La situació actual de la pandèmia de coronavirus a Catalunya és, a grans trets, estable. L'alentiment en la millora que es va constatar la setmana passada ja ha derivat en una pràctica congelació dels indicadors, els quals són molt similars als de dilluns passat i no s'ha aconseguit baixar per sota dels 3.000 contagis a la setmana. El risc de rebrot és ara de 84 punts, exactament el mateix que es detectava fa set dies, malgrat que ara hi ha més zones que es troben per sota dels 100 punts que marquen el risc alt. Només el 16,7% de comarques i el 43,9% de ciutats es troben per damunt d'aquest llindar.
  Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre l'11 i el 17 de juny. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La bona notícia és que, com que la vacunació protegeix cada cop més els col·lectius amb certa vulnerabilitat, el nombre de pacients Covid als hospitals segueix reduint-se a gran velocitat. En concret, ara només hi ha 473 ingressats totals, quasi 70 menys que fa una setmana, mentre que a les UCI n'hi ha 149, trenta menys que dilluns passat. Un 56% de la població major de 15 anys ja ha rebut alguna dosi de vacuna i el 34,8% ja té la pauta completa, cosa que provoca que l'increment de casos es noti sobretot entre la gent jove -la franja entre 15 i 29 anys-, a causa de l'aixecament recent de restriccions.

Malgrat l'estabilització de la pandèmia, aquelles comarques que estaven pitjor fa uns dies són les que estan millorant més ara. Així, si fa una setmana hi havia 14 comarques (de 42) amb risc alt de rebrot, ara només n'hi ha 7, la meitat. A banda, dilluns passat n'hi havia tres que duplicaven els 100 punts de risc que marquen aquest llindar, i ara no n'hi ha cap per sobre dels 200 punts d'un indicador que combina les dades sobre la incidència de contagis les últimes dues setmanes i la velocitat de propagació. El risc de rebrot, per tant, permet calibrar tant el nivell de presència del virus com si aquest remet o s'expandeix.

Amb les últimes dades consolidades -de l'11 al 17 de juny-, fins a 9 comarques es troben en risc baix de rebrot (menys de 30 punts), 14 tenen risc moderat (entre 30 i 70) i 12 més, moderat alt (entre 70 i 100), a banda de les 7 amb risc alt. Hi ha dues comarques fins i tot en què no s'ha detectat cap positiu l'última setmana (Priorat i Pallars Jussà), mentre que a cinc se n'ha trobat només un (Pla d'Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Terra Alta i Solsonès). Les que tenen el risc més alt són l'Alta Ribagorça (193 punts), el Baix Penedès (172) i l'Anoia (143).

Malgrat liderar aquesta classificació, el cert és que a l'Alta Ribagorça només s'han detectat quatre casos setmanals. La dada elevada de risc de rebrot s'explica perquè portava diverses setmanes sense cap cas -hi ha canvi de tendència- i, a més, és un territori poc poblat on quatre contagis equivalen a una ràtio de 111,1 positius per 100.000 habitants, la incidència més elevada, molt per davant de la del Baix Penedès (69,4), en segon lloc, i per darrere de de l'Anoia (61,4), el Barcelonès (52,3) i la Garrotxa (51).

[h3]Les regions sanitàries amb més i menys contagis[/h3]
Si s'analitza a nivell de regions sanitàries, per evitar aquests biaixos, de fet, les que tenen menys incidència recent són de nou la de Lleida i la de l'Alt Pirineu i Aran, per sota de la de les Terres de l'Ebre. En canvi, les regions amb ràtios superiors de contagis són les de Barcelona ciutat i la metropolitana sud, per bé que en cap cas se superen els 60 contagis per 100.000 habitants. El mapa següent, en tot cas, mostra com generalment les àrees de costa detecten més contagis que les interiors.
 
Malgrat aquesta millora global pel que fa a la pandèmia a nivell territorial, la tendència cada cop vira més cap a l'estancament, ja que menys de la meitat de comarques han seguit reduint contagis els darrers set dies. En concret, 17 ho han aconseguit, però 19 els han mantingut força estables i 6 i fins i tot els han augmentat, ja que sigui perquè l'assoliment de nivells baixos de casos dificulta mantenir permanentment la disminució o perquè sorgeixen brots puntuals que els fan augmentar.

L'Alta Ribagorça és la comarca que més ha incrementant la incidència setmanal, ja que, com s'ha explicat, venia d'una situació de zero contagis i els darrers dies n'ha detectat quatre, cosa que comporta passar d'una ràtio de 0 a una de 111,1 casos per cada 100.000 habitants. Molt per darrere, el segon major increment ha estat al Baix Penedès (+30,8) i el tercer és a l'Aran (+21), també en aquest cas amb 4 contagis absoluts. En canvi, les majors reduccions d'incidències s'han donat al Solsonès (-89,9), el Berguedà (-79,1) i la Terra Alta (-45,5).
 
En relació als 66 municipis de més de 20.000 habitants, la pandèmia segueix més estesa. Només n'hi ha dos per sota dels 30 punts del risc baix, Amposta (9) i Palafrugell (26), per bé que Figueres, Lleida i Premià de Mar es troben en els 30 punts exactes. N'hi ha, però, 11 amb risc moderat i 12 amb moderat-alt, mentre que 29 superen els 100 punts del risc alt i, d'aquests, 6 els dupliquen fins més dels 200, especialment Calafell (422), Santa Perpètua de la Mogoda (417) i Salou (355).

Si s'analitza l'evolució de contagis durant l'última setmana, n'hi ha més que en redueixen que no pas n'incrementen. En concret, la incidència augmenta a 17 ciutats, mentre que es manté a 22 i es redueix a 27, especialment a Salt, amb 57,5 positius menys per 100.000 habitants, així com a Esparreguera (-50,5), Igualada (-50,3), Sant Quirze del Vallès (-44,8) i Pineda de Mar (-43,5). En canvi, aquest indicador creix sobretot a Santa Perpètua de la Mogoda (+89,9) i Calafell (+76,2), però també a Sant Feliu de Llobregat (+57,1), Ripollet (+51,9) i Salou (+50,8).





[plantillacoronavirus]