La Unió Europea (UE) es va comprometre a frenar la pèrdua de biodiversitat en la seva Estratègia de Biodiversitat 2020 i amb la ratificació d'acords internacionals. Tanmateix, tots els informes mostren que els objectius de conservació no es compleixen i l'estat de la biodiversitat mostra poques millores. 

Els autors dels articles han revisat la cobertura d'espècies amenaçades per les Directives d'hàbitats i aus, i han fet una superposició de la distribució espacial de totes les espècies de vertebrats i l'extensió de la xarxa Natura 2000.  Només el 17.4% de les poblacions en situació crítica, el 16.9% de les espècies en perill d'extinció i el 15,4% de les espècies vulnerables presents a la UE estan actualment cobertes per les Directives i, per tant, no són prioritat dins dels espais Natura 2000. No obstant això, aquests espais cobreixen més espècies amenaçades, no llistades en les Directives. Això evidencia que la xarxa té un potencial de conservació molt major de l’actual.

Virgilio Hermoso, investigador del CTFC i un dels autors principals dels articles, apunta quatre maneres de solucionar aquest problema: “en primer lloc, millorar la representació d’espècies amenaçades, en funció de la Llista Vermella de la UICN; en segon, assegurar que la conservació d’aquestes espècies queda coberta millorant la gestió dels espais Natura 2000. També caldria integrar la gestió d’espècies i hàbitats fora de les àrees protegides; i com a quarta opció, augmentar els recursos assignats a la gestió de la conservació”.  Els autors mostren que amb la revisió dels plans de gestió en un 3% dels espais Natura 2000 es podria donar cobertura a totes les espècies de vertebrats amenaçades, per exemple. La majoria d’aquests espais a revisar es troba al sud d’Europa, ja que és on es concentren més espècies amenaçades actualment.  

Després del 2020, l'Estratègia de la Biodiversitat de la UE necessitarà una revisió exhaustiva per millorar la cobertura d'espècies amenaçades (especialment les no incloses a les Directives), millorar l'eficiència de la conservació aprofitant els recursos existents i ampliar la planificació de conservació, dins i fora de les àrees protegides de la Xarxa. L’ampliació de la planificació de la conservació hauria de contemplar la compatibilitat amb altres usos, sempre que aquesta opció sigui possible. Encara manca informació, com la distribució de moltes espècies d’invertebrats, per poder fer una millor gestió de la biodiversitat amenaçada d’Europa.