02
d'agost
del
2023
L'Associació Cultural Vallgorguina (ACV) ha organitzat la presentació del darrer llibre de poesia d'Aleix de Ferrater, un poeta nascut a Barcelona, que actualment viu a Ribes de Freser (Ripollès), però que durant vint-i-cinc anys -dels cinc als trenta- va passar llargues temporades a Vallgorguina.
Interessant i amena tarda-vespre la que va fer passar dissabte passat Aleix de Ferrater al local de l'ACV, on malgrat la seva ceguesa actual, va fer gaudir la vintena de persones que van assistir-hi, amb la Vallgorguina fotogràfica que ell va conèixer i que reté al seu interior amb una exactitud espectacular.
I és que a partir d'aquelles vivències i records viscuts a Vallgorguina d'alguna manera va néixer aquest poemari trenta anys després fent-ne una visió interioritzada d'espais i sensacions d'un passat tant proper com llunyà que el jo poètic descriu amb tranquil·litat, realisme i sentiment vivències carregades d'enyorança, melangia i nostàlgia. Ho viu de manera positiva "això fa que t’alimenti el cor i el cap, en definitiva sentir-se viu", diu Aleix de Ferrater.
Aquest és el sisè poemari de l’autor. Ha publicat Escoltant la sal, (Jo Escric, 2007), Arrels d’escuma (Editorial Òmicron, 2008), Flaix que enlluerna (Editorial Òmicron, 2010), Absolutament d’ànim (Edicions Documenta Balear, 2016) i L’excés (Ediciones Oblicuas 2019). També ha publicat relats curts amb d'altres escriptors en diversos llibres editats per l'Associació de Relataires en Català.
Ha guanyat els premis de poesia Sant Joan (1995), Jo Escric (2007), Roc Boronat (2007) i Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller (2015).
L'acte de l'Associació Cultural Vallgorguina el va obrir el president de l'entitat, Jaume Mora, mentre que el periodista Jordi Purtí, amic personal del poeta, en va fer la introducció del llibre, per donar pas a Aleix de Ferrater.
Interessant i amena tarda-vespre la que va fer passar dissabte passat Aleix de Ferrater al local de l'ACV, on malgrat la seva ceguesa actual, va fer gaudir la vintena de persones que van assistir-hi, amb la Vallgorguina fotogràfica que ell va conèixer i que reté al seu interior amb una exactitud espectacular.
I és que a partir d'aquelles vivències i records viscuts a Vallgorguina d'alguna manera va néixer aquest poemari trenta anys després fent-ne una visió interioritzada d'espais i sensacions d'un passat tant proper com llunyà que el jo poètic descriu amb tranquil·litat, realisme i sentiment vivències carregades d'enyorança, melangia i nostàlgia. Ho viu de manera positiva "això fa que t’alimenti el cor i el cap, en definitiva sentir-se viu", diu Aleix de Ferrater.
Aquest és el sisè poemari de l’autor. Ha publicat Escoltant la sal, (Jo Escric, 2007), Arrels d’escuma (Editorial Òmicron, 2008), Flaix que enlluerna (Editorial Òmicron, 2010), Absolutament d’ànim (Edicions Documenta Balear, 2016) i L’excés (Ediciones Oblicuas 2019). També ha publicat relats curts amb d'altres escriptors en diversos llibres editats per l'Associació de Relataires en Català.
Ha guanyat els premis de poesia Sant Joan (1995), Jo Escric (2007), Roc Boronat (2007) i Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller (2015).
L'acte de l'Associació Cultural Vallgorguina el va obrir el president de l'entitat, Jaume Mora, mentre que el periodista Jordi Purtí, amic personal del poeta, en va fer la introducció del llibre, per donar pas a Aleix de Ferrater.