El salari mínim interprofessional s'incrementarà 35 euros i arribarà fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues. Aquest és el pacte que ha signat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Aquesta vegada, i a diferència de la reforma laboral aprovada la setmana passada amb polèmica al Congrés, la mesura no compta amb el vistiplau de la patronal. L'increment salarial s'aplicarà amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener i afectarà a 1,8 milions dels treballadors de l'Estat espanyol (al voltant de l'11%) que tenen uns ingressos més baixos i, en concret, al 14% de les dones treballadores, motiu pel qual Díaz ha reivindicat que servirà per reduir la bretxa salarial. "És una fita molt important per al nostre país", ha proclamat Díaz.

De la incòmoda foto al Congrés amb una reforma laboral que es va aprovar amb el suport de Ciutadans, a la signatura de Díaz colze a colze amb els sindicats per apujar el sou dels treballadors amb l'oposició de la CEOE han passat només sis dies. Es tracta, doncs, d'una aprovació exprés en la qual Díaz ha agraït a la patronal que participés en el diàleg malgrat no haver volgut rubricar l'acord. "No hi ha cap risc per al diàleg social, gaudeix de tremenda bona salut al nostre país", ha defensat. També ha desvinculat aquesta rapidesa amb l'episodi convuls de la reforma laboral i ha recordat que va convocar la taula amb els agents socials fa més de 15 dies des de Barcelona. 

La ministra ha esmerçat esforços en negar que l'increment del salari mínim es tradueixi en destrucció d'ocupació, com esgrimeixen alguns sectors empresarials, i ha erigit la mesura com a la "major eina per combatre la pobresa laboral". De fet, ha assegurat que tindrà un especial impacte sobre els sectors més vulnerables, com ara els joves i les dones treballadores. 

Fins ara, el salari mínim era de 965 euros -el passat mes de setembre es va incrementar en 15 euros- i la ministra de Treball ha recordat que a finals del 2016 era de 707 euros mensuals. "Deixem enrere l'Espanya dels baixos salaris i anem capa una més igual i amb un treball més decent i més digne", ha proclamat Díaz, que ha combatut els arguments d'aquells que pronostiquen que amb la pujada del salari mínim "cauran les set plagues d'Egipte".

La ministra de Treball ha explicat que en el sector agrari, per exemple, s'ha produït un augment de 58.000 treballadors amb l'increment de l'any passat i que, en el cas dels autònoms, n'hi ha 63.200 més. De fet, ha advertit que no és l'increment dels salaris el que provoca la inflació en aquests moments i que, en tot cas, una major capacitat d'ingressos contribuirà a augmentar la capacitat adquisitiva i, per tant, a fomentar el consum. "Això és ciència", ha subratllat Díaz.

El líder de CCOO, Unai Sordo, i el d'UGT, Pepe Álvarez, han carregat contra la patronal per no haver donat suport al pacte pel salari mínim. "És incomprensible que no avalin la pujada", ha assegurat Sordo, que ha assenyalat la CEOE i Cepyme per ser "insubmises" a les recomanacions que van signar en la seu del Consell Econòmic i Social. Álvarez, per la seva banda, ha advertit les patronals que siguin conscients que el salari mínim "haurà de continuar creixent en els pròxims anys".

En aquest sentit, Díaz ha assegurat que el govern espanyol complirà amb el seu compromís de seguir incrementant el salari mínim. El compromís del govern espanyol és que l'SMI se situï en el 60% del salari mitjà net d'un treballador a temps complet l'any 2023, un propòsit que situari el salari mínim al voltant dels 1.050 euros mensuals.