Aquest dilluns al matí la Catedral de Solsona ha acollit el ritual propi de cada 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, en el qual les mestresses i també algun senyor hi porten a beneir la fruita en honor a aquest bisbe sant i màrtir.
La Missa ha estat presidida per Mn. Josep Sierra, que en l'homilia ha lloat el paper de l'Església com a sanadora de l'ànima i intercesora en la salut dels seus fidels.
Després de la Missa, s'ha procedit a la benedicció de la fruita i a l'adoració de la relíquia del sant. 
A sant Blai se li atribueix la capacitat de curar la tos i els refredats, i són moltes les dites populars que fan referència a aquesta propietat curativa com ara «sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i emporta’t la tos». També a l’entorn de la festa de Sant Blai, a ple hivern, són molts els refranys que fan referència a les prediccions meteorològiques, com ara «Sant Blai nevat, hivern acabat», «Si fa sol per Sant Blai, fred arrai!», «si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai, no acaba mai», «si per Sant Blai fa vent, tot l'any se'n ressent» o «si per Sant Blai glaça, trenta dies més l'hivern s'allarga», i també n'hi ha que marquen l'època en què s'han de plantar alguns cultius com l'all o les faves: «Per Sant Blai, sembra l'all» o «si vols bon favar, per Sant Blai l'has de sembrar».