernández. Tot i això, aquesta característica assegura que no va ser el motiu per convertir Osona en el punt neuràlgic del desplegament. El cap dels Mossos aclareix que és va triar aquesta comarca per dues raons principals: el seu dinamisme -hi ha una forta activitat del sector primari, secundari i terciari- i el "sentiment nacional de la gent del territori", una condició que podia afavorir la rebuda del cos.

El 1994 van arribar uns 150 agents a la comissaria de Vic. Entre aquests, hi havia Rafael Manzano, en aquests moments sotsinspector i actual cap de Seguretat Ciutadana a la delegació de Vic. Encara hi és.

- A què es dedicava abans de ser mosso d'esquadra?

- Havia tingut diverses feines, l'última de lampista. Tot i això ja m'havia plantejat diverses vegades l'opció d'entrar al cos. Faig fer el cop de cap definitiu després de llegir un reportatge sobre la primera promoció dels Mossos a El 9 Nou, que va sortir publicat als anys 80. A banda de la vocació de servei, un altre de les raons que em va impulsar a unir-me als Mossos va ser la novetat del cos, el fet que es tractés d'un projecte innovador.

- La comissaria de Vic va ser la primera on va treballar?

- No, de fet la meva promoció, la del 92, se li va dir la promoció olímpica pels Jocs de Barcelona. El meu primer destí va ser Mollet, concretament el tir olímpic, a les Olimpíades. Després vaig estar vigilant un centre penitenciari i uns anys més tard, quan vaig tenir l'oportunitat, vaig entrar a la comissaria de Vic.

- Els Mossos van assumir competències que fins llavors eren exclusives de la Guàrdia Civil.

- Quan ens vam desplegar, ells tenien la competència de trànsit, que ara és nostra. I a dia d'avui encara segueixen a la comarca, ja que hi ha assumptes que continuen formant part del seu àmbit d'actuació, com ara el terrorisme, entre altres.

- La convivència amb un altre cos no deuria ser fàcil?

- La veritat és que va ser bona, cadascú s'ocupava de les seves coses i el tracte era cordial. I així continua.

- Recordi'ns alguna de les seves primeres actuacions.

- Una de les que tinc més gravada és un "passe" de droga al voltant de la catedral. Era de nit, una de les meves primeres intervencions, i a més portàvem un equip de TV3 que estava preparant un reportatge sobre la nostra feina. Tot va anar bé i no hi va haver incidències importants, però totes aquestes circumstancies van fer que aquella nit se'm quedés esculpida a la memòria.

- Quin ha estat el moment més crític que ha viscut dins el cos?

- La situació més crítica, aquella que més m'ha marcat i colpejat, va ser la mort violenta d'un company... em va afectar molt. Amb els anys, però, se't va tornant la pell més gruixuda i les situacions que vius, poc a poc, et van influint menys. Tot i això molts cops t'emportes la feina a casa i dones voltes al que has viscut.

- Ha patit per la seva seguretat en algun moment?

- Sí, hi ha intervencions on no les tens totes i no saps com acabaran. Quan estàs allà, i estàs fent la teva feina, molts cops no ets conscient del risc que corres. És quan arribes a casa i retrocedeixes quan t'adones del perill al què has estat sotmès. Per sort durant aquests anys no he patit cap lesió important.

- I quines són les situacions on corren més risc?

- Jo sempre ho he dit, treballar a la carretera és molt perillós. Molts dels companys que han patit ferides o que han mort, ha estat a causa d'accidents produïts en actuacions a les carreteres. Protegir una zona quan un cotxe ha bolcat, per exemple, o quan s'ha produït alguna altre incidència és molt arriscat. Fins que no normalitzés la situació els vehicles que circulen et poden atropellar. A més, de vegades es tarda a fer aquesta tasca, perquè et trobes amb agreujants com la boira o la pluja que dificulten la feina. També hi ha altres actuacions perilloses, com ara entrar dins de locals abandonats. Sobretot si es fa de nit i només tens una llanterna com a punt d'il·luminació. El ventall de riscos és molt ampli: et pot caure una paret a sobre, et pot baixar el sostre... I ja no parlem de la inseguretat que corres quan entres en una baralla cos a cos!

 - La veritat és que és una feina perillosa...

- Sí, però he de dir que és una de les coses que m'atrau més de ser mosso. M'agrada que la feina no sigui gens rutinària i que en cinc minuts se't capgiri tot.

- Al principi del desplegament la gran majoria d'agents eren homes. Ara la balança està més equilibrada.

- Cada vegada hi ha més dones al cos. Les primeres que van entrar ho van fer al voltant del 1983-1984 i des de llavors hi ha hagut un augment significatiu de la seva presència als Mossos. De fet, si parlem de percentatges, la comissaria de Vic és una de les de Catalunya, i fins i tot de l'Estat espanyol, on hi ha més dones: un 23%.

- La feina de mosso s'associa amb la força...

- És una percepció equivocada. La majoria d'actuacions que realitzem són assistencials i de prevenció, així que la força s'utilitza en ocasions comptades. A més, no diferencio entre les habilitats d'homes i dones: cadascú, independentment del seu sexe, té unes aptituds determinades. Com que cada vegada ens hem anat especialitzant més són precisament aquestes habilitats les que solen conformar els grups de treball. És a dir, cada persona busca el grup que s'adapta millor a les seves competències.

- Des que va entrar a la comissaria de Vic, sempre ha estat aquí?

- No, del 1997 al 2000 vaig estar fora. En total, doncs, he passat 17 anys en aquesta comissaria.

- I quins han estat els canvis més significatius que s'han viscut durant aquest període a dins de la comissaria?

- El tecnològic és el més clar de tots. Vam començar amb el més bàsic: les emissores, el vehicle i un operador -un company que rebia les trucades i gestionava les patrulles-. Ara l'estructura ha canviat totalment, tenim operatius per treballar molt potents. Quan vam començar érem l'embrió, ara s'ha fet una policia amb cara i ulls. Tot això també fa que cada vegada ens puguem adaptar més a les necessitats de les persones i estar a l'alçada.

- N'haurà viscut de tots colors.

- Si algú hagués fet un dietari de tot el que hem viscut aquí hi hauria material per fer un bon llibre.

- Què hi podríem trobar en aquest llibre?

- Un dels moments més emocionants va ser a l'inici. Els que vam entrar en aquesta comissaria el 1994 érem voluntaris i inexperts, però teníem la sensació que estàvem fent història. Aquesta il·lusió que teníem nosaltres també la vam notar al carrer, la gent ens parava i ens mostrava la seva confiança.

- I en aquest suposat dietari hi hauria alguna anècdota divertida?

- Moltes.

- Digui, digui...

- Ara se'm en acut una d'un home suposadament desaparegut. Un dia jo i altres companys ens vam passar des del migdia fins la nit buscant un boletaire. Resulta que la persona havia baixat fins la carretera, havia parat un cotxe, i estava a casa seva dormint. Quan ho vam descobrir no ens va fer cap gràcia, però ara, quan t'ho mires amb perspectiva, et vénen ganes de riure.