El nou curs comença el 12 de setembre i ho fa amb una xifra històrica d’alumnes. Com ja va passar l’any passat, el Departament d’Ensenyament ha explicat que aquest any s’ha tornat a batre rècord de matriculacions. La conselleria calcula que hi haurà a les aules 1.570.011 d'alumnes matriculats, uns 7.822 més que l’any passat. El major increment es produeix a la Primària, la Secundària i la postobligatòria (Batxillerat i Formació Professional), mentre que en el segon cicle d’infantil (P3, P4 i P5) aquesta xifra s’ha reduït en 10.000 alumnes. 

El 65,7% dels alumnes d'ensenyaments obligatoris cursa els seus estudis en centre públics, mentre que un 33% ho fa a la concertada i un 1,3% en centres privats. En els ensenyaments postobligatoris, el percentatge d'alumnes que estudien en centres públics augmenta fins el 71,9%. Per atendre la gran població escolar, Ensenyament ha anunciat que comptarà amb 798 docents més que l’any passat, com ja preveia al juliol.

540 mestres per a l'educació inclusiva i centres d'alta complexitat

A més, finalment sí que hi haurà 540 mestres destinats a l’educació inclusiva i els centres d’alta complexitat, una demanda que sindicats com l'USTEC van exigir al juliol: 140 per a l'educació inclusiva i 400 per als centres d'alta complexitat. Ensenyament, tal com ha anunciat la consellera Meritxell Ruiz, ha aconseguit trobar els mecanismes econòmics per fer-ho possible, malgrat que en un principi no disposava dels 311 milions d'euros que havia previst degut a la pròrroga dels pressupostos.

Una part d'aquests diners s'ha aconseguit per l'estalvi de la contractació de professors substituts al juliol, un mes en què no hi ha horari lectiu, i amb la reducció d'hores dels interins que substitueixen mestres més grans de 55 anys, tal com explica el portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font. Però, com expliquen fonts del Departament, han calgut molts més recursos, obtinguts tots ells gràcies a les negociacions amb el Departament d'Economia.
 
Els substituts començaran quatre dies abans de l’inici de curs
 
Una altra de les demandes dels sindicats des de l’inici de les retallades era que els professors substituts poguessin començar el dia 1 de setembre, i no el mateix dia de l’inici de curs. “Els mestres no poden arribar el mateix dia que els alumnes, perquè no han pogut adaptar-se al nou centre i preparar el curs”, explica una portaveu de l’Assemblea Groga, Nani Romero. 

Finalment, i com a novetat, el Departament d’Ensenyament ha anunciat que els mestres substituts començaran a treballar quatre dies abans que el curs comenci, és a dir, el 8 de setembre. Tanmateix, fonts sindicals expliquen que continuaran reclamant que les substitucions s'iniciïn l'1 de setembre. De fet, justament aquesta tarda l’Assemblea Groga ha convocat una mobilització davant de la seu de la conselleria per protestar, entre d’altres, per aquest motiu.

Més ajuts de menjador i noves escoles

També ha anunciat la consellera, com ja ho va fer abans de les vacances, que aquest curs es garantiran 22.000 beques menjador més amb el 50% de subvenció, i entre 1.000 i 2.000 més subvencionades al 100%. En total, ha explicat Meritxell Ruiz, es preveu un increment de 12,5 milions d'euros. A més, també hi ha hagut canvis en el model d'assignació dels ajuts. Si fins ara el llindar l'establia l'IRSC, ara ho farà segons l'índex de risc de pobresa. 

Així mateix, aquest nou curs estrena nous centres educatius: sis escoles, dos instituts i dos instituts-escola. A més, hi ha nou centres en construcció, cinc rehabilitacions i 383 actuacions de millora. La consellera també ha anunciat que les ràtios d'alumes per aula també disminuiran en relació amb l'any anterior. Així, a P3 hi haurà una mitjana de 20,7 alumnes per aula (el curs passat n'hi havia 22,9 alumnes de mitjana), mentre que a primer d'ESO seran de mitjana 28,2 alumnes per aula (El 2015 la ràtio era de 28,6).