La capacitat de convocatòria dels Txarango, unit a una manca de previsió per part dels organitzadors (l'ajuntament de Solsona) va portar moments de cert caos a l'accès de la Sala Polivalent.
Primer van ser les entrades. El que es pot considerar l'èxit del concert, es va convertir en decepció per a molts joves i seguidors del grup. Les 1.350 entrades posades a la venta de manera anticipada es van esgotar en poques setmanes. Això va fer que només quedessin unes 200 per taquilla, que es van esgotar en 15 minuts, quan a les 11 de la nit es van posar a la venda a la mateixa Sala Polivalent. De fet, molta gent va lamentar que hi hagués "tan poques entrades" per un concert d'aquest tipus. Aquest fet va generar una situació poc vista a Solsona. Va començar a haver reventa, i algunes entrades van arribar a cotitzar a 25 euros, més del doble del preu inicial.
Però el pitjor va venir a les 12, hora prevista d'inici del concert. L'únic accès a la Sala va quedar col·lapsat i es va formar una gran cua, retrasant l'inici del concert fins a la 1 de la matinada.
Alguns pares i mares de menors de 16 anys es van mostrar disgustats per l'espera i la cua, especialment per que no se'ls va avisar que havien de portar una autorització signada si volien que els seus fills poguessin entrar al concert. La taquilla va ser un anar i venir de pares i fills que demanaven l'imprès per signar l'autorització. Aquest fet, sumat a que només hi havia una sola entrada a la sala va fer que coincidissin a la cua el control dels menors (més lent) amb els dels adults. Per aixó, alguns creien que haguera estat millor fer dos accessos, amb dues cues separades.
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, va justificar la lentitud de l'entrada de la gent a la sala per la complexitat del control d'accès dels menors, que calia verificar els DNI's i marcar amb un timbre de color diferent a efectes de vigilar l'accès a la barra. Rodríguez va reconèixer que s'hauria d'haver obert portes mitja hora abans.