19
de gener
de
2017, 16:00
Castellar del Vallès celebrarà el proper divendres 27 de gener un acte d’homenatge als castellarencs que van ser deportats als camps de concentració nazis. El reconeixement es durà a terme coincidint amb el Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, i tindrà lloc a les 11:00 hores a la plaça d’El Mirador.
L’acte consistirà en la col·locació de cinc plaques Stolpersteine (que vol dir pedres que fan ensopegar), una per cada castellarenc que va ser víctima del nazisme: Francesc Comellas Llinares, Enric Comellas Tàpias, Ramon Puigdelloses Sastre, Josep Rovira Prat i Francesc Valls Llinares. Es tracta d’unes llambordes de 10x10 centímetres, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada, que tenen per objectius recordar i homenatjar les víctimes del nazisme arreu del món i lluitar contra l’oblit.
El projecte Stolpersteine és una creació de l’artista alemany Gunter Demnig. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants per tal que facin memòria sobre aquella persona en concret i en pugui recordar el nom, quan va néixer, on i quan va ser deportada i quan va morir.
Des de l’inici del projecte el 1993 i fins a l’actualitat s’han instal·lat més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, Àustria, Croàcia, Eslovència, França, Itàlia, Noruega, Polònia, Rússia o Ucraïna. A Catalunya, les primeres pedres es van posar a la població de Navàs l’abril de 2015 i, aquest gener de 2017, es col·locaran a Manresa, Igualada i a Castellar del Vallès.
Les cinc plaques es col·locaran al costat de l’escultura per a la recuperació de la memòria històrica instal·lada a la plaça d’El Mirador el novembre de 2009.
L’acte del proper 27 de gener comptarà amb l’assistència, a més de l’alcalde de la vila Ignasi Giménez, i de diversos regidors del consistori, de l’escultor Gunter Demnig i de la subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Mireia Plana.
Al municipi, la iniciativa va sorgir de l’acord del Ple celebrat el 28 d’abril de 2015 en què es va aprovar per unanimitat l’atorgament de la Menció Honorària de la Corporació als cinc castellarencs deportats als camps nazis, a proposta de la Comissió d’Honors i Distincions.
Castellarencs als camps nazis
Els deportats locals als camps d’extermini nazis van ser Francesc Comellas Llinares, Ramon Puigdelloses Sastre, Josep Rovira Prat i Francesc Valls Llinares, que van anar a parar al KL Mauthausen, i Enric Comellas Tàpias, al KL Buchenwald.
Puigdelloses i Rovira van morir l’any 1941 (el primer el 6 de desembre i el segon el 18 de novembre) a Gusen, on tots dos van ser traslladats des de Mauthausen el mateix dia: el 20 d’octubre de 1941. Enric Comellas va perdre la vida a la marxa d’evacuació del camp de Buchenwald, el 10 d’abril de 1945 segons consta al certificat de defunció lliurat pel Ministeri d’Antics Combatents Francès.
En canvi, Francesc Comellas i Francesc Valls van sobreviure al període concentracionari. El primer va arribar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, i va sortir-ne el 4 de maig de 1945 amb una columna de deportats, de la qual es van evadir en una parada. Dos dies més tard van veure una columna mecanitzada de tropes americanes que els va trobar i els va alliberar. Per la seva banda, Valls, internat a Mauthausen des del 1941, va ser alliberat el 5 de maig de 1945.
L’acte consistirà en la col·locació de cinc plaques Stolpersteine (que vol dir pedres que fan ensopegar), una per cada castellarenc que va ser víctima del nazisme: Francesc Comellas Llinares, Enric Comellas Tàpias, Ramon Puigdelloses Sastre, Josep Rovira Prat i Francesc Valls Llinares. Es tracta d’unes llambordes de 10x10 centímetres, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada, que tenen per objectius recordar i homenatjar les víctimes del nazisme arreu del món i lluitar contra l’oblit.
El projecte Stolpersteine és una creació de l’artista alemany Gunter Demnig. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants per tal que facin memòria sobre aquella persona en concret i en pugui recordar el nom, quan va néixer, on i quan va ser deportada i quan va morir.
Des de l’inici del projecte el 1993 i fins a l’actualitat s’han instal·lat més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, Àustria, Croàcia, Eslovència, França, Itàlia, Noruega, Polònia, Rússia o Ucraïna. A Catalunya, les primeres pedres es van posar a la població de Navàs l’abril de 2015 i, aquest gener de 2017, es col·locaran a Manresa, Igualada i a Castellar del Vallès.
Les cinc plaques es col·locaran al costat de l’escultura per a la recuperació de la memòria històrica instal·lada a la plaça d’El Mirador el novembre de 2009.
L’acte del proper 27 de gener comptarà amb l’assistència, a més de l’alcalde de la vila Ignasi Giménez, i de diversos regidors del consistori, de l’escultor Gunter Demnig i de la subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Mireia Plana.
Al municipi, la iniciativa va sorgir de l’acord del Ple celebrat el 28 d’abril de 2015 en què es va aprovar per unanimitat l’atorgament de la Menció Honorària de la Corporació als cinc castellarencs deportats als camps nazis, a proposta de la Comissió d’Honors i Distincions.
Castellarencs als camps nazis
Els deportats locals als camps d’extermini nazis van ser Francesc Comellas Llinares, Ramon Puigdelloses Sastre, Josep Rovira Prat i Francesc Valls Llinares, que van anar a parar al KL Mauthausen, i Enric Comellas Tàpias, al KL Buchenwald.
Puigdelloses i Rovira van morir l’any 1941 (el primer el 6 de desembre i el segon el 18 de novembre) a Gusen, on tots dos van ser traslladats des de Mauthausen el mateix dia: el 20 d’octubre de 1941. Enric Comellas va perdre la vida a la marxa d’evacuació del camp de Buchenwald, el 10 d’abril de 1945 segons consta al certificat de defunció lliurat pel Ministeri d’Antics Combatents Francès.
En canvi, Francesc Comellas i Francesc Valls van sobreviure al període concentracionari. El primer va arribar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, i va sortir-ne el 4 de maig de 1945 amb una columna de deportats, de la qual es van evadir en una parada. Dos dies més tard van veure una columna mecanitzada de tropes americanes que els va trobar i els va alliberar. Per la seva banda, Valls, internat a Mauthausen des del 1941, va ser alliberat el 5 de maig de 1945.