El Centre d’Estudis Lacetans promou la presentació de «Passat i Poder» a Solsona en el marc del Dia Internacional del Llibre

En format de tertúlia, l’acte és una de les activitats de la Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Carles Morató de Solsona i plantejarà una debat sobre la situació de l’Europa actual respecte a les seves polítiques de memòria prenent com a punt de partida el llibre Past and Power. Public Policies on Memory. Debates, from Global to Local , de Jordi Guixé i Coromines;

Publicat el 18 d’abril de 2017 a les 15:18


Publicat el 2016 per Edicions UB, el llibre reuneix aportacions d’experts d’arreu d’Europa i d’América Llatina sobre com la ciutadania i els governs s’han enfrontat al seu passat; 
El debat comptarà amb la participació de l’editor de la publicació, Jordi Guixé i Coromines, i de la secretària del CEL, Neus Mujal,  i serà presentat per l’alcalde de Solsona, David Rodríguez. 

 
 El Centre d’Estudis Lacetans promou a Solsona la presentació del llibre Past and Power. Public Policies on Memory. Debates from Global to Local (Passat i Poder. Polítiques Publiques sobre la Memòria. Debats, del Global al Local), publicat el 2016 per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Edicions UB. L’acte forma part de les activitats organitzades per l’Ajuntament de Solsona en el marc de la revetlla de Sant Jordi i es realitzarà el dia 21 d’abril a les 20h, a la Biblioteca Carles Morató. Durant la presentació, es plantejarà un debat al voltant de la situació actual d’Europa en relació al seu passat recent. L’acte serà presentat per l’alcalde de Solsona, David Rodríguez. Hi intervindran al debat l’editor de la publicació i director de l’EUROM, Jordi Guixé i Coromines, i la secretària del Centre d’Estudis Lacetans, Neus Mujal. La tertúlia serà moderada per l’historiador Ricard Conesa, de l’EUROM.
 
Past & Power és fruit del compromís de l’Observatori Europeu de Memòries per dotar les actuals polítiques de memòria de nous instruments d’anàlisi i debat. La publicació bilingüe (castellà/anglès) presenta una retrat panoràmic dels problemes i conflictes que suposa la gestió del passat a l’Europa d'avui, des d’una perspectiva transnacional i comparativa. En aquest sentit, l’edició reuneix articles d’experts d’arreu d’Europa i d’Amèrica Llatina que tracten sobre com la ciutadania i els seus governs s’han enfrontat al seu passat. Es destaquen els diferents relats que s’han construït al voltant de la memòria col·lectiva a nivell nacional i internacional, i les lluites polítiques i socials que han comportat.
 
Organitzat al voltant de tres blocs -  “Memòria més enllà de les fronteres”; “Estats i memòries”; i “Memorials i discussions” -  Past and Power aplega algunes de les intervencions més destacades del simposi internacional «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional», celebrat el 2014 a Barcelona, a més d’una sèrie d’articles d’alguns dels especialistes internacionals més reconeguts. Entre les aportacions destaquen, entre d’altres, les de Georges Mink, director de recerca emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, França), sobre el conflicte de memòries entre l’Est i l’Oest d’Europa i el paper del post-comunisme; les de Ricard Vinyes, historiador i actual Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona que parla sobre les conseqüències de la privatització de la memòria a Espanya; Claudia Wasserman, historiadora de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (Brasil), que aborda el cas de les dictadures d’Amèrica Llatina; i Adrian Kerr, director del Museu de Free Derry, que escriu sobre la memòria de la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord.
 
Qüestions de fons
En els darrers anys s'han dut a terme nombrosos projectes i iniciatives a Europa i a la resta del món per tal de recuperar i analitzar la memòria del segle XX. Els poders públics no han resolt amb èxit la gestió de la memòria traumàtica, de les guerres, dictadures i matances de les quals el projecte europeu es va erigir, en el seu origen, com un contrapunt.
 
Avui, l'ombra de la sospita recau al voltant del poder, sempre temptat d'utilitzar el passat amb finalitats polítiques. Això ha ocasionat l'enfrontament i el qüestionament de les grans narracions assentades en una pretesa memòria comuna, especialment amb la integració de els països de l'Est a la Unió Europea. Cada comunitat, col·lectiu o nació manté records comuns, que no sempre encaixen o convergeixen en un relat general i globalitzador.
 
 
Sobre Jordi Guixé i Coromines
Jordi Guixé i Coromines és investigador i doctor en Història Contemporània per les Universitats de Barcelona i París 3 Sorbonne-Nouvelle. Especialista en la repressió franquista contra els exiliats polítics durant el període de la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, i en polítiques públiques de memòria.  Des del 2012 dirigeix l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i és professor de la Universitat de Barcelona.
 
Va col·laborar en la creació del Memorial Democràtic de Catalunya on va ser el responsable de la àrea de patrimoni i projectes. Ha dirigit i coordinat diferents congressos internacionals sobre els usos del passat a Espanya i Europa, i col·labora amb diferents grups de recerca com el CNRS, el Centre d'Estudis de les èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEFID-UAB), el Grup de Recerca Memòria i Societat de la Universitat de Barcelona (UB) i el Centre d’Estudis Lacetans (CEL).
 
D’entre les seves publicacions destaquen llibres com La República perseguida. Exilio y represión en la Francia de Franco (Publicacions Universitat de València, 2011) o, junt amb Montserrat Iniesta, l’edició de Polítiques públiques de la memòria. I Col·loqui internacional Memorial Democràtic (Eumo, 2009)