A finals del segle XIII, començament del XIV, la vescomtessa de Cardona, Domna Maria Álvarez d'Haro, esposa de Ramon Folch VI, el Prohom Vinculador, va haver de viure al mateix castell amb l'amistançada del vescomte i els seus fills bastards.
Com a part del dot, va rebre el Senyoriu de Solsona i, tan aviat com va poder, se n'hi va anar amb els dos hereus que li havia donat al seu marit. Per Solsona, Domna Maria va treballar molt i va ser la iniciadora de la municipalització d'aquesta ciutat a les acaballes de l'Edat Mitjana.
Com a part del dot, va rebre el Senyoriu de Solsona i, tan aviat com va poder, se n'hi va anar amb els dos hereus que li havia donat al seu marit. Per Solsona, Domna Maria va treballar molt i va ser la iniciadora de la municipalització d'aquesta ciutat a les acaballes de l'Edat Mitjana.
“Domna Maria Álvarez d’Haro, baronessa de Castre i Pomar, vescomtessa de Cardona i gran Senyora de Solsona, va morir el dia 5 de març de 1343. Fou sebollida, tal com ella havia disposat al seu testament, a l’església de Santa Maria de Solsona. Damunt del cos, abans de tancar la caixa, el seu nét Guillem hi va dipositar unes candeles de cera en forma de creu”.
Maria Dolors Guàrdia Rúbies, nascuda a Balaguer i Solsonina d’adopció, és llicenciada en Filologia Hispànica per la UB; ha treballat com a professora de secundària a l’Institut Pius Font i Quer, de Manresa i a l’Institut Francesc Ribalta, de Solsona. Des dels inicis dels 2000, ha compaginat la seva activitat professional amb la producció literària; ha publicat set obres, entre les quals destaquen Qui en té la culpa? (2001), Ene/amigues (2005), Cacics i menestrals (2005) i col·labora a Nació Solsona i a Regió 7 com a columnista. Signa algunes de les seves obres amb el pseudònim Mad Griff. Així mateix, ha dirigit dos espais radiofònics a Solsona FM: En femení i Records de mestres.
