23
de novembre
de
2015, 16:05
Actualitzat:
18:19h
Pagès Editors ha publicat el llibre Una Constitució per a Catalunya. Santi Vidal en parla amb Marina Llansana, en què la periodista, filòloga i exdiputada d’ERC entrevista Santiago Vidal entorn el projecte que va dirigir, junt amb deu juristes més, d’elaboració d’una Ccrta magna per a la Catalunya sobirana. L’obra permet endinsar-se en el procés de disseny d’aquesta Constitució, que pretén ser tan sols una aportació al debat sobre les bases constitucionals que hauria de tenir el futur estat català.
El llibre ha d’interessar el lector no avesat a temes jurídics. El to és sempre divulgatiu i alhora seriós. Llansana planteja a Vidal, quasi bé article per article, tots els assumptes pels quals s’endinsa el projecte constitucional, des de la forma de govern als drets i llibertats. Així ens assabentem d’aspectes curiosos, com que des del primer moment de redactar-se el text, es va tenir clar que la forma de govern havia de ser la república, però que algú va plantejar la recuperació d’una monarquia catalana. I també que es va rebutjar la possibilitat, que també es va insinuar, d’una forma similar a la del Canadà o Austràlia, països independents que tenen com a cap de l’estat la reina de la Gran Bretanya i són, per tant, formalment monarquies.
Emmirallar-se amb els millors
L’equip de Vidal es va emmirallar en els textos constitucionals més emblemàtics de les democràcies avençades. Com les cartes dels països nòrdics, molt desenvolupades en el capítol social, o en la Constitució suïssa, exemplar en el tema de la participació ciutadana i els referèndums. De fet, el text de Vidal proposa la possibilitat de referèndums revocatoris per a dirigents polítics que incompleixin els seus compromisos.
L’articulat sobre la llengua va generar un debat intens dins de l’equip de constitucionalistes. Finalment, el català apareix com a llengua pròpia i oficial, però amb un reconeixement explícit al castellà que tindria també estatus de llengua oficial.
El model de govern que planteja el treball de l’equip de Vidal proposa una república no presidencialista i unicameral. El president no tindria funcions executives però seria elegit pel vot popular, mentre que el primer ministre sorgiria de la majoria parlamentària. Un sistema similar a l’austríac.
El bo d’aquest tipus de treballs és que generen debat. En part de l’articulat s’especifiquen mesures concretes de política social que no solen aparèixer en els textos d’aquest tipus, com quan es fixa, en l’article 28, un percentatge mínim de pisos en règim de lloguer social del 10% del parc de cada municipi. O quan, en el seu article 85, s’explicita que “Catalunya és territori lliure d’exèrcit i forces armades, llevat de la policia pròpia”. Qui cregui que el text traspua massa “bonisme naïf” trobarà, certament, elements de crítica.
Hi ha molts articles enfocats cap a una política de transparència (màxims recursos a l’Oficina Antifrau) i d’igualtat social, com quan s’estableix que cap càrrec polític pot guanyar més de deu vegades l’import de la renda bàsica mínima.
Prohibició del vel integral
L’article 13 sobre llibertat religiosa explicita en el seu apartat 3 que “les practiques d’ús de vel integral que oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són mereixedores d’empara legal”. En l’entrevista, Marina Llansana pregunta per aquest punt, i Vidal respon que sabien que aquest era un tema delicat, però que el parer que van adoptar finalment és que “prohibir l’ús del vel integral no trepitja la llibertat religiosa, perquè cadascú pot tenir les creences que vulgui des de l’agnosticisme fins a la ultraortodòxia religiosa, però al carrer s’ha d’actuar com a ciutadà”.
Que Pagès Editors és un segell de prestigi ja se sap. L’obra, editada amb cura, forma part de la col·lecció Argent viu, dirigit per la filòloga Carme Vidal Huguet, figura de referència de la cultura de Ponent. Al final del volum, hi ha annexat el text complet de constitució. Un material, en definitiva, per llegir-lo, valorar-lo i també discrepar-ne.
