Diumenge passat, contra els vells amics de la vila veïna de Torà, Argerich, Badia, Padullés, etc., que tenen els 7 primers jugadors amb més de 2000 punts ELO, l’Elefant de Solsona alineà: J.Figueras (1/2), X.Sendarrubias (1/2), J.Rosés (1), M.Anton (1), J.Tordesillas (0), R.Pujol (1), J.Bajona (0), J.A.Blanch (0), C.Martos (1) i J.Serra (1). Resultant la victòria solsonina per 4-6.
Anton va jugar extremadament fi tàcticament i en una quinzena de jugades s’apuntava el punt. Blanch va jugar una partida tranquil·la, però al final del mig joc perdia cavall i amb aquest la partida... Martos va fer anar de corcoll un rival 140 punts ELO superior, gràcies a un cavall situat en un lloc ben privilegiat i ofensiu, i s’apuntava un merescut punt. Serra va anar bloquejant els intents d’atac d’un rival experimentat i amb serenor aconseguí la victòria al final del joc.
Rosés aguantà estoicament un fortíssim atac quan encara no s’havia enrocat... Superades les dificultats, el sacrifici material del toranenc era insalvable... Pujol va torturar amb els dos cavalls un rival 200 punts ELO superior, sense deixar-lo enrocar, guanyant qualitat material, etc...
Amb un parcial 1-5, l’empat estava assegurat.
Bajona, tot i sorprendre en l’obertura, va caure contra un rival 300 punts ELO superior...
Tordesillas va tenir una lluita aferrissada fruit de gambits i contragambits. L’oposició solsonina fou fèrria, però sense èxit...
Per últim, mancaven dues taules: Sendarrubias va jugar per assegurar l’empat personal (i així la victòria de l’equip) en un final de peons i alfils amb un posició lleugerament millor..., acordat alhora que Figueras, al límit del temps igual que el rival, també signava un empat, després d’una partida ben oberta, amb atac del solsoní amb torres contra l’enroc, però amb contraatac amb sacrifici de cavall del toranenc.
La classificació, després de 3 jornades, queda: amb 2,5 punts Elefant de Solsona i Balaguer; amb 2 Torà i Vallfogona; amb 1,5 Mollerussa; amb 1 Almenar, Balàfia, Guissona, Vilanovenc, i tanca amb 0,5 l’Ivars.
Diumenge vinent, enmig del Carnaval, canvia el local de joc: es mirarà de trobar una estona de tranquil·litat al Bar de l’Estació d’Autobusos. Com sempre, des de 2/4 de 10 i durant tot el matí podreu veure el matx contra l’Almenar.
Per últim, aquesta setmana, la frase cèlebre ha de ser necessàriament en record de Marià Garriga Gamisans (“el Mariano de la Caixa”), un gran aficionat als escacs que fins al final de la vida, s’assegué davant el tauler... El sincer condol al David, ex jugador del club, i a la resta de la família. Com digué Lord Byron (poeta anglès, 1788-1824): “La vida és massa curta pels escacs”.
