L'importen el que diguin d'ell? Novell  diu que " el bisbe ha d'actuar d'acord amb el que en consciència creu que el Senyor li demana, d'acord amb l'Evangeli... i no per publictat ni per caure simpàtic o que la gent l'apluadeixi sinó per ajudar la gent que vol seguir el camí de Jesus". 
 
Les etiquetes
Sap que en té moltes i en fa repàs:  "Suposo que la del  bisbe més jove d'Espanya és la que he sentit més vegades. Conservador, de nova fornada - és a dir creatiu i  amb ganes de fer coses noves-. La gent que em coneix crec que em tenen classificat com algú autèntic, que va de cara, que no és amant d'estratègies i dissimulacions, que quan diu no ho diu encara que no agradi, caigui bé o no..."
En relació al seu posicionament polític sap que molt gent el té per  poc nacionalista .  "No es rellevant si jo sóc més o menys nacionalista o catalanista. No és la meva missió. No em defineixo políticament, crec que no he de manifestar públicament les meves simpaties polítques, perquè el bisbe ha de ser centre de comunió entre el fidels. Si el bisbe és nacionalista els que no ho són se senten sense simpatia cap al bisbe... I al revés" 

  
El poder dels mèdia
Reconeix que més d'un cop li han aconsellat que no surti massa a  la televisió: " M'han dit no surtis massa... I he accepat de convidar-lo perquè em sembla que hem de viure en el temps de la transparència... que la gent que pugui saber com viu un bisbe exactament. (...) Hi ha gent que diu que m'he fet un jacuzzi al pis de dalt però després pujarem i veuràs que és una dutxa normal "
  
Les relacions sexuals 
Quan l'Albert Om li pregunta si mai ha tingut nòvia o ha sortit amb alguna dona abans de sentir la vocació religiosa, el bisbe de Solsona   explica que  "nòvia no n'havia tingut. Als 16 anys tenia la teoria que per sortir amb una noia s'havia de ser una mica més madur. A casa hi havia hagut una transmissió de la moral catòlica molt clara, el que estava bé i el que estava malament. Les noies m'agradaven sí..."

Sobre la pulsió humana de tenir relacions sexuals Xavier Novell diu que  "és com un casat que s'estima la seva esposa, però que ha de ser prudent" .  I Om insisteix: " Es més difícil de frenar aquesta pulsió si s'han tingut relacions sexuals abans? " El bisbe diu.  "No ho sabria dir això. Imagino que si l'has conegut deu ser més difícil,  però no ho sé dir. És una pregunta molt ben feta per saber si he tingut relacions sexuals o no..."

A la part final del programa Albert Om li fa tot un seguit de preguntes sobre sexe i doctrina catòlica: 
-Preservatiu?  "No" .
-En algun cas?  "No. Per què en el cas normal és per impedir que l'acte estigui obert a l avida. El preservatiu no es el camí per viure relacions sexuals més  autèntiques" .
-I  per prevenir malalties?  "Hi ha altres camins. Com la castedat, per exemple" . 
Tampoc és partidari de les relacions sexuals abans del matrimoni   i quan Om li pregunta sobre el sexe per plaer dins el matrimoni diu   " L'església defensa que l'acte sexual no és un acte en el que vida i l'amor s'hagin de viure per separat. Per tant quan un dia no és la manifestació de l'amor, li manca una dimensió  a l'amor... i pot lliscar facilment cap a la cerca del moment agradable plaenterós".
I conclou les seves reflexions sobre la doctrina catòlica en aquests temes amb un afimació rotunda:   "Jo tinc el convenciment que com més radicals serem més atractius serem i més gent en serio voldra seguir Jesucrist".
 
La personalitat del bisbe Deig 
L'anterior bisbe de Solsona, Antoni Deig, es va definir polìticament més d'un cop. Novell matitza i diu que  "Deig no va tenir cap mena de dificultat en manifestar la seva simpatia política respecte a Catalunya, però no es va manifestar mai  idelògicament. La majoria de la gent de Solsona simpatitzava amb ell però altres gents per aquest motiu no el podien veure. Sembla que eren minoria... "
 
El futur de l'Església 
SiI hi hagués  mes religiosos com  Forcades  i  Ballarin  alguns diuen que les esgl¿rsies serien plenes, però Novell creu que no:  "La gent va a missa cada diumenge si ha trobat amb el Senyor, Si això no succeix durarien tres setmanes..."
 
En relació als que afirmen que creuen en Déu però no en la església reflexiona que:  "és una frase  molt en sintonia amb l'indivuidalisme del nostre temps. Jo m'ho faig a la carta em construeixo un Déu que no em posi en crisi que s'adequi al que jo penso".    I continua dient:  "Com més competitiva, agressiva i materialista és la vida, més la gent experimenta que això no omple el cor i per tan la gent busca una altra cosa. Hi ha una recerca en el món de l'espiritualitat i en los noves formes de religiotat que testimonia que hi ha una buidor i que la gent necessita trobar un sentit a la vida".
 
El bisbe de Solsona fa també autocrítica i admet que si cada vegada hi ha menys cristians practicants i menys vocacions és que  "alguna cosa fem malament.  Jo sóc dels que no m'amago de dir que no ho hem fet bé. Si no ens adonem del problema acabarem desapareixent. Només cal anar a Turquia o a Tuníssia"  ( per veure que això és possible) . 
 
Falta de vocacions
A Solsona ni al 2010, 2011,2 2012, 2013 i 2014 no s'hi haurà ordenat cap capellà.  "És una de les grans necessitats que tenim. Erem menys quan vam començar, lno podrem tenir un capellà sota cada campanar....En algunes coses hem de tornar a començar. Tenim una feinada"

La seva carrera eclesiàstica
Es considera ambiciós? Respon  "en el sentit humà crec que no, no he fet mai res conscientment per arribar a ser... Ambició apostòlica tota la que Déu em doni. Si he acceptat aquesta entrevista és perquè no vull deixar de fer res que crec que valgui la pena pensant que pugui ser un  obstacle per progressar en la meva carrera eclesiàstica."

Asegura que li atrau una diòcesi més gran i que no es veu de retorn a Roma, on va estudiar:  "tornar a Roma voldia  dir treballar a la cúria però no, ni tan sols m'agradaria marxar d'aquest dicocesi perquè la trobo molt humana. Tinc més vocació de pastor que de gestor. Però mai dic que no a res que em demani nostre Senyor".
 
No creu que arribi a ser Papa, però si hi arriba s'ha compromés convidar Albert Om al Vaticà.