La conferència de Jordi Salbanyà que ha organitzat l'Aula d'Extensió Universitària de Solsona per obrir l'any s’anuncia amb una pregunta “trampa”. El doctor en Dret i propietari forestal serà aquest dijous 13 de gener al Centre Cívic de Solsona i aprofitarà per presentar el llibre que ha publicat de la seva tesi doctoral per la qual ha obtingut la menció “cum laude” de la Universitat de Barcelona. Reconeix que els boscos no necessiten d’intervencions puntuals i periòdiques de neteja, sinó d’un compromís continuat de gestió, que comprometi propietaris i administració i que en garanteixi la seva viabilitat.

La conferència de Jordi Salbanyà a Solsona porta per títol la pregunta Qui ha de netejar els boscos? però ell mateix reconeix que aquest no és el quid de la qüestió. Explica que la garantia de tenir uns boscos sans i productius, lliures del perill dels incendis, passa per fer-ne una bona gestió.

Al mes d’agost quan hi ha els incendis i tothom es preocupa pels boscos, la gran conclusió a la que arriben les tertúlies radiofòniques i dels bars és que estaven bruts. I no ho estan. Els boscos generen biomassa, això vol dir que hi ha rostolls, un bosc baix, que quan es fa gestió forestal es deixen brancades perquè són nutrients. El bosc s’ha de gestionar correctament. S’han de treure arbres en zones de perill, i s’ha de fer aprofitament dels recursos perquè això li dona certa viabilitat econòmica.

Salbanyà posa de relleu la importància de la col·laboració público-privada en la gestió dels boscos i recorda que hi ha una base legal que ho sustenta. Ni més ni menys que el text constitucional, on s’hi recull el dret de tots a gaudir del bosc però també el deure –de tots– de conservar-lo. El que es coneix com el principi de solidaritat.

Malgrat que Catalunya tingui una extensió forestal per sobre de la mitjana europea, les aportacions públiques per a la seva gestió estan molt per sota i acostumen a cobrir la campanya de prevenció d’incendis forestals. Coneixedor d’aquesta realitat en primera persona, Salbanyà n’aporta unes dades: El pressupost de la Generalitat de Catalunya del 2020 va destinar-hi una partida global de 5 milions d’euros, a raó de 2 euros per hectàrea de terreny; lluny dels 1.000 euros que ha de pagar un propietari per esbrossar-lo.

Defensa la importància d’apostar-hi perquè els boscos continuïn sent font de salut. La del mateix planeta i dels qui l’habitem.

Son un element cabdal en la lluita contra l’emissió descontrolada de CO2 a l’atmosfera. Els arbres l’absorbeixen i el guarden. Aquesta tasca que fan els boscos –que a Catalunya, la meitat són de propietat privada–, siguin retribuïts per tots. També gaudim del paisatge, dels efectes ambientals dels boscos, o il·lícitament del que en traiem sense demanar permís dels propietaris, com ara els bolets, les pinyes, la molsa, les castanyes…

Salbanyà és propietari forestal al Montnegre i el Corredor, on la Diputació de Barcelona hi va impulsar a finals dels anys 90 la creació d’una associació que s’ha demostrat com una eina eficaç per gestionar boscos molt fraccionats.

L’associacionisme, agrupar propietaris perquè conjuntament puguin fer gestió de boscos, és on l’administració hauria d’abocar més diners. Ho va fer la Diputació de Barcelona i, per això, al Montnegre i el Corredor s’estan gestionant boscos. D’altra manera, només els propietaris de més de 500ha que s’hi dediquen professionalment se’n sortirien. Això representa l’1% de la propietat forestal. Aquesta és la principal complexitat.

Entre un 70 i un 80% de les propietats forestals catalanes són de menys de 5 hectàrees de superfície i el repte al que s’enfronten és aconseguir equilibrar la despesa per mitjà de l’obtenció de fons públics i l’aprofitament dels recursos que ells mateixos generen.

La conferència tindrà lloc aquest dijous 13 de gener a les 6 de la tarda al  Casal Cívic Xavier Jounou