Simona Levi: «Ser un alertador de la corrupció és un accident»

Simona Levi (Torí, 1966) és activista, artista i defensora dels drets dels ciutadans a Internet. "Sempre ha estat així", explica al recordar com de petita ja es ficava en lluites diverses al col·legi. És també membre fundadora d’Xnet, una plataforma d'activistes que treballen des del 2008 en la defensa d'una Internet lliure i neutral, noves maneres de participació per arribar a una democràcia en xarxa i per l'accés al coneixement. Aquest cap de setmana, Xnet organitza, a la Farinera del Clot, la setena edició del Free Culture Forum, una trobada internacional per reflexionar sobre la corrupció i la transparència, però també sobre la propietat intel·lectual i la neutralitat de la xarxa.  “Internet és un camp de batalla en si”, reflexiona Levi, al pensar en les lluites de sempre que s'han de continuar però també en els nous reptes que la societat planteja. 

- El 2010, vostè lluitava en contra del cànon digital. El 2013, defensava la cultura lliure digital. Què ha passat dins de X-net els darrers dos anys?
- Des del 2010-11 vam començar a treballar com Internet pot ser útil per a les transformacions dels sistemes democràtics. El 2012, vam llançar 15MpaRato. Ens vam endinsar en el món dels sistemes jurídics i en la importància de la tasca ciutadana. En aquell moment, ens vam adonar que les institucions jurídiques no fan la seva tasca si no estàs a sobre. Igual que els governs. Els governs es ficarien a la butxaca tot el que poguessin si ningú els digués res. El sistema jurídic és el mateix, totalment immòbil.
 
- 15MPaRato és un moviment que sorgeix de X-net arran de les mobilitzacions del 15-M a Barcelona. Com comença tot?
- Xnet és una guerrilla pacífica, una cèl·lula o equip petit que ens coneixem molt bé des de fa anys. Llancem propostes que obrim a més gent i es creen xarxes. El PartitX, és una d'aquestes. 15MPaRato, va sorgir al primer aniversari de les mobilitzacions. Quan es parlava de la crisi i del deute, nosaltres vam decidir actuar i auditar als responsables d’aquesta situació. Les nostres accions sempre les hem mantingut anònimes, perquè en realitat són d’una col·lectivitat. No obstant això, formacions polítiques com Podem ens han obligat a sortir a la llum perquè el primer que passava s’atribuïa que havia investigat el cas Bankia, aprofitant-se del nostre anonimat.
 
Alertadors ciutadans de la corrupció
 
- No és la primera vegada que treballen amb filtracions a X-Net.
- És normal en l’activisme. Això és així des de l’època de l’SGAE, quan va caure el seu president Teddy Bautista. Però després d’haver filtrat els correus de Blesa el 2013, ens vam adonar que havíem de sistematitzar la tasca per una qüestió de seguretat, nostra i de les fonts. I això també ens ha servit per superar les dificultats que hem tingut amb la premsa.
 
- En quin sentit?
- És necessari que no existeixi cap desconfiança entre els periodistes d’investigació i els ciutadans que destapen assumptes d’interès. Hem de ser còmplices. Els grans mitjans no estan acostumats a reconèixer al ciutadà com un agent d’informació i des del 15-M, els ciutadans ja no som passius. Per això, el FCForum d’enguany té sessions dedicades al treball conjunt per crear una aliança activa de transformació.
 
- Pot donar una pinzellada de com va anar el cas Blesa?
- X-net era part del Grup Anticorrupció del Partit X. Una font anònima ens va escriure i ens va dir: “Tinc un voluminós material relacionat amb la corrupció d’aquest país que pot ser del vostre interès”. A partir d’aquí posem la persona en contacte amb diferents mitjans. I comencem a veure com alguns nacionals i internacionals s’espanten, i es neguen a publicar la informació. D'altra banda, els mitjans no tenien infraestructura per accedir als milers de correus i vam solucionar problemes tècnics perquè poguessin analitzar la filtració. Per últim, va ser molt difícil que es reconegués el treball ciutadà. La majoria de vegades s'atribuïen tota la feina. I és justament el que denuncio en aquest article dedicat a la transparència de la informació. Si mantenim la idea que els únics que poden explicar la veritat, són els governs, els partits polítics i els mitjans, tenim un problema. En aquest moment, la majoria dels casos de corrupció estan destapats pels ciutadans, per alertadors.  
 
- Potser és poc coneguda aquesta tasca d’alertador de la corrupció, que ha quedat ben reflectida al programa Sense Ficció de TV3, emès aquesta setmana.
- Exacte. Molts d’aquests alertadors són ciutadans. A ells els canvia la vida, com a l'Ana Garrido, una de les primeres denunciants del cas Gürtel; o la Itziar González, l'exregidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona, que l’últim que pensava era que acabaria sent la que aixecaria el cas Palau. Ella sempre diu: “Ser alertador és un accident”. Perquè et trobes amb la irregularitat i has de decidir si denuncies i et quedes sense feina, poses en perill a la teva família i remous molta porqueria, o et quedes calladet i passes a ser part de la trama.
 
Instruments per a la denúncia...
 
- I aquesta tasca la fan a través de la Bústia d’X-net, oi?
- Es va crear per a protegir-nos i perquè rebíem trucades al telèfon personal o rebíem informació confidencial a les nostres bústies. I és informació sensible que t’arriba per canals sense cap mena de seguretat. La bústia és una eina segura: entren a través de TOR, un navegador que manté l’anonimat. Quan arriba el material, periodistes d’X-net l’analitzen protegint la font.
 
