Davant l’actual situació de normalització de les taxes de natalitat, el model públic de les nostres ciutats corre el risc d’assistir al tancament progressiu de diversos grups de P3.
 Aquest fet dificulta, encara més, la distribució equilibrada dels nostres fills i filles i perpetua les diferències entre centres, una situació que agreuja de forma sistemàtica la segregació i la manca d’equitat en el sistema educatiu, com evidencia el gran nombre d’escoles que han estat qualificades com escoles de màxima complexitat, i provoca la descohesió social.
A FaPaC volem posar de manifest el nostre posicionament envers el futur de l’educació pública de les ciutats de les terres de Lleida. En un moment en què els partits polítics i els moviments socials parlen, més que mai, del concepte de “participació”, i tenint en compte que les administracions locals tenen competències directes en l’elaboració i manteniment del mapa escolar, l’establiment de les zones educatives i l’aprovació dels instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa, és hora d’iniciar un procés de reflexió on la comunitat educativa s’interrogui sobre el paper de l’educació a la nostra terra, la igualtat d’oportunitats i la equitat en els centres educatius.
Si la voluntat és no tancar cap grup de P3 el curs 2016/2017, tal i com han manifestat municipis implicats en anuncis d’aquest tenor, la normalització de cens prevista ens dóna l’oportunitat de tornar a la normalitat prèvia a les situacions extraordinàries que la nostra societat ha viscut aquests darrers anys, és a dir, a normalitzar també  les ràtios d’alumnes a classe, mesura que afectaria directament en la millora de la qualitat educativa de tots els centres, tot garantint la igualtat d’oportunitats  en l’oferta educativa, i evitant els tancaments de grups preventius en la forma en què s’estan produint.
 Els números són clars, podríem situar-nos en ràtios properes a 20 alumnes per classe a tots ells, públics o concertats, i afavoriríem el futur de les escoles de poble i de proximitat que veuen com molts dels seus potencials alumnes marxen amb autocar cap a altres escoles on la massificació i la falta de diversitat és un tret diferencial.
On queda la voluntat de no tancar cap grup ? Quin és el paper la Comissió de Garanties? On queda la participació de la comunitat educativa?
Entenem que l’ensenyament públic ha de possibilitar la igualtat d’oportunitats, garantir la cohesió social i la superació de les desigualtats d’origen, siguin quines siguin, tot assegurant la vertebració de tota la societat en un objectiu comú: el progrés individual i social de tots i totes. Deixar morir l’escola pública és una mala inversió de futur.
En la taula rodona que va tenir lloc a Lleida el mes de novembre de 2015 sobre la segregació escolar, es va tornar a evidenciar la necessitat d’emprendre mesures per tal de millorar la situació que ens envolta, que en paraules de l’adjunta al síndic de greuges, na Maria Jesús Larios, és certament preocupant a la capital, doncs estem a la cua de les ciutats catalanes, en aquesta qüestió, es van posar sobre la taula algunes mesures per mirar d’afrontar-la. Isaac Gonzàlez Balletbó, sociòleg de prestigi especialitzat en aquest tema, ens va parlar d’algunes de les mesures que servirien per afavorir la igualtat d’oportunitats en els nostres centres públics, com la normalització de les ràtios.
Emplacem als Ajuntaments de Lleida, a les seves Regidores i Regidors d’Educació, i a tots els grups polítics municipals, a obrir una reflexió sobre la situació de l’escola pública a les nostres contrades i a aprofundirr sobre el que significa donar suport, com alguns ja han fet, el de Lleida i Mollerussa, per no anar més lluny, a no tancar cap grup de P3. Un procés de reflexió en el que hi ha de participar representants de tota la comunitat educativa i que ens ha de permetre fer front als reptes i a les noves oportunitats que ens esperen en el futur.
FaPaC continua treballant per generar aquest espai de reflexió i treball i facilitar la participació de tota la comunitat educativa en la millora d’aquest bé comú que és l’educació. Esperem dels nostres representants polítics la mateixa diligència i dedicació.