Cultura i Mitjans

L'estrena de BLANK sorprèn al públic solsoní

ARA A PORTADA

L'embassament de la Llosa del Cavall perd més d'un 10% de capacitat des de la seva construcció Arnau Urgell i Vidal
Roger Mas serà ambaixador de la cultura catalana als Estats Units Ramon Estany Montanyà
Lacetània Teatre pròrroga amb una darrera funció «L’ÚLTIM BALL» Redacció
Solsona serà la capital dels scooters de Catalunya Ramon Estany Montanyà
La Caminada Popular de Canalda rememorarà la primera de fa 25 anys Ramon Estany Montanyà

Redacció

Publicat el 06 de setembre de 2014 a les 07:42

Francesc Boix ha presentat l'acte Foto: Ramon Estany

Aquest divendres a les 8 del vespre, el Cine París ha acollit l'estrena solsonina de BLANK, un curtmetratge de Final de Grau del solsoní Arnau Abella, l'Eloi Sánchez, l'Oriol Guanyabens, el Pau Torres, l'Alina Constansó, el Carles Puig i la Carolina Bejarano. A la projecció hi han assistit unes 50 persones, entre les quals l'Arnau Abella i l'Alina Constansó, dos dels productors i realitzadors del film.

L'acte, que ha comptat amb un breu col·loqui posterior sobre la pel·lícula, ha estat presentat per Francesc Boix, del grup de Teatre Lacetània. Per finalitzar, els assistents han estat convidats a un petit refrigeri i s'han repartit les recompenses als patrocinadors del film, ja que aquest treball s'ha finançat en part a través de la plataforma Verkami.

BLANK - Clip 3 from BLANK on Vimeo.

Tercer clip promocional del curtmetratge BLANK, Treball Final de Grau realitzat per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra amb joves actors de l'escola la Farga, Salt, i l'actor Santi Clavell.

BLANK és un curtmetratge protagonitzat per Santi Clavell i 15 alumnes de l'escola pública La Farga de Salt, i dut a terme per un equip de set graduats en Comunicació Audiovisual, sota la supervisió dels directors espanyols Isaki Lacuesta i Elias León Siminiani entre altres. Aquest projecte, però, ha aplegat esforços i col·laboració de moltes més persones, algunes, de Solsona.

BLANK explica una història on es resumeixen dramàtica i visualment idees respecte la qüestió de la incomunicació. El protagonista és un home que, en un món abandonat, busca incansable la seva filla. L’encontre amb una misteriosa cultura suposarà un obstacle pel seu objectiu que no és senzillament físic, sinó que passa en gran mesura pel seu cap i la seva raó.

Creiem que la incomprensió és una qüestió cultural, d'ús dels símbols. Percebem la realitat sempre segons com se'ns hagi ensenyat -o haguem après- a percebre-la, i percebre-la veritablement és impossible. En la nostra relació amb els altres la incomprensió té també la base en la qüestió cultural. Parteix, en definitiva, del fet que utilitzem les paraules de forma diferent a com ho fa l'altre, que entenem els símbols de diferent manera: del fet que som, culturalment, diferents.