L'investigador del CTFC, Lluís Brotons Foto: Ramon Estany
Segons publica la prestigiosa revista Nature Climate Change, l’escalfament global
deixa en deute climàtic a les comunitats d’ocells i papallones europees
! Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.
! L’estudi, emmarcat en el projecte MONTES Consolider liderat pel CREAF, revela que
papallones i ocells es mouen cap al nord a ritmes diferents. Els ocells es troben 212 km allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i les papallones ho estan uns 135 km.
Per això, moltes espècies que abans convivien en un mateix espai ara ja no coincideixen i els ecosistemes europeus canvien a velocitats mai vistes.
La prestigiosa revista del grup Nature ha publicat un article que revela que, durant les dues darreres dècades, la distribució de les comunitats d’ocells i de papallones a escala europea ha estat responent de forma descompassada a l’escalfament global. Aquest fet ha provocat un deute climàtic que posa en perill aquestes comunitats. L’estudi s’emmarca en el projecte MONTES Consolider que lidera el CREAF i en el projecte europeu SCALES que coordina el centre alemany UFZ .
Els resultats de l’estudi mostren que, entre el 1990 i el 2008, la temperatura mitjana europea s’ha desplaçat cap al nord 249 km. Per mantenir-se en unes condicions climàtiques semblants les espècies s’haurien hagut de moure els mateixos kilòmetres en el mateix període de temps. Tot i això, aquest estudi internacional revela que, en promig, les comunitats d’ocells a Europa s’haurien mogut cap al nord només 37 km, mentre que les papallones ho haurien fet tan sols 114 km. Per tant, els investigadors alerten que les aus i les papallones no estan seguint les passes del canvi climàtic a una velocitat suficient i que s’està acumulant un decalatge que els científics anomenen “deute climàtic”.
Un ocell i una papallona Foto: Toni Llobet i Mireia Miró
Com que el deute climàtic és diferent en ocells i en papallones, aquest fet podria tenir
conseqüències molt greus pel funcionaments del ecosistemes. Per exemple, moltes comunitats d’ocells i papallones que abans convivien en un mateix hàbitat ara ja no coincideixen i molts ocells que s’alimenten d’erugues de papallones quedarien sense aquest recurs. Això podria crear un efecte cascada que disminuiria la disponibilitat de recursos d’un bon nombre d’espècies.
A l’article hi han participat tres catalans, el Dr. Lluís Brotons , investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Dr. Constantí Stefanescu , investigador del Museu de Granollers de Ciències Naturals, ambdós investigadors associats del CREAF, juntament amb el Dr. Sergi Herrando , investigador de l’Institut Català d’Ornitologia.
“L’estudi demostra que el deute climàtic és més gran en ocells que en papallones, i això pot donar lloc a desajustaments en les relacions tròfiques que s’estableixen entre ambdós grups. A més, tant els ocells com les papallones europees viuen cada cop més allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i, per tant, sota un estrés tèrmic que les fa cada cop més vulnerables a possibles amenaces”, apunta el Dr. Stefanescu, un dels investigadors del projecte.
Per dur a terme aquest estudi els investigadors han calculat la temperatura mitjana on viu cada espècie i, a partir d’aquest valor específic i de les dades dels seguiments d’ocells i papallones, la temperatura associada a cada comunitat, el que anomenen CTI (Community Temperature Index). Analitzant el valor del CTI per a més de 10.000 àrees de mostreig de biodiversitat, des d’Escandinàvia a la conca Mediterrània, s’ha observat que aquest índex ha augmentat en el període 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap el nord molt sorprenents. Això no només s’explica per l’arribada de noves espècies sinó també per canvis en l’abundància de les poblacions, d’acord amb els òptims tèrmics de cada espècie.
Més canvis com més al nord d’Europa
L’estudi s’ha dut a terme amb dades de Finlàndia, Suècia, el Regne Unit, els Països Baixos, la República Txeca, França i Catalunya. L’increment del CTI durant el període d’estudi és manifest a la major part de països europeus, però les dades analitzades revelen un desplaçament cap el nord molt més destacat als països escandinaus, on els efectes del canvi climàtic serien més pronunciats, que als mediterranis. En el cas concret de Catalunya, els canvis observats no arriben a ser significatius, potser simplement perquè disposem de sèries temporals de dades més curtes, però també perquè la resposta a les variacions climàtiques haurien estat d’una magnitud menor. A més, la situació es complica perquè altres factors, com ara els canvis en els usos del sòl, poden tenir efectes oposats als abans esmentats.
El paper de la societat en l’estudi de la biodiversitat
El seguiment de la biodiversitat és una tasca d’extraordinària complexitat i només uns pocs grups biològics poden ser ben estudiats. Aquest estudi ha estat possible gràcies a les dades recollides per part de milers d’aficionats als ocells i a les papallones que, de forma voluntària, han participat en els seguiments d’aquests organismes en un total de set països europeus. Dos dels projectes participants, el Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el Seguiment de Papallones Diürnes a Catalunya (CBMS ), es duen a terme gràcies al decidit impuls del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Granollers de Ciències Naturals. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies al suport del projecte MONTES Consolider del Ministeri de Ciència i Innovació i del projecte europeu SCALES FP7-226852.
Gràfica del Deute Climàtic Foto: CREAF
