"Les dades de la pandèmia són pèssimes". Així ho ha reconegut aquest dilluns el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, qui ha destacat que l'empitjorament ha estat molt accelerat durant dues setmanes fins al punt d'obligar a fer marxa enrere en la desescalada. Ja no queda cap comarca sense risc alt de rebrot, malgrat que aquesta onada va originar-se sobretot a Barcelona. Ara bé, també és cert que la capital catalana segueix sent un epicentre de la pandèmia, ja que tres de cada deu contagis de l'última setmana al país han tingut lloc a la ciutat, força per damunt de la ràtio de població que hi viu, el 21,4%.
  Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 2 i el 8 de juliol. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

En escassament dues setmanes, la incidència setmanal s'ha multiplicat per més de 9, dels 60 casos per 100.000 habitants fins a 548,9, i això que ara un 54,9% de la ciutadania de més de 15 anys ja ha rebut la pauta completa. La velocitat de propagació (Rt) torna a estar per sota de 2, en 1,93, però igualment és una xifra molt alta i els contagis no paren de créixer. La incògnita inicial, davant l'evidència que la gent jove és la més afectada, era com impactaria aquesta onada als hospitals, i ho ha fet clarament amb un increment d'ingressats de 575 a 980 en set dies, i de 123 a 182 a les UCI.

Un dels elements que fa complicat el control de la pandèmia és que afecta sobretot a comarques molt densament poblades de l'entorn metropolità. El Barcelonès és la segona amb una major incidència setmanal (701,2 casos per 100.000 habitants), només per darrere del Garraf (746,8). Entre les deu amb més positius detectats hi ha també el Baix Llobregat (561,7), el Vallès Oriental (546,6), el Maresme (525,3) i el Vallès Occidental (493,4).

Altres comarques amb incidències molt elevades són el Solsonès (688), el Baix Camp (606), el Baix Empordà (508,1) i el Tarragonès (502,3). En canvi, l'Alta Ribagorça és l'única amb una incidència inferior a 100, concretament de 83,1 casos per 100.000 habitants, per sota del Montsià (134,8), la Ribera d'Ebre (136) i el Ripollès (192,3). A nivell de regions sanitàries, de fet, la de Barcelona ciutat és clarament la que presenta més contagis, per davant de les metropolitanes sud i nord, mentre que les regions de Lleida i Terres de l'Ebre són les que aguanten amb ràtios més baixes.

La tendència negativa a empitjorar aquestes dades és força compartida arreu del territori, però amb diferents magnituds i fins i tot amb algunes excepcions. Hi ha tres comarques en què, en els darrers set dies, s'han detectat menys contagis que en la setmana anterior, especialment la Conca de Barberà (147,8 menys per 100.000 habitants), així com el Solsonès (-67,5) i el Priorat (-58,5), mentre que a Osona pràcticament no ha variat la incidència.

En canvi, l'increment és molt clar al Garraf (420,1 contagis més per 100.000 habitants) i el Baix Camp (+415,6), per davant del Tarragonès (+348,7) i ja el Barcelonès (+334,6), on la situació empitjora més malgrat ja trobar-se en xifres molt negatives. Altres comarques on creix molt són el Baix Empordà (+326,7), l'Alt Penedès (+321,2) i la Selva (+306,9). Tal com s'observa al gràfic següent, les principals increments d'incidències estan tenint lloc en zones de costa i a l'entorn metropolità.
 
L'empitjorament de les últimes setmanes ha fet capgirar el mapa del risc de rebrot al país. Si fa tres setmanes només hi havia 7 comarques en risc alt i fa dues n'hi havia 17 (menys de la meitat), ara ja no n'hi ha cap per sota dels 100 punts que marquen aquest llindar. De fet, només hi ha una comarca que no tripliqui aquesta xifra, l'Alta Ribagorça, amb 180 punts.

Just per damunt, ja es troba el Montsià, amb 322, el Priorat (470) i Ribera d'Ebre (489). La meitat de comarques fins i tot multipliquen per més de 10 aquests 100 punts del risc de rebrot. Ho fan 21 de les 42, amb el Garraf (2.591) i el Barcelonès (2.083) al capdavant, just per sobre del Baix Camp (1.979), la Cerdanya (1.977) i el Tarragonès (1.833). El risc de rebrot és un indicador que combina la incidència de contagis les darreres dues setmanes i la velocitat de propagació, informant conjuntament del nombre de casos que es detecten i si aquests creixen o decauen més o menys ràpid.
 
Si es posa la lupa en els municipis de més de 20.000 habitants, emergeixen situacions fins i tot pitjors. Sitges assoleix una incidència setmanal de 1.103 positius per 100.000 habitants, cosa que implica que un de cada 100 veïns de la ciutat va infectar-se l'última setmana. S'acosten a aquesta realitat també a Sant Pere de Ribes (906,4), Salou (888,3), Sant Cugat del Vallès (784,2), Vilassar de Mar (777,5) i Barcelona (763,7). Les ràtios més baixes es troben a Amposta (159,7), Figueres (163,2), Manlleu (184,6) i Salt (187,1).

Pel que fa a l'evolució de les incidències, Salou torna a situar-se al capdavant, amb 703,2 contagis per 100.000 habitants més que l'anterior setmana, de nou amb Sant Pere de Ribes (+559,6) en segon lloc, però en aquest cas els segueixen Lloret de Mar (+481,6), Sant Quirze del Vallès (+447,2), Cambrils (+422,3), Reus (417,5) i Pineda de Mar (+404). En sentit contrari, només dues ciutats van patir la setmana passada ràtios de contagis inferiors a l'anterior, Manlleu (-142) i Vilassar de Mar (-118,3), malgrat que els augments han estat també moderats a Vic (+28,2).





[plantillacoronavirus]