Camions carregats amb carrosseries nues del Seat 600 surten de la fàbrica de Zona Franca en direcció a l’empresa Carrocerías Costa de Terrassa, que ha rebut l’encàrrec de convertir l’esquelet de l’utilitari més carismàtic de la societat espanyola dels anys seixanta en un cotxe familiar de quatre portes capaç de competir amb Citroën i Renault. Els operaris faran un treball gairebé artesanal: tallaran per la meitat la carrosseria del 600 i l’allargaran 18 centímetres, després escurçaran les portes davanteres i prepararan la part posterior de la carrosseria per a afegir-hi dues portes extra i una finestreta. La nova carrosseria tornarà a la fàbrica barcelonina, on s’hi incorporarà la mecànica, els circuits elèctrics i els entapissats del 600 D. El resultat serà el Seat 800, el primer cotxe dissenyat i fabricat exclusivament a Catalunya, que sortirà al carrer el gener de 1964. De fet, l’estratègia d’aprofitament de l’estructura del 600 ha estat idea de Carrocerías Costa. 

 

El seu preu de venda, 75.000 pessetes més 15.000 pessetes de l’impost de béns de luxe, representarà un encariment de 10.000 pessetes respecte del darrer model de Seat 600 de dues portes, que tot just fa un any que es comercialitza. Fins ara, la companyia propietat de l’Instituto Nacional de Industria havia comprat les llicències a la italiana FIAT per poder fabricar i comercialitzar els vehicles d’aquesta marca sota el nom de Seat a l’Estat espanyol. 

 

Necessitat o lluita de marques?

 

Per què Seat ha decidit embarcar-se en el disseny d’un vehicle propi, si pot replicar els FIAT? “La companyia va decidir fabricar el 800 perquè el mercat espanyol demandava cotxes més familiars que el 600 i alhora més econòmics que el Citroën 2CV i el Renault 4. El 600 era un model bàsicament urbà que havia servit per motoritzar tot un país, però es quedava petit per a les famílies. El 800 seguia essent econòmic i el fet de tenir quatre portes donava un plus de comoditat i d’espai substancial”, argumenta l’Isidre López, responsable de la Col·lecció de Vehicles Històrics de Seat.  

 

En aquella època, però, el Seat 800 va ser rebut amb escepticisme per part de la premsa especialitzada. La revista Cuatro Ruedas, després de veure el prototipus presentat a la Fira de Mostres de Barcelona el juny de 1963, considerava que el nou model no responia a una demanda de la societat espanyola, sinó a la pressió de la competència francesa: “Probablement, la producció d’un 600 a quatre portes ha estat estimulada per l’anunci de llançament al nostre país del nou Renault 4L, que té quatre portes i es pot convertir, sense cap mena de dubte, en una competència molt molesta per al 600D. Pensem que el llançament del nou Seat no significa una exigència del mercat, sinó a una petita lluita de prestigi que és, com a mínim en aquests moments, inoportuna”. Els autors del reportatge es preguntaven si no hauria estat millor “concentrar totes les energies en la producció del 600 D, per reduir costos i temps d’espera –el client havia d’esperar 8 mesos- per comptes de crear un nou model?” 

 

En qualsevol cas, no només Renault, també Citroën amb el 2CV, 5.000 pessetes més car que el Seat 600 D, però amb quatre portes, més versàtil i amb unes característiques tècniques més avançades, s’havia introduït al segment de cotxes familiars que vampiritzaven vendes a la companyia pública espanyola. “Tant el dos cavalls de Citroën com el Renault 4-4 i el 4L eren models absolutament populars, i a diferència del Seat, tenien un portaequipatge de molta més capacitat que els feia clarament més versàtils. És per això que l’aparició del 800 s'ha d'entendre com un intent de contrarestar la competència de les marques franceses que tenien presència en el nostre mercat perquè també fabricaven automòbils a la Península”, afegeix en Joan Rossinyol, membre del Clàssic Motor Club del Bages. 

Experiment fallit

 

El Seat 800 es va produir només entre els anys 1964 i 1967, amb un total de 18.200 unitats, mentre que el 600 es va produir durant setze anys (1957-1973). Entre les causes que expliquen l’escassa penetració d’aquest model, el president del Club Seat 800 de l’Estat espanyol, Juan Mármol, en destaca “la poca fiabilitat tècnica”: “Tenia un gran defecte, a partir dels 80km/h es convertia en un vehicle inestable, extremadament sensible al vent lateral, perquè tot i que tenia unes dimensions de cotxe mitjà, la seva estructura base continuava essent la d’un cotxe petit, el 600, i no tenia ni les rodes ni les suspensions adaptades a un cotxe 18 centímetres més llarg i 35 quilos més pesat. En aquestes circumstàncies, poca cosa podia fer davant del 2CV i el 4L, més versàtils i tècnicament més avançats”. 

 

A més a més, hi havia motius logístics que jugaven en contra del primer Seat català. Com destaca Isidre López, el procés de fabricació del Seat 800 era “gairebé artesanal”, un fet que “alentia la producció” i feia que la llista d’espera per comprar-ne un fos molt més llarga que amb els altres vehicles. A més, afegeix el responsable dels clàssics de Seat, “la versió quatre portes del 850 era més gran i més potent, a un preu similar al 800”.

També Juan Mármol apunta a la pròpia competència d’altres models de Seat com la causa de la mort prematura del 800: “El 800 tenia una potència de 29CV i quatre velocitats, però la primera sense sincronitzar, i una velocitat màxima de 108 km/h. Amb el 850 es corregien algunes qüestions tècniques que milloraven substancialment el model anterior. I és clar, el 600 seguia essent un clàssic, líder de vendes”. Després del 1967, les poques unitats que van quedar sense comercialitzar es van transformar en microtaxis, que van circular per Barcelona, Bilbao, Valladolid i Madrid. 

 

Aquest gener de 2014 es compleixen 50 anys de la sortida de fàbrica del primer cotxe pensat i fet a Catalunya. Prop de 250 Seat 800 encara circulen per tot l’Estat, i estan taxats per un preu d’entre 4.200 i 900 euros.    
 

Imatge promocional publicada a la revista Cuatro Ruedas el novembre de 1963.