En un acte presentat per Miquel Pérez i Max Rendé, de la MiniJunta, una plaça del Camp atapeïda de famílies va escoltar dilluns el sermó elaborat per les escoles del Solsonès. Els sermonaires infantils, Noa Obiols i Pere Terricabras, han fet el repàs dels fets de l’últim any.
 
El text satíric no ha estalviat crítiques a les institucions, com la lentitud en el canvi de fanals de La Coma, el menjador escolar de ZER o la manca de suport de l’Ajuntament i el Departament d’Educació a l’escola de Llobera.

El sermó infantil complet:

Avui és el nostre dia
i tenim la plaça ocupada.
Per això recordem als de més alçada
que deixin pas a la mainada.
Què ha passat durant l’any?
I a la comarca?
Fem-ne un bon repàs

perquè callats no ens en quedarem pas.
Aquest estiu molts focs han començat
i molts boscos s’han cremat.
La gent s’ha espantat
i molts accidents han passat.
El preu ha pujat més amunt que Montserrat.
No obris la bústia si no et vols arruïnar.
I si l’obres, acluca l’ull

perquè t’hi trobaràs la factura de la llum.
Ara se’ns posa la pell de gallina
però no per anar a comprar paper de vàter,
sinó per emplenar el dipòsit de gasolina.

Molta pluja fa falta,
de sequera n’hi ha.
Els pantans s’han buidat
i restriccions ens han posat.
Malgastar l’aigua és un pecat!
La nova era ha començat,
de la Champions hem marxat,
la copa d’Espanya hem guanyat
i a la lliga ens hem quedat.
 
El Mundial ja s’ha acabat.
Argentina l’ha guanyat,
Espanya ens ha decepcionat
i a la Xavineta hem pujat.
L’hivern de cop ha arribat
i al Port del Comte per fi ha nevat.
Els preus han pujat
i pagant el Forfet m’he arruïnat.
Al port, dels meteoròlegs n’estan farts.
Diuen que neva i... toca’t la pera!
A la matinada, un tip de fer neu es fan
i de neu per esquiar, ni un gram!
Els fanals de La Coma estan canviant,
al setembre van començar.
Molts fanals per col·locar
i poques persones per treballar.
Dels cinquanta-quatre, ara mateix,
només n’han instal·lat quatre!
Sort que no les han tret totes a la vegada,
ens hauríem quedat amb La Coma apagada!

Al municipi de Riner,
una fira de Nadal van fer.
Cap aquí, cap allà,
El Miracle podràs visitar.
Alguna neula casolana, tastar
i un premiat formatge, comprar.
Els nens i nenes de Freixinet,
a futbol volen jugar.
Ningú podrà marcar un gol
a aquest equip de futbol.

Per fi podran estrenar l’equipació
que han dissenyat amb molta il·lusió.
Lila i groc són els seus colors
i aquests seran els guanyadors.
A Navès, els veïns han patrullat
i alguns lladres han enxampat.
Nosaltres us diem ben alt i clar:

per robar en una escola se n’ha de ser molt de desgraciat!
Els nens de l’escola aviat serem de color verd!

Serà culpa del canvi climàtic? O un nou virus que han descobert?
És que al menjador només ens donen llegums i verduretes
no fos cas que amb massa tall ens caiguéssin les dentetes!

A Ardèvol, les llavors han arribat.
Són els infants més petits de l’escola,
tot i que fan vida al nostre edifici
perquè el seu mòdul no té desperdici.
A Pinós, teníem una carretera estreta i plena de forats,
ara sembla de tres carrils i hi ha un munt de senyals.
Els de Vallmanya són molt espavilats!
A veure si tindran polítics comprats...
El menjador de l’escola ja no el fem al local,
han obert de nou el restaurant de Cal Bosch,
el menjar està més saborós però el monitor ha tocat el dos!
 

Ens ha canviat pel Parc de les olors!
A Sant Climenç, de mestre hem canviat
perquè el Ramon Segués s’ha jubilat
i així els nens l’han enyorat.

A partir d’ara, els camions podran passar amb més facilitat
perquè una paret, l’Ajuntament ha escapçat.
Potser ja ho sabeu, però famílies noves han arribat

i tots n’estem encantats!

A Llobera, el jovent va criant.
Vinga canalla, vinga canalla!
I a l’escola estem tan atapeïts
que ja n’estem tips!
L’Ajuntament, bajanades va fent:

Llops de ferro, gàbies de contenidors i un gran aparcament.
Dins del consistori tothom mana però ningú agafa el timó

per donar a l’escola una bona solució.
El Departament tampoc s’hi vol posar,
ves que no s’hagin d’arremengar.
Si no ens fan arribar ni els ordinadors,
com solucionaran aquest tema tan dolorós?

A Lladurs, obres fan
i la pista ens han desmuntat.
Uns vestidors construiran
que les vistes ens trauran.
Pels quatre habitants que hi ha
semblarà un circ Romà.
Tenim una sala feta una porqueria,
i un ajuntament que ni se la mira.
Els dies de pluja abundant,
aigua entra per sota la porta.
Més que una sala, sembla la Mar Morta.

Solsonins i solsonines,
tant si sou petits o grans,
aquests dos xerramques
us desitgem un
MOLT BON CARNAVAL!