Actualment, ningú dubta dels beneficis que la pràctica regular d’activitat física suposa per al cos: control del pes, reducció de malalties cardiovasculars i diabetis, prevenció de l’osteoporosi i de la pressió arterial alta, millora de la flexibilitat, del to muscular i de l’estat d’ànim, disminució de l’ansietat i l’estrès, afavoriment del son... La llista és molt llarga, i no fa més que demostrar que un estil de vida actiu repercuteix positivament en la salut.
Per fer front al sedentarisme i a la manca de motivació vers uns hàbits actius, res millor que practicar activitat física en el medi natural, i si a sobre es disposa d’una superfície nevada, molt millor. Des de petits, tothom ha experimentat l’atractiu que resulta una nevada, un paisatge blanc... i és que el potencial motivador que té la neu és increïble: permet jugar, lliscar, esquiar, etc.
Dins les activitats de lliscament en la neu s’encabeix l’esquí nòrdic o, el que és el mateix, l’esquí amb taló lliure. El motiu d’aquest enginy cal trobar-lo en la història, ja que des dels orígens, l’home del Paleolític es deixava el turmell lliure de moviments per facilitar el desplaçament en tot tipus de terrenys. Les modalitats incloses en l’esquí nòrdic són: biatló, esquí de fons, salts de trampolí i telemarc.
L’esquí de fons és una activitat apta per a tothom, econòmica i saludable, que no coneix ni cues ni aglomeracions, al contrari, ens brinda tot l’espai que ofereix la natura per gaudir-lo d’una manera respectuosa, ja que per practicar-lo només necessitem pistes rurals i una màquina per a trepitjar la neu. No hi ha per tant impacte ambiental d’instal·lacions mecàniques, sorolls, urbanitzacions... Les estacions d’esquí nòrdic acostumen a estar en entorns d’interès paisatgístic i natural que, mitjançant uns itineraris traçats, permeten gaudir als esquiadors d’unes sensacions incomparables: endinsar-se per grans boscos nevats, trencant el silenci amb el lliscament dels esquís i sentint el fred a la cara...
Els beneficis que ens aporta l’esquí nòrdic, concretament en la seva modalitat de fons, són principalment: la seguretat, l'autoconeixement i control corporal (to muscular), i l’eficiència fisiològica.
Respecte als canvis fisiològics que experimenta el cos amb la pràctica de l’esquí nòrdic, cal destacar que es tracta d’una activitat aeròbica en alçada (a 2.000 m) on el practicant té la possibilitat de regular l’esforç físic: es pot treballar amb intensitat o, si es prefereix, es pot passejar amb tota la tranquil·litat del món, parant quan vingui de gust per a observar l’entorn. Cal desmitificar la creença que si no s’està bé físicament no es pot practicar l’esquí nòrdic, o encara pitjor, pensar que se serà incapaç d’esquiar perquè es tracta d’una activitat “cansada” (sensació subjectiva de la fatiga).
A nivell de desenvolupament motor, resulta una evidència argumentar que l’esquí nòrdic és un dels esports més complets que existeixen, justificat per la implicació de grans grups musculars (equilibri entre tronc superior i inferior) amb absència de sobrecàrregues en les articulacions, per la potenciació de l’equilibri i la coordinació motora i, sobretot, pel desenvolupament que experimenta el sistema cardiovascular. I tot això sense oblidar la integració de cos i ment, ja que per a la seva pràctica es té la sort de gaudir d’un entorn idíl·lic que permet alliberar les pressions psíquiques de l’estrès rutinari.
Quant a l’eficiència fisiològica, aquesta ve originada per la millora del sistema cardiovascular, la qual ens beneficia amb menys cansament i major capacitat per suportar la pràctica continuada durant molta més estona. Els motius són perquè es dóna un augment dels glòbuls rojos, de la xarxa capil·lar i conseqüentment de la capacitat vital, fet que suposa una millora en l’aprovisionament d’oxigen i de la resistència a la fatiga, augmentant així la cavitat interior del ventricle esquerre del cor. El fet de practicar-se en alçada accelera els processos de millora de la resistència aeròbica.
Perquè tot aquest entramat sigui possible, cal que el nostre cos obtingui l’energia que li ha de permetre la coordinació dels moviments, que majoritàriament i en funció de la intensitat, serà del consum de les reserves de greixos (via metabòlica aeròbica lipídica), amb un desgast calòric aproximat entre 700 i 1.100 Kcal/h. No està gens malament!
Pel que fa a les modalitats de lliscament, podem trobar dos estils diferenciats: el clàssic i el patinador. L'estil clàssic es realitza amb uns esquís que utilitzen un sistema antireculant que es troba al pont de l'esquí i facilita el lliscament paral·lel dins les traces. Aquest sistema antireculant pot consistir amb les escates o amb ceres. L'estil patinador es realitza amb uns esquís on el sistema antireculant és el propi cantell. La tècnica que s'utilitza és similar a la del patinatge sobre gel, on els esquís divergents s'impulsen de cantell a cantell per aconseguir uns lliscaments totalment lliures per les pistes.
L’esquí de fons és un esport per a tothom: petits i grans, famílies, esportistes, sedentaris, excursionistes, persones amb risc de lesions, etc., que destaca per la seva proximitat amb la natura, seguretat, poca massificació i sobretot per ser una activitat física generadora de salut. Després de conèixer els avantatges derivats d’aquesta pràctica esportiva, no podem acabar l’article sense destacar l’inconvenient més gran: com més el practiques més t’agrada! Això es fruit de percebre sensacions que pocs esports poden transmetre, com és la de lliscar amb un sol esquí, sentint-se ingràvid (sensació de flotació) i sense pressa. Simplement, una passió.
L'escola d'esquí de Tuixent La Vansa us ofereix uns cursos intensius de cap de setmana (camp) amb el propòsit d'introduir i/o perfeccionar la tècnica de les habilitats nòrdiques des d'una perspectiva globalitzadora de l'esquí. Si voleu aprofitar l'esplèndid estat de les pistes, no us perdeu el proper camp el 16 i 17 de març. Més informació a http://nordicbyfischer.wordpress.com o botigues TANDEM.
