Jugadors: Aleix, Pol, Fran, David, Marc, Marc Ariza, Ala, Albert, Adrià i Jordi.
Vam perdre, però vam veure un esplèndid partit per part dels dos equips. Gols, emoció i bon joc, va ser el que vam veure al camp municipal de Solsona. Nosaltres com la setmana passada vam merèixer molt més que la derrota, ho vam posar tot per no sortir derrotats, però el Vilomara amb un equip ben posicionat al camp, i amb el seu capità, un jugador amb una gran envergadura, amb un joc d’adult, no exempta de tècnica, que no vam poder parar, els va bastar per guanyar el partit, amb alguna que altra ajuda del senyor col·legiat, que els va afavorir la victòria visitant.
Nosaltres vam sortir molt intimidats per l’envergadura dels jugadors visitants, i als primers minuts ja ens sorprenien, amb dos potents xuts del seu capità que posava un clar 0 a 2. Abans d’acabar aquest quart, ens tornen a marcar una altra vegada i ens posen un 0 a 3.
Al segon quart retoquem l’equip i passem a jugar amb dos carrilers per banda, i som nosaltres els que sorprenem el rival, arribant a remuntar el partit i posant un esperançador 3 a 3, que semblava impossible abans de començar el segon quart, però he aquí l’error arbitral, quan millor ho teníem, una jugada de l’equip visitant, que surt clarament fora del camp, no és pitada i és la jugada del 3 a 4.
Abans d’acabar aquest quart, el seu capità ens marca un golàs des d’uns 30 metres que es cola per tot l’escaire.
Marxem al descans amb un marcador molt desfavorable després del que havíem vist dins del camp, 3 a 5.
Al tercer quart tornem a retallar distancies de seguida, i ens tornem a posar dins del partit, 4 a 5, però tornem al mateix, el seu capità ens torna a marcar des d’un xut ras fora de l’àrea, 4 a 6. Així acaba el tercer quart.
Els últims 15 minuts sortim a l’atac, i al minut 5 tornem a retallar, 5 a 6, però una altra decisió molt dubtosa després d’una bona jugada del Vilomara, ens marquen aquesta vegada en un clar fora de joc que l’àrbitre no interpreta com a tal, 5 a 7. A partir d’aquí el nostre equip no rendeix, i i converteix el partit en un “toma-daca” per part dels dos equips. Primer són ells i després nosaltres. Ells ho fan per tres vegades, i nosaltres per dues.
Resumint, bon partit el jugat per part nostra, en el qual no vam poder fer res per aturar el gran número 9 del Vilomara.
Claus del partit: alguna que altra decisió arbitral. El joc del seu jugador número 9, totalment imparable per nosaltres.
A destacar: el joc de l’equip i l’actitud dels nostres jugadors que no es van rendir mai.