- Quins altres casos els han arribat després dels correus Blesa?
- Ens ha arribat molt material. Un dels casos va ser el de les fundacions de Caja Madrid. Ara estem a l’espera de si s’aplica o no la Doctrina Botín al cas Nóos, on està per veure si la Infanta Cristina va al banc dels acusats per dos presumptes delictes fiscals o si s’arxiva la causa. Actualment, el jutge Castro– del qual en som fans– és l’únic que està a l’acusació per no aplicar la Doctrina Botín, però necessita suport ciutadà. Ens va arribar informació que demostrava que l’IRPF suposadament defraudat és un 50% català, segons la Llei tributària, perquè són residents aquí. La Generalitat en nom dels contribuents podria reclamar aquest 50%. El Grup Anticorrupció de Catalunya va fer una proposta de personar-se com acusació, va ser aprovada al Parlament de Catalunya. Mas ho va deixar caure i no es va moure fitxa, però ara, tan bon punt sapiguem el nou govern rellançarem aquest tema. I ha de ser aviat perquè el 10 de gener la Infanta declara i ho volem posar en marxa.
 
- La Llei de transparència catalana està sonant molt aquests dies, a causa dels darrers escorcolls i en boca d’Artur Mas, en donar explicacions al Parlament. Quina opinió li mereix?
- No està malament, si la comparem amb la de l’estat espanyol, que és una autèntica porqueria. És cert que som de les últimes comunitats autònomes que tenim aquesta llei. Cal destacar la feina de transparència que estan fent els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM). Però hem de posar-la a prova, i aplicar-la sent part de l’estat espanyol o d’una República catalana perquè els partits polítics, l’Església o altres institucions intocables, no es puguin lliurar perquè realment són els responsables del problema.
 
Canals que condueixin a la transparència
 
- Segons Hisenda, ara mateix tenim 700 investigacions obertes per delictes fiscals i un frau de 16 mil milions d’euros anuals a Catalunya. Realment es pot acabar amb aquesta xacra?
- No és una qüestió només de posar més policia controlant i més inspeccions. Sinó un problema de crear canals que sistematitzin la publicació, l'ús de la informació i protocols de vigilància ciutadans. És el que està fent els OCM, que simplifiquen la lectura i la comprensió de les dades públiques. La transparència no és només posar pdf en una web, sinó que qualsevol ciutadà entengui el que s’està publicant.
 
- Vostè que es mou per Europa en fòrums per la lluita contra la corrupció, com està Catalunya en relació a altres països?
- Es pot dir que tota Espanya, amb el 15-M som exemple en moviment ciutadà despert per denunciar la corrupció, però no tenim la paraula "alertador" en el nostre vocabulari, mentre que whistleblower és molt comú a la resta d’Europa.
 
- Ni tampoc la paraula accountability, en el sentit que el ciutadà demani a les administracions públiques rendició de comptes.
- Exacte. Hem d’agafar dels països del nord la sistematització del treball i la terminologia, però ells han d’aprendre de nosaltres que grups de ciutadans petits poden estar actius i reaccionar també a aquesta vigilància.
 
Internet, per on passa tot
 
- I per Internet passen els diners, circulen els correus, les filtracions, es publiquen dades obertes, etc.  Encara es manté l'esperit dels orígens de la xarxa?
- Internet ens ha canviat completament, ens ha fet més adults, però falta consciència generalitzada per protegir-la i defensar-la davant dels interessos de les multinacionals i de les operadores de telecomunicacions que s'esforcen per acabar amb la neutralitat, un principi bàsic des de la seva creació.  
 
- El passat 27 d’octubre el Parlament Europeu va regular la neutralitat d’Internet, però segons Xnet i altres grups d’activistes internacionals la norma no compleix les expectatives.
- Els partits polítics majoritaris (PP, PSOE, UPyD, CIU i PNV) han fet una operació de propaganda. S’ha introduït el roaming en la mateixa llei de la neutralitat. Per fer-lo bé, s’hauria d’haver ajornat el vot sis mesos. Als EUA sí que es va votar per aconseguir una Internet oberta de veritat. En lloc de fer una llei per Europa on la neutralitat sigui sòlida i estigui protegida de veritat, s’ha deixat al govern de cada país que decideixi com s’ha de publicar. Però amb el govern espanyol que tenim actualment, no crec que sigui ben defensada. Ens han deixat a expenses d’uns governs molt ignorants en aquestes qüestions. Ni Podem és sensible a aquests temes.
 
- I l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau, és sensible al que proposa l'Xnet?
- Estem molt contents amb el nou govern de Barcelona. Molts dels seus membres són persones que han lluitat com un ciutadà. No són de discurs, són d’acció i saben què cal fer ara. És un govern molt sensible amb els temes que tractem, cosa molt excepcional. L’alcaldessa rebrà dissabte una delegació de membres de destacades associacions per la defensa dels drets de i a Internet participants al FCForum15, organitzacions tan rellevants com Electronic Frontier Foundation (EFF), European Digital Rights (EDRI), La Quadrature du Net, o WebWeWant. És molt poc usual que els governs entenguin la rellevància d’una Internet democràtica i neutral. Això indica que estan atents a la possibilitat d’obrir espais per a nous models econòmics que beneficiïn a tots i per formes de democràcia actualitzades i més "adultes". Pensem que entre tots podem constituir una Barcelona (i, tant de bo una Catalunya) que sigui un baluard per a la llibertat d’expressió en l’era digital. 
 
- Em deixa algun missatge esperançador per als anys vinents?
- Sempre sóc molt optimista. Crec que haurem de pressionar molt en els nous governs. A Catalunya, tant els polítics com la ciutadania estem molt més avançats que a Madrid, tot i que allà també s’estan obrint escletxes. Però a la societat civil encara li queda molta feina a fer.