Vidal va decidir engegar la redacció d’un projecte constitucional després d’un manifest signat per 33 jutges favorables al dret a decidir i que va provocar la ira dels sectors més intolerants del nacionalisme espanyol. A Santiago Vidal, la idea d’implicar-se en l’elaboració d’aquesta proposta li ha sortit cara. El Consell General del Poder Judicial l’ha apartat de la carrera judicial durant tres anys. A Espanya, de Constitució només n’hi ha una.
El llibre ha d’interessar el lector no avesat a temes jurídics. El to és sempre divulgatiu i alhora seriós. Llansana planteja a Vidal, quasi bé article per article, tots els assumptes pels quals s’endinsa el projecte constitucional, des de la forma de govern als drets i llibertats. Així ens assabentem d’aspectes curiosos, com que des del primer moment de redactar-se el text, es va tenir clar que la forma de govern havia de ser la república, però que algú va plantejar la recuperació d’una monarquia catalana. I també que es va rebutjar la possibilitat, que també es va insinuar, d’una forma similar a la del Canadà o Austràlia, països independents que tenen com a cap de l’estat la reina de la Gran Bretanya i són, per tant, formalment monarquies.
Emmirallar-se amb els millors
L’equip de Vidal es va emmirallar en els textos constitucionals més emblemàtics de les democràcies avençades. Com les cartes dels països nòrdics, molt desenvolupades en el capítol social, o en la Constitució suïssa, exemplar en el tema de la participació ciutadana i els referèndums. De fet, el text de Vidal proposa la possibilitat de referèndums revocatoris per a dirigents polítics que incompleixin els seus compromisos.
L’articulat sobre la llengua va generar un debat intens dins de l’equip de constitucionalistes. Finalment, el català apareix com a llengua pròpia i oficial, però amb un reconeixement explícit al castellà que tindria també estatus de llengua oficial.
El model de govern que planteja el treball de l’equip de Vidal proposa una república no presidencialista i unicameral. El president no tindria funcions executives però seria elegit pel vot popular, mentre que el primer ministre sorgiria de la majoria parlamentària. Un sistema similar a l’austríac.
El bo d’aquest tipus de treballs és que generen debat. En part de l’articulat s’especifiquen mesures concretes de política social que no solen aparèixer en els textos d’aquest tipus, com quan es fixa, en l’article 28, un percentatge mínim de pisos en règim de lloguer social del 10% del parc de cada municipi. O quan, en el seu article 85, s’explicita que “Catalunya és territori lliure d’exèrcit i forces armades, llevat de la policia pròpia”. Qui cregui que el text traspua massa “bonisme naïf” trobarà, certament, elements de crítica.
Hi ha molts articles enfocats cap a una política de transparència (màxims recursos a l’Oficina Antifrau) i d’igualtat social, com quan s’estableix que cap càrrec polític pot guanyar més de deu vegades l’import de la renda bàsica mínima.
Prohibició del vel integral
L’article 13 sobre llibertat religiosa explicita en el seu apartat 3 que “les practiques d’ús de vel integral que oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són mereixedores d’empara legal”. En l’entrevista, Marina Llansana pregunta per aquest punt, i Vidal respon que sabien que aquest era un tema delicat, però que el parer que van adoptar finalment és que “prohibir l’ús del vel integral no trepitja la llibertat religiosa, perquè cadascú pot tenir les creences que vulgui des de l’agnosticisme fins a la ultraortodòxia religiosa, però al carrer s’ha d’actuar com a ciutadà”.
Que Pagès Editors és un segell de prestigi ja se sap. L’obra, editada amb cura, forma part de la col·lecció Argent viu, dirigit per la filòloga Carme Vidal Huguet, figura de referència de la cultura de Ponent. Al final del volum, hi ha annexat el text complet de constitució. Un material, en definitiva, per llegir-lo, valorar-lo i també discrepar-ne.
Vidal va decidir engegar la redacció d’un projecte constitucional després d’un manifest signat per 33 jutges favorables al dret a decidir i que va provocar la ira dels sectors més intolerants del nacionalisme espanyol. A Santiago Vidal, la idea d’implicar-se en l’elaboració d’aquesta proposta li ha sortit cara. El Consell General del Poder Judicial l’ha apartat de la carrera judicial durant tres anys. A Espanya, de Constitució només n’hi ha una.