Durant aquesta pandèmia, ha mort molta gent sola, separada i lluny dels seus familiars, i estimats, han quedat moltes mirades, i abraçades mudes, molt de dolor i tristesa presonera dins . Per aquesta raó, Teresa Riba vol fer un espai per recordar totes aquestes persones que ens han deixat, donant veu intima a tots els que han patit la pèrdua d'algú estimat.

Tindrà lloc dissabte a partir de 2/4 de 12 del migdia al Camp Sec del Monegal.
En aquest indret s’hi col·locaran dues escultures de resina, nen i nena. L’autora explicarà el projecte mentre que també hi haurà l’actuació musical de Sila Pintó i Núria Tuset. Després, cadascú podrà agafar un còdol i escriure-hi amb llapis al darrera el que vulgui. Les pedres s’hauran d’anar col·locant l’una al costat de l’altra traçant camins que es vagin unint. Al final de l’acte es retiraran les escultures i quedarà el dibuix fet pels còdols. La intenció és que amb el temps, el clima i els animals moguin les pedres, desdibuixant l’obra i integrant-les a l’espai. L’acte de dissabte és promogut pels ajuntaments de Sant Llorenç de Morunys, La Coma i la Pedra i Guixers.

La idea és crear un lloc on parar, per recordar i veure la llum dins el dolorós record, un lloc bonic on cada un se'l faci seu, un espai creat per tots, d'un en un , en cada pensament, en cada actitud en cada nom escrit darrere cada còdol. Un espai on el dolor es converteixi en alliberament col·lectiu i d'on surti una obra feta per tots.

És una escultura d'espais intims (els escrits en la pedra de cadascú) i espais col·lectius (el dibuix que formarem amb aquestes pedres.

En aquest espai col·locarem dues escultures nen i nena, ells deixaran amb molta cura , un còdol de riu a terra, cada personatge ho farà a la seva manera, amb la seva actitud. Aquests personatges estaran separats per una certa distància, que dependrà de l'espai que tinguem. -Perquè una pedra?, perquè un còdol de riu.? Les pedres son part de la nostra terra i tenen història, els còdols de riu, són pedres que s'han trencat, tenen arestes,són irregulars, però , el rodolar pel riu ,l'erosió de ,l'aigua les va allisant, arrodonint i traient tot el que els hi sobra, el que queda d'elles és la part més forta, indivisible, la seva essència, el cor

Cada ànima , cada persona que ens ha deixat, es representa simbòlicament amb un còdol de riu, perquè cada persona ha fet un camí, el seu camí,

La intenció de Teresa Riba és que cada persona acabi aquesta escultura amb el seu record, agafant una pedra, escrivint sota d'ella el que desitgi, i col·locant la pedra al costat d'una altra per formar un dibuix conjunt amb totes les pedres , amb tots els pensaments propis.

L'escultura és el conjunt fet per tots en un espai viscut i sentit. El record més gran serà aquest dibuix ple de noms i les emocions .

Al final es retiren les escultures de reïna, i queda el dibuix fet per tots. Amb el temps el clima i animals les aniràn movent, desdibuixant l’obra integrant les pedres a l’espai