La biografia d’Antoni Fort, un agricultor del Pallars que va esdevenir funcionari de presons de la Generalitat al desembre de 1937, ens permet conèixer la història dels Serveis Correccionals de Catalunya a través dels fets que van tenir lloc a les presons de Lleida i Solsona on aquest va ser destinat. Investigant els casos de diversos reclusos i guardians que van coincidir amb el protagonista en aquests centres penitenciaris, l’autor ressegueix l’evolució de les presons catalanes durant la guerra civil, per analitzar, finalment, l’exili dels funcionaris que van mantenir-se fidels a la legalitat republicana i la repressió franquista contra ells.
En el cas de Solsona, la narració s'inicia el 10 d'abril de 1938, amb abundants testimonis locals i comarcals. Descobrim la presó solsonina, ubicada a l'edifici de l'actual ajuntament, els sous que cobraven els seus funcionaris, quin menjar tenien, i com la capital del Solsonès passà de 4.000 habitants a 25.000, en desplaçar-s'hi soldats i comandaments. El llibre, de Pagès editors, aporta nombroses curiositats i anècdotes, que fan interessant la seva lectura.

L'autor

 

Robert Duró Fort (Tremp, 1976) és doctor en història per la Universitat de Lleida i col·laborador del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la UdL. Ha publicat Isona: la reconstrucció d’un poble de la línia de front al Prepirineu català i és autor de dos articles sobre la presó de Lleida i dels guions dels documentals: "La reconstrucció de postguerra: construir sobre runes" i "Ocupació i retirada. La ruta d’evacuació de la presó de Lleida (1938-1939)".