Amb la intervenció D’un or que crema, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segueix
trenant la commemoració dels 125 anys d’història de la institució. Arrelat sentimentalment a les cingleres de Busa i a les terres foixianes de Lladurs, l’artista Perejaume ofereix una mostra que vol evocar els vincles entre els mons mineral, botànic i humà. Les sales del Renaixement i el barroc es converteixen, d’aquesta manera, en un bosc de fustes, carns i pedres que percebem com a “materials que no paren d’imatjar-se entre ells, de succeir-se i de brotar com si acomplissin un cicle mimètic”.

“La intervenció proposada no és que s’ajusti a l’espai i als objectes, sinó que compta amb
l’espai i els objectes per dir-nos alguna cosa”. Alguna cosa relacionada amb la indistinció de la
forma i la substància, o, més aviat amb la confusió volguda d’aquests dos elements. Ens parla de la teatralitat barroca, de com la pedra és fusta i la fusta és pedra. Una metamorfosi personificada per quatre troncs d’arbre a qui el ballarí Cesc Gelabert inocula un alè de vida.
Perejaume ens convida a deixar-nos perdre per aquest bosc de rocs o aquesta pedrera de
troncs, a plantejar-nos on s’acaba l’arbre i on comença el retaule, si és que realment algun dels dos deixa mai de figurar en l’altre. Un exercici poètic i museogràfic que, amb tot, ens brinda una oportunitat excepcional per reflexionar entorn de la naturalesa de l’art barroc i la nostra.

La mostra s’inaugurarà el proper dia 2 de setembre de 2021 a les 7 de la tarda, dins els actes de la Festa Major de Solsona. Romandrà oberta fins al 28 de febrer de 2022.