Gerard Quintana: «Estem alienats i la màquina està passant per sobre de tothom»

La música és un reflex de la societat, i això Gerard Quintana (Girona, 1964) sempre ho ha tingut clar a l’hora de composar. El cantant presenta aquest vespre a la Cavaurpí (Sant Maties 5, 22.00 hores) l’espectacle “A cau d’orella” juntament amb Xarim Aresté, un concert intimista on el retorn amb el públic és essencial. N’ha parlat a Nació Sabadell.
 
És una proposta que s’allunya dels grans concerts.
Si, és un plantejament una mica radical pel que fa a la feina que en Xarim i jo fem, si fos per nosaltres aniríem sense amplificació, i busquem la proximitat màxima. Això fa que el repertori sigui diferent, atípic, està molt fonamentat en cançons i una sonoritat concreta, a curta distància.
 
I d’on va sorgir la idea?
En Xarim i jo compartim pis a Barcelona des de fa quatre anys, i ens hem fet molt amics. Portem a l’escenari els nostres temes propis i d’altres de la nostra carrera per separat, estem una mica en la línia d’aquest moment en què vivim, diferent al de fa 15 o 30 anys, perquè ara tens el món a l’abast, pots arribar a qualsevol estil i gaudir-lo, a musica d’arreu. És el que ha fet la xarxa, abans estàvem parcel·lats sen 100 cançons o 40 al mes, que és el que ens arribava, i havies de buscar en ràdios especialitzades, anar a altres llocs del món i comprar o encarregar per importació. Això es tradueix en el nostre repertori, hi ha un moment en què hi ha sonoritats que abans ens resultaven més llunyanes i ara són properes.
 
En un directe ha de funcionar aquest estil.
La sensació que tenim amb el directe és fantàstica, allà on anem es converteix en una nit especial per això, per aquest trencar parets, motllos i murs.
 
La proximitat és vital.
Si, hi ha molta interactivitat, ens dóna molt de joc dialogar amb el públic, les coses van succeint i la gent interactua amb nosaltres. Estem fent els concerts en espais de capacitat limitada per tenir aquesta sensació, per no perdre-la, de 60 a 100 persones. A Sabadell fa setmanes que vam esgotar les entrades. Aquesta proximitat, sense efectes lumínics ni sonors, fa que tot sigui molt real, molt perceptible, i et permet treballar amb el matís i requereix silenci.
 
I es respecta?
Sembla que hi hagi d’haver una remor de fons, però no. La gent s’implica i es fa partícip, i aquest silenci és necessari. Sense un full en blanc no pots escriure res que s’entengui, i aquest nostre full en blanc és el silenci. Aquest és l’esperit del concert, hi ha molt diàleg sobre les coses que estan passant en el dia a dia, i això dóna joc en moltes de les cançons que permeten passar per espais emocionals i d’altres més combatives i crítiques. Això és necessari en els temps que corren, estem alienats i la màquina està passant per sobre de tothom, desbordant els drets i les dignitats.
 
La política deu ocupar el seu espai, doncs.
Quan vam començar amb els Sopa de cabra a l’any 1986 hi havia una altra crisi, nosaltres vam néixer al voltant d’una casa ocupada on fèiem un fanzine, No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro. I hi ha coses que a nivell econòmic global han evolucionat però que han seguit el fil d’aquella crisi. El món ha anat en una direcció en què els consumidors cada cop tenen menys importància a nivell local, i l’Estat nació ha perdut poder perquè hi ha decisions globals.
 
I a Catalunya?
Hi ha hagut un canvi molt important, fa 15 anys semblava impossible parlar d’una majoria sobiranista, i això té molt a veure amb aquest final d’etapa que vivim, d’esgotament del sistema. La recentralització dels governs espanyols té molt a veure amb reforçar les corporacions i grans empreses espanyoles, fruit de la privatització de les empreses públiques que hem finançat entre tots.
 
Hi ha solució?
En aquest moment de crisi i final d’era hi ha d’haver un renaixement o se’n va tot a la merda, i amb aquest concert ens dóna molt la sensació que podem fer pinya amb la gent, gratar mes enllà de l’aspecte nomes lúdic, sumar amb les persones, no amb la massa, que és manipulable i vulnerable.
 
Amb tot, aquest any torneu a tancar-vos a l’estudi amb Sopa de Cabra.
Hi estem treballant ja, de fet. Hem començat l’etapa de composició de les noves cançons de Sopa amb en Josep Thió, i la setmana que ve comencem els assajos dels temes. La nostra previsió és treure el disc al mes de novembre, després de Tots Sants. És un repte. Amb els Sopa cada pas que fem té sentit si planteja superar un repte, un risc. Pot donar la sensació de: “Mira, aquells, ja tornen a ensenyar-nos la feina de sempre”, però no és així. Al 2011 la resposta del públic va desbordar totes les expectatives, i el repte ara és fer noves cançons. L’enregistrarem a l’estiu i farem tres concerts on avançarem dos o tres temes del disc.