Les altes temperatures, la sequera i la poca quantitat d'aigua aportada pel desgel han fet baixar producció hidroelèctrica d'Endesa a Catalunya en un 14,8% entre els mesos de gener i juliol d'aquest any en relació al mateix període del 2021. Si ens fixem en la mitjana de l'última dècada, però, la producció cau fins al 34,8%.

A les comarques de Ponent, que concentren la majoria de centrals, la disminució en aquest període és encara superior: 17,9%. I respecte dels últims deu anys, la xifra baixa fins al 35,5%. A 31 de juliol d'aquest 2022, a Catalunya s'havien produït 1.583.152 MWh, dels quals 1.146.960 a les comarques de Lleida. Durant el mateix període del 2021, se'n van generar 1.858.164 MWh a tota Catalunya (a Lleida, 1.397.334).

La calor, sumada a la manca de precipitacions i la poca aigua provinent del desgel han fet caure la producció d'energia hidràulica a Catalunya. Segons dades de la companyia Endesa, la principal operadora, en el que portem d'any (fins a 31 de juliol) la producció ha baixat prop d'un 15% arreu del país. A les comarques de Lleida, que concentren la majoria dels embassaments, ho han fet en un 17,9%.

Si es comparen les dades d'aquest període amb la mitjana històrica de l'última dècada, el descens a tota Catalunya ha estat del 34,8%, mentre que a Lleida supera el 35%. En concret, la davallada se situa al 35,5%.

En xifres, entre els mesos de gener i juliol a Catalunya s'han produït 1.583.152 MWh mentre que un any enrere, van ser-ne 1.858.164 MWh. A les comarques de Lleida, en els primers set mesos de l'any se n'han produït 1.146.960 MWh. Al 2021, van ser-ne 1.397.334.

De fet, en aquestes conques el desgel juga un paper clau. La neu que s'acumula a les muntanyes serveix de reserva per a l'estiu però si el desgel és menor o arriba a destemps per una pujada brusca de temperatures, la reserva es perd.

El descens en les xifres, a més, revela que les conques hidràuliques estan molt "tensionades" per fer front a tots els usos d'aigua previstos, entre ells el de producció d'energia. Totes, menys el sistema del Garona, que és atlàntic i registra un comportament diferent.

Deixant de banda les centrals de les comarques de Ponent, pel que fa a la resta, les de Riba-roja i Flix són les que més energia han produït (359.921 MWh). I les que menys, les conques internes, que inclouen les preses de rius com el Llobregat, el Cardener, el Ter o la Muga. En concret, són les de la Baells, Sau, Susqueda, el Pasteral, Boadella, Les Illes, Molí, Montesquiu, Orfes i Tregurà, que entre totes sumen una producció de 76.271 MWh.

D'aquestes, Susqueda i Sau encapçalen la llista. La central de Susqueda ha produït entre gener i juliol 36.748,89 MWh. Durant el mateix període de l'any passat, però, en va generar 49.923,37. Sau en va produir 12.232,79, menys de la meitat que al 2021 (27.824,66 MWh).

[h3]Una situació "tensa i complexa"[/h3]
Des d'Endesa remarquen que, tot i que la situació és "tensa i complexa", treballen de forma "coordinada" amb els diferents reguladors i administracions locals per "donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d'aigua al territori"; "garantir" les activitats turístiques esportives que es fan als rius de l'Alt Pirineu, turbinant a les hores que es necessita més nivell d'aigua per fer les activitats i, alhora, "complir amb els criteris mediambientals de manteniment de cotes i cabals ecològics".