Un home assaboreix el cànnabis. Foto: Adrià Costa

En plena voràgine de detencions per plantacions de marihuana a tot Catalunya, el Govern d'Artur Mas, amb el conseller de Salut Boi Ruiz al capdavant, convocarà properament els representants parlamentaris per informar sobre les actuacions de l'Agència de Salut Pública sobre l'activitat que duen a terme els 300 clubs socials o associacions de cànnabis que estima que hi ha a Catalunya i mirar d'analitzar una proposta "consensuada" amb tots els partits per regular aquesta activitat, que desperta certa polèmica.

Salut està preocupada perquè "en els darrers anys han proliferat sense cap ordenació" i ara el Govern hi vol posar ordre. De fet, el 23 de maig del 2012 va presentar davant de la Comissió de Política de Salut del Parlament de Catalunya la situació de partida i va sol·licitar el suport per treballar una proposta de regulació i de bones pràctiques. A més, es va crear una comissió i es va obrir un diàleg organitzat amb el sector, liderat per les dues federacions més representatives, la Federació d'Usuaris de Cànnabis de Catalunya i la Federació d'Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya.

Vigilància i cura

Des d'una perspectiva de Salut Pública, el departament considera que la regulació i bones pràctiques sobre el consum permet conèixer millor la realitat del fenomen, el nombre de consumidors, de clubs, maneres de consumir, pràctiques de risc, per intervenir-hi amb major eficàcia. A més, també permet accedir a població usuària de drogues i d'aquesta manera establir mètodes de detecció precoç, prevenció de riscos i reducció de danys.

Evitar el mercat negre

Salut també apunta que una regulació evita el contacte del consumidor amb el mercat negre i altres drogues il·lícites, així com possibilita conèixer la composició, la potència, l'adulteració de la planta i els seus derivats. A més, es podria involucrar els usuaris i generadors de la 'cultura del cànnabis' en l'elaboració de propostes factibles de reducció de riscos i de danys.

Més control

Una regulació i bones pràctiques, per últim i també segons Salut, donaria la possibilitat d'establir un "model restrictiu" de clubs, on es determinarien les edats mínimes per associar-se, es podria limitar el nombre de socis, les potencials limitacions de les quantitats màximes de consum o de cultiu, definir horaris i condicions de salubritat dels locals, evitar activitats de promoció o intervenir amb pràctiques preventives de reducció de riscos i de danys.

En canvi, el departament assenyala que la no regulació pot comportar l'augment del nombre clubs i socis, la progressió al model de clubs "comercials", dificultats per incorporar missatges preventius de reducció de riscos i de danys a la població consumidora, un desconeixement sobre la composició, la potència de la planta i els seus derivats, i un desconeixement de les pràctiques de risc dels consumidors.

El departament recorda que les polítiques sanitàries sobre drogues europees avancen cap a polítiques de salut pública que prioritzen la salut dels consumidors i el treball sobre els seus riscos, "seguint un model similar al que es va desenvolupar els anys 80 i 90 amb el consum d'heroïna".