Hamlet Machine  és la impactant proposta que clourà l’edició 2018 d’Escenes. Es tracta d’una adaptació de l’obra homònima de Heiner Müller en la qual l’autor parteix d’ alguns dels personatges de Hamlet com a pretext per parlar sobre el teatre, la història recent d’Europa i el seu propi univers. En la versió de Hamlet Machine que es presenta al Tatrau_teatre el director, Mia Parcerisa, hi incorpora fragments d’altres textos que la complementen.

Heiner Müller és l'autor alemany més reconegut després de Bertold Brecht. El seu teatre està farcit de recursos amb la intenció de condicionar l’espectador: teatralitat, paròdia, cançons, situacions bufonesques, transgressió i ruptura de la lògica realista, la  lletjor, la violència en escena i tot allò que obliga l'espectador a mantenir-se en suspens durant la posada en escena, és a dir,  sacseja des de la paraula i la imatge perquè prengui consciència activa del que s’està representant.

Müller parteix del dubte de Hamlet sobre quina actitud adoptar davant la podridura moral del món que l’envolta  per reflexionar sobre la societat occidental actual. Müller veu en l’individu contemporani un Hamlet que ha escollit ‘dormir’ enlloc d’enfrontar-se a la injustícia i manca de llibertat, d’escollir sempre la solució més fàcil i més alienadora, un Hamlet-màquina. Ofèlia, és la bogeria que produeix el desamor de Hamlet, però és també la dona que pateix l’enèssim cas de violència de gènere, la dona objecte que no vol ser desitjada, que vol refer la humanitat, artífex d’aquesta societat que la degrada i ens envileix,  després de destruir-la