“La nostra intenció era donar a conèixer un producte que és molt nostre. Nosaltres no hi entenem de sembra, ni de collites, ni de produccions… i molt menys d’espècies… El que si sabem és vendre, que és la nostra feina”. Així es justificava la UBIC Solsona fa vint anys quan va aventurar-se a ordir una fira al voltant del trumfo, un certamen avu plenament consolidat.

Aquesta reflexió es va recuperar diumenge passat a la sala de plens de l’Ajuntament de Solsona en el lliurament del Premi Bufet, enguany entregat a l’entitat que aglutina els botiguers de la capital del Solsonès

 “Qualsevol idea, per esbojarrada que sigui, si s’hi creu, s’acaba duent a terme”, afirmà el primer director que va liderar la fira, Josep Pelegrina, que també posà en valor la col·laboració entre els diferents agents de Solsona i comarca. “Som petits i cal que obrim el camp de visió per avançar”, remarca.

L’alcaldessa, Judit Gisbert, va felicitar l’encert de fa vint anys, de “saber vincular un producte autòcton i de qualitat del territori, icona imprescindible del receptari local, a una nova cita que projectava el dinamisme comercial de la ciutat tot creant una plataforma per als productors de trumfos del Solsonès. “Tot i que inicialment pogués semblar una idea estrambòtica, reunia tots els ingredients perquè prosperés”.

 

Glossa

Permeteu-me començar amb un paràgraf de l'acte d'inauguració que es va fer en aquesta sala ara fa 20 anys.

Avui ens trobem per inaugurar la primera edició d'aquesta fira, avui per nosaltres és un dia molt important! Han estat uns mesos de reunions, xerrades, viatges i feina, molta feina. La nostra manca d'experiència en l'organització d'aquest tipus d'actes és pràcticament nul·la, ara bé, la confiança que tothom ha dipositat en nosaltres i (perquè no dir-ho) la nostra tossuderia a l'hora de creure en un bon projecte, han fet que la Fira del Trumfo sigui una realitat. La nostra intenció era donar a conèixer un producte que és molt nostre. Nosaltres no hi entenem, de sembra, ni de collites, ni de produccions... i molt menys d'espècies... el que si que sabem és vendre, que és la nostra feina.

I així va començar tot, o millor dit, així va ser com un somni, una idea, es va convertir en una realitat. I és que aquell estiu de 2004, els membres de la junta de la UBIC ens vam capficar en què una ciutat com Solsona, capital d'una comarca rica en recursos naturals i amb un interès turlstic creixent, havia de disposar d'un gran aparador per mostrar tot el seu potencial.

Vollem concentrar tot aquest potencial i fer-lo visible; per això necessitàvem un protagonista. Després de valorar algunes opcions, ens vam decantar per all0 que crèiem que tenia, i té, un tret diferencial amb la resta dels territoris que ens envolten. EL TRUMFO

I, apa, som-hi! Cap de nosaltres no en tenia ni idea de trumfos, més enllà de saber el gust que tenen. Vam començar a parlar amb productors de la comarca. Ens desplaçàvem als vespres cap a Cambrils, ben cofois amb la nostra idea d'explicar-los que vollem fer una fira. Ens van tractar molt bé, els sopars eren exquisits! Per nosaltres el pilar principal de la fira era que hi hagués productors i trumfos. Teníem clar que ells havien de ser ets actors principals i els principals beneficiaris. D'altra banda, les institucions ho van veure amb bons ulls i de bon principi ens van donar suport. De feina n'hi havia molta! Uns es cuidaven de la part loglstica (on la fem, com els colloquem, amb quin material fem les parades...) i altres de tot el tema de papereria, programes, publicitat, bosses... Uns buscant subvencions i ajuts i altres ideant concursos i actes que omplissin el dia per tenir sempre gent a la plaça.

El cas és que es va anar encaixant totes les peces i, amb un temps rècord de 4 o 5 mesos, ja teniem la fira preparada. Venda de trumfos (important, sols productors de la comarca), concursos, degustacions, xerrades... i tot a final de gener, per ser més concrets els dies 29 i 30, amb un fred que gelava les idees; i va néixer la primera Fira del Trumfo de Solsona. Ho havfem aconseguit! Aquella idea esbojarrada d'un grup de botiguers, va donar a conèixer a molta gent un producte molt nostre. Però no sols això), vam donar visibilitat a un munt de productors. De famllies que portaven generacions conreant amb molt d'esforç i, quasi en l'anonimat, un producte magnífic. Després van anar venint la segona, tercera, quarta i aixl fins avui, amb la vintena edició. Estem molt satisfets de veure que no tan sols és una fira consolidada, sinó que és una fira que creix i que sap adaptar-se. La UBIC hi va posar la llavor, però tota la resta: productors, institucions, Solsonès Fires, Artesans, Hostaleria, particulars, en resum tots els que cada any la feu possible, sou els veritables actors d'aquesta Fira. I com deia al principi... Només vollem donar a conèixer un producte que és molt nostre, nosaltres no hi entenem de sembra, ni de collites, ni de produccions...i rnolt menys d'espècies... el que sí que sabem és vendre, que és la nostra feina. Gràcies per confiar en nosaltres